El Reus podria desaparèixer de la Segona Divisió a causa dels impagaments
El club té un deute de cinc milions d'euros i està a prop del descens administratiu
Al Reus se li acaba l'aire i la seva agonia posa en una situació sense precedents la Segona Divisió. La possibilitat que la categoria de plata del futbol espanyol es quedi amb 21 equips a mig campionat s'ha convertit en una amenaça real. El Reus, amb un deute de cinc milions d'euros, deu tres mensualitats als jugadors i està immers en una espiral autodestructiva que el deixa ben a prop del descens administratiu —ara l'equip és antepenúltim classificat a Segona amb 16 punts en 17 jornades, només per davant del Còrdova (13) i el Nàstic (10).
La Lliga s'ha ofert a abonar les nòmines dels futbolistes, però els problemes persisteixen. Si els jugadors accepten aquests diners, l'organisme que presideix Javier Tebas ja ha anunciat que hi haurà una sanció, i el més probable és que es tradueixi en un descens administratiu a final de temporada, sigui quina sigui la posició a la classificació. A més, en aquest cas els futbolistes disputarien els partits que resten de competició sabent que l'equip baixaria de categoria, la qual cosa genera suspicàcies sobre el valor d'aquests partits davant de la falta de tensió competitiva.
Si els jugadors del Reus no accepten aquests pagaments de la Lliga, poden denunciar el club i quedar lliures. En aquest context, les seves fitxes quedarien bloquejades i l'entitat s'abocaria a una desaparició. Perdre un equip a mitja temporada i deixar coixa la competició és un fet insòlit en el futbol professional modern, però el codi disciplinari de la Federació Espanyola ja preveu, en l'article 77, com s'ha de procedir davant de la incompareixença reiterada d'un equip. Es respectarien tots els punts obtinguts pels seus rivals fins ara i, en els partits futurs que ja no es jugaran es donaria per vencedor l'oponent pel resultat de la mitjana dels gols encaixats per l'equip exclòs. Resten quatre partits per esgotar la primera volta. Només un miracle en forma de xec en blanc sembla que pugui salvar el Reus. En cas contrari, el club pot anar al pou i els seus rivals (els partits que resten de la primera volta i tots els de la segona) farien efectiu allò de guanyar sense baixar de l'autobús.
Descens administratiu
Els diners o, més aviat, la falta de diners té la culpa de la situació que es viu al Reus. L'entitat arrossega un deute de cinc milions i el seu principal accionista, Joan Oliver, que va ser director general del Barça amb Joan Laporta, encadena cops de volant sense veure la sortida del túnel. Els seus reiterats anuncis sobre l'arribada d'un inversor que havia de socórrer el club amb una injecció de diners frescos s'han evaporat i avui el primer equip és un malalt terminal.
Aquesta setmana es deixava sense abonar la tercera mensualitat consecutiva, la qual cosa suposa superar el límit permès abans que el futbolista pugui iniciar els tràmits per quedar alliberat per impagament reiterat. La Lliga s'ha ofert a abonar els salaris pendents, però els jugadors no creuen que sigui una bona opció. Els diners de la Lliga no arriben per pagar personal aliè al terreny de joc, és a dir, treballadors, auxiliars, fisioterapeutes, preparadors i ni tan sols l'entrenador. Amb aquestes dificultats, la segona volta no ofereix, a criteri dels jugadors, perspectives gaire optimistes. Fonts properes al vestidor indiquen que les amenaces de descens administratiu i les manifestacions de Javier Tebas, obrint la porta al fet que la Segona es quedi amb 21 equips, no han ajudat a transmetre tranquil·litat. Amb la finestra del mercat d'hivern molt a prop, els futbolistes sostenen que cobrar de la Lliga i no abandonar el Reus és un pegat econòmic però una possible condemna a curt termini. La crònica d'una mort anunciada.
No hi ha aparador més fosc per a un futbolista que jugar en un equip que no sent l'exigència de competir. I, malgrat tot, de moment ningú pot acusar el Reus de no plantar cara. Aquest dissabte (18.00) reben el Còrdova mentre el seu futur continua jugant als despatxos i als bancs.
