Selecciona Edició
Connecta’t

Bargalló retarda el nou decret per gestionar els menjadors escolars per falta de suport

L'esborrany, que preveia treure a concurs públic la gestió d'aquest servei, s'ha topat amb el rebuig de les famílies i alguns sindicats

Alumnes en un menjador escolar de Barcelona.
Alumnes en un menjador escolar de Barcelona.

El nou i controvertit decret de menjadors escolars, que preveia treure a concurs públic la gestió del servei, no veurà la llum el curs vinent. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha retardat l'engegada de la normativa després de topar-se amb el rebuig de sindicats i famílies que criticaven la presumpta externalització del servei. La nova normativa s'adapta a una directriu europea que obliga al fet que siguin els centres, els ajuntaments o els consells comarcals els que treguin a concurs públic la gestió dels menjadors. En algunes escoles, aquest servei està autogestionat o subcontractat per les associacions de mares i pares (ampes). Les famílies s'hi han oposat perquè, amb aquesta norma en vigor, les ampes deixarien de controlar-los.

Bargalló va anunciar la paralització de la tramitació del decret durant una reunió dimarts amb el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que aglutina sindicats i actors socials del sector. Educació ha rebutjat, no obstant això, que aquest retard en el procés —ja s'hauria d'haver començat a tramitar per estar a punt per al curs vinent— suposi, de facto, una retirada del controvertit decret. "El conseller no ha retirat el decret perquè no ha presentat res. Som enmig d'un procés participatiu al web per rebre propostes", ha apuntat un portaveu. No obstant això, el responsable del sindicat USTEC, Ramon Font, present en la reunió del MUCE, va assegurar que es tracta d'una retirada. "Bargalló va arribar a dir que potser el que cal és fer modificacions legals. I no va descartar que, a llarg termini, es pogués plantejar que la Generalitat n'assumís la gestió i que fos gratuït. Ara això no es pot fer perquè no hi ha disponibilitat pressupostària. Amb els usuaris que hi ha ara, costaria uns 300 milions d'euros", ha explicat.

Tot i que el Govern explicava fa un parell de mesos que la llei de contractes públics impedeix que les ampes, com a ens privats que són, assumeixin el procés de contractació de serveis públics, un portaveu d'Educació ha matisat aquest dimecres que "jurídicament la porta no està tancada del tot" al fet que les ampes puguin autogestionar o licitar aquest servei.

La Federació d'Associacions de Pares i Mares (Fapac) tem que es facin licitacions en bloc que beneficiïn els gegants empresarials del sector, amb capacitat per assumir grans contractes, i això perjudiqui el servei. "La intenció de sotmetre el temps educatiu a la llei de l'oferta i la demanda mitjançant la contractació pública amb la intenció que tot aquest temps quedi en mans d'empreses privades, està latent", ha advertit l'entitat en un comunicat

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ