_
_
_
_
_

Conservar i ordenar 700 anys

L'Arxiu de la Corona d'Aragó exposa les seves ‘joies’ de paper

José Ángel Montañés
Un dels llibres exposats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
Un dels llibres exposats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.Cristóbal Castro

Durant set segles l'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), un dels grans dipositaris de documentació d'aquest país, només ha fet tres coses: conservar, ordenar i indexar, però les ha fet amb tant de zel que pot presumir que en aquest temps no ha perdut cap document. Per això, ara que fa 700 anys ha decidit mostrar el bo i millor de l'arxiu a l'exposició Joies de la Corona (fins a l'octubre del 2019) amb una selecció de les seves peces excepcionals, inaugurada a la seu històrica del Palau dels Virreis, al rovell de l'ou del gòtic barceloní.

La sort d'aquest arxiu, un dels més antics d'Europa, amb els Arxius Vaticans, és que gairebé no s'ha mogut en la seva dilatada història. El 1318 Jaume II va ordenar construir una cambra a l'avantsala, situada als peus de la capella de Santa Àgueda, per conservar els escrits de la seva cancelleria. Després es va traslladar temporalment a la Generalitat. I des del 1854 ocupa el Palau dels Virreis de la plaça del Rei (encara que aquest arxiu té des del 1994 una segona seu al carrer Almogàvers). Durant la Guerra Civil, el 1938 els documents van viatjar fins a Viladrau, però “per sort no van anar a França o Ginebra, com la resta del patrimoni espanyol, que hauria estat la fi d'aquest arxiu”, explica el seu director durant els últims 20 anys, Carlos López, últim màxim responsable d'una genealogia de 55 arxivers. Entre els més destacats, Pròsper de Bofarull (1814-1849).

“L'arxiu sempre ha estat a Barcelona, és una de les institucions, amb el Consell de Cent, més antiga de la ciutat”, explica López descartant les veus que demanen, ara que el patrimoni és una arma política llancívola, que l'arxiu es traslladi de Catalunya. També desmenteix que la Generalitat gestioni aquest arxiu. “És un museu del Ministeri de Cultura”, assegura sense dubtar-ho. Tampoc ho fa quan diu que malgrat que el Patronat, constituït el 2007 amb representants de Catalunya, Balears, València i Aragó, no s'ha reunit mai, el centre funciona amb normalitat. “Estaria bé que es reunís, perquè ho marca la llei, i si no ho fa és per una qüestió política”.

López i el seu equip han tret de les reserves peces excepcionals que tothom hauria de veure alguna vegada a la seva vida. El més antic dels documents de l'arxiu és un pergamí del 889 en què el comte Guifré i la seva dona Guinidilda venen un camp a la vora del riu Llobregat. Petit, però excepcional, com també ho és el document fundacional de la Corona aragonesa en la qual Ramir II el 1137 s'adreça als seus súbdits informant-los de la unió dinàstica de la seva filla Peronella (d'un any) amb el comte de Barcelona. Més gran és el Liber feudorum maior, un gran cartulari o llibre del 1192 en el qual es copiaven documents, ple de miniatures.

Però hi ha moltes més joies: els llibres del repartiment que va fer Jaume I després de la conquesta de València i Balears entre els seus homes a costa de propietats de musulmans vençuts; documents de l'ordre del Tremp després de la seva extinció el 1312, com 20 de les 26 cartes que es conserven a tot el món del Gran Mestre abans de morir a la foguera a París el 1314. Entre les sorpreses, un conjunt de cartes àrabs, targetes de visita de Verdaguer o un dels primers projectes de Gaudí. I curiosa la sèrie dels “reis intrusos”, textos dels reis que van participar i van perdre la guerra civil catalana, però que complint l'ordre de Joan II de 1477 no es van destruir, es van tenyir les tapes de negre.

I entre les joies de les joies, tres incloses a la Memòria del Món per la Unesco: Les capitulacions de Santa Fe, del 1492, en les quals Colom acordava els rèdits del seu viatge a les Índies; un fragment del Comentari a l'Apocalipsi del Beat de Liébana, del segle XII, i un Codex Calixtinus, com el que es va robar el 2011 a Santiago, “però més antic”, segons López. És del 1140 i procedeix de Ripoll.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Ángel Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_