Selecciona Edició
Connecta’t
BROU DE LLENGUA OPINIÓ i

Arriba el llenguatge animalísticament correcte

Els animalistes ja postulen la substitució de les frases fetes on apareguin bèsties en fórmules denigrants

Una ovella negra...
Una ovella negra...

La setmana passada, l’organització PETA —Persones per un Tracte Ètic envers els Animals, en anglès— va llançar una proposta que ja ha corregut per les xarxes socials, bàsicament per fer barrila: tal com s’ha fet amb minories racials i darrerament amb el llenguatge sexista, PETA proposa depurar totes aquelles dites i expressions que continguin protagonistes animals i substituir-les per d’altres d’equivalents sense bestioles pel mig i que permetin reduir la presència en el llenguatge del que anomenen especiesisme; això és, el racisme envers les espècies animals.

El missatge original de PETA és molt clar d’aquests propòsits, i entronca amb la tendència recent de concebre el llenguatge no tan sols com un instrument que canvia amb el món, i per tant que evoluciona de manera natural amb ell, sinó també que canvia el món, i per tant que té incidència en la manera com percebem la realitat. Diuen: «Les paraules importen, i a mesura que evoluciona la nostra comprensió de la justícia social, el nostre llenguatge evoluciona amb ella. Tal com ha resultat inacceptable l’ús d’un llenguatge racista, homòfob o contra la discapacitació, les frases que trivialitzen la crueltat animal s’esvairan a mesura que més persones apreciïn els animals pel que són i comencin a dur a casa els panets en lloc de la cansalada» (en anglès bring home the bacon, que en català seria portar el pa a casa o guanyar-se les garrofes, cosa que demostra que la idea de PETA no és cap disbarat).

Ens trobem els lingüistes en aquesta estranya postmodernitat líquida que ha convertit les paraules en objecte d’empoderament continu, conscients com som els parlants, més que mai, de la importància que atresoren i de l’efecte que produeixen: si abans, en un esquema de comunicació canònic, els papers d’emissor i receptor estaven molt definits, amb un nombre de grans emissors limitat —els mitjans de comunicació de massa— i una gran quantitat de receptors, avui dia, amb les xarxes socials i la interconnexió permanent, qualsevol es pot convertir en un emissor poderós i en receptor de multitud d’emissors. D’aquí que qualsevol grup prou connectat pugui construir (o inventar) un llenguatge del tot nou que arribi als seus seguidors i, per què no, als detractors, que al capdavall actuen també d’emissors eficients. És el que passa amb el llenguatge no sexista: qui més en parla són els seus contraris.

No són poques, però, les expressions que en català inclouen bestioles, i en molts casos el tractament dispensat no és sempre amable, de manera que hi ha molta feina per fer i la imaginació és molt necessària. D’entrada podríem mirar de garbellar entre les dites que tenim a veure si hi podem trobar solucions: en lloc de tallar el bacallà disposem de remenar les cireres; en lloc d’olla de grills tenim olla de cols, i en lloc del recent muntar un pollastre podem recórrer al clàssic muntar un sidral. No sé què hi fa un cuc a matar el cuc quan matem la gana o fem un mos, ni tampoc per què el mico va veure afegit els seus genitals a un colló de mico, perquè la frase funciona igualment sense la bèstia.

Però en molts casos caldrà recórrer a la inventiva davant la falta d’alternatives, que clarament trobarem en el món vegetal. De l’ase dels cops en podem dir l’arbre dels cops; de l’ovella negra, el pèsol negre; i del gat escaldat, el bròquil escaldat. La mosqueta morta passaria a ser l’herbota morta, i deixaríem de dir el nom del porc per dir el nom del cactus. I ja no farem l’animal, sinó que farem la planta. Tot això, és clar, abans que aparegui un enèsim col·lectiu indignat que defensi tot el verduram i es replantegi coses com partir peres, posar cara de pomes agres o quedar-se com un vegetal.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ