Selecciona Edició
Connecta’t

Jane Goodall adverteix que afrontem una extinció massiva d’animals

La cèlebre estudiosa dels ximpanzés denuncia l'augment del tràfic il·legal d'espècies a Àsia i que estan desapareixent les girafes

Jane Goodall, dijous en el bosc inundat de CosmoCaixa.
Jane Goodall, dijous en el bosc inundat de CosmoCaixa.

Envoltada de plantes, criatures silvestres i moltíssima humitat, Jane Goodall es trobava en el seu ambient. La van portar al bosc inundat del CosmoCaixa per fer-li fotos i, de sobte, es va posar a ploure –una pluja artificial– a les instal·lacions que recreen l'ecosistema amazònic. Goodall, 84 anys amb elegància natural i la prestància que dona haver passat bona part de la vida estudiant micos a la selva humida africana, somriu. Sembla que busqui amb la mirada a la part alta dels arbres els seus estimats ximpanzés dels anys daurats de Gombe. Però allà no hi són ni la Flo, ni el Flint, ni la Fifi, ni el poderós Goliath ni la gentil Melisa (al seu costat només hi té Jordi Portabella, director de l'àrea de divulgació científica del museu).

Ha passat el temps, diverses generacions de ximpanzés i s'ha convertit en una dama de cabells blancs i prescriptora planetària de l'ecologia aquella fotogènica joveneta en shorts de les portades de National Geographic –la seva col·lega de micos, una altra del trio de les ape ladies, Dian Fossey (la tercera és Biruté Galdikas, Lady Orangutan), deia que ella hauria guanyat més premis si hagués estat "rossa com la Jane".

Goodall –de qui ja és un tòpic ressaltar el contrast entre la seva aparent fragilitat i la seva energia i personalitat indomables, encara que no per això és menys cert– ha viatjat a Barcelona, on ahir va fer una conferència sobre els 58 anys que s'ha passat investigant els ximpanzés a Àfrica. Del carisma de la primatòloga en dona fe el fet que no quedés ni una entrada lliure per escoltar-la. Poc abans, en una conferència de premsa, va advertir que malgrat tots els progressos i la conscienciació a la qual ella tant ha contribuït, la vida salvatge i l'ecosistema continuen molt amenaçats i afrontem una "extinció massiva" d'animals, incloent-hi les girafes.

Ho va fer, això de cridar l'atenció sobre el desastre que tenim a tocar, després de saludar deixant anar el seu característic "bon dia" en llenguatge ximpanzé (un ascendent “uh, uh, uh”), que és una bona manera de guanyar-se el públic. Va recordar que ja hi ha una trentena de seus de l'Institut Jane Goodall (JGI) a tot el món, incloent-hi Espanya, i que promouen campanyes de conservació, com Forever Wild, llançada per sensibilitzar la gent sobre el tràfic il·legal d'animals. "Semblava que les coses havien de millorar i que s'havia reduït la demanda de ximpanzés com a carn a Àfrica i la venda de cries per a circs i com a mascotes, però tot ha tornat a començar", va deplorar la primatòloga. "Es troben molts ximpanzés en botigues d'Àsia i del nord d'Àfrica". També ha tornat a augmentar la demanda d'ivori, que "està a un preu superior a l'or".

Posats a denunciar, Jane Goodall va dir que li havia sobtat veure la quantitat de burilles de cigarro per terra a Barcelona, recordant que tot això no és només brutícia sinó també contaminació. Va insistir en la necessitat de conscienciar, sensibilitzar i educar la gent, especialment els joves

Goodall va afegir que la destrucció dels seus ecosistemes és una altra amenaça per a la supervivència de les espècies. "La tala a una escala gegantina i la contaminació dels oceans se sumen al tràfic com a causes que posen en perill milions d'animals".

Posats a denunciar, Jane Goodall va dir que l'havia sobtat la quantitat de burilles de cigarro que hi ha per terra a Barcelona, recordant que tot això no és només brutícia, sinó també contaminació. I va insistir també en la necessitat de conscienciar, sensibilitzar i educar la gent, especialment els joves.

A la pregunta sobre quina és l'espècie que ara està patint més, Goodall no ho va dubtar i va deixar anar un inesperat: "El pangolí". Diversos dels presents es van mirar interrogant-se muts sobre què dimonis és un pangolí. Amb un nom que procedeix del malai peng-guling ("el que s'enrotlla"), el pangolí –jo en vaig veure un una vegada, de l'espècie més gran, al Serengueti, semblava una catafracta– és un estrany mamífer cobert d'escates de queratina (com les nostres ungles) que s'assembla a una carxofa errant. Viu a les regions tropicals d'Àsia i Àfrica i s'alimenta sobretot de formigues i tèrmits. Empesta com les mofetes. "Se'l caça per les seves escates", va explicar Goodall, "perquè es creu que van bé per a la salut". A la Xina i Àfrica es considera que milloren la circulació i ajuden a produir llet per a la lactància materna. I a la bestiola sencera se la considera una delícia. "També el posa molt en perill la desforestació".

Menys sorprenentment, la primatòloga va citar com a espècies en situació crítica els lleons, els micos de Barbaria (la mona de Gibraltar) –el tràfic d'aquest animal passa per Espanya, va advertir–, molts lloros (pel seu plomatge) "i les girafes, que també estan desapareixent!". Va denunciar que les girafes, que ja falten a molts punts d'Àfrica on eren habituals, estan sent consumides com a carn i els ossos s'utilitzen per a escultures". Goodall va aprofitar per criticar la caça de lleons que fan molts occidentals rics per obtenir trofeus.

La científica va recordar els seus orígens, quan molta gent li preguntava a la seva mare com deixava que la seva filla se n'anés sola a estudiar micos a Àfrica (a Tanzània, el 1960). "Ella, malgrat tot, mai va parar de motivar-me i em va dir: 'Trobaràs la manera de fer-ho' i em va animar a no donar-me mai per vençuda". En un moment especialment emotiu, va dir que li agradaria que la seva mare pogués veure-la ara, veure en el que s'ha convertit i tota la gent que l'escolta.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ