Selecciona Edició
Connecta’t

Un de cada tres veïns de l’àrea de Barcelona no té un habitatge digne

Càritas demana implicació de l'Administració i reclama que el parc d'habitatge social augmenti del 2% al 15%

Un assentament a Barcelona, en una imatge d'arxiu.
Un assentament a Barcelona, en una imatge d'arxiu.

Las persones sense sostre i sense llar són la punta de l'iceberg d'un problema amb l'habitatge que s'estén de Barcelona a la seva àrea metropolitana. Un estudi de Càritas mostra que el 36% dels habitants dels 27 municipis que formen la Diòcesi de Barcelona viu en una llar “insegura” o “inadequada”. En total, 950.000 persones viuen en habitacions rellogades, són a punt de ser desnonades, viuen en situacions d'amuntegament, insalubritat o ho fan en assentaments informals. Càritas ha reclamat aquest dimecres que l'Administració augmenti l'habitatge social: representa el 2% del parc, mentre que la mitjana europea està en el 15%.

Els resultats de l'enquesta de Càritas, un estudi realitzat amb la fundació Foessa i que compta amb una mostra d'1.700 persones entrevistades, han posat en alerta una entitat que, en només un any, ha destinat dos milions d'euros a ajudes al lloguer per evitar més de 2.000 desnonaments. La situació, avisen, és dramàtica, ja que les dificultats per accedir a un habitatge digne no afecten només a unes poques persones, sinó que s'estenen i cada vegada empenyen més gent cap al risc de l'exclusió social. En concret, un de cada tres veïns de l'àrea de Barcelona viu en un habitatge inadequat o insegur, ja sigui per problemes financers, situacions d'amuntegament o per viure en pisos sense lavabo o sense subministraments bàsics.

I n'hi ha que acumulen anys de viure en diverses d'aquestes situacions sense poder sortir del cercle viciós. L'Artur, un dels entrevistats per Càritas, és una persona sense llar que acudeix a l'entitat des de fa tres anys. Viu en un local comercial a Barcelona sense cuina, sense dutxa, sense rentadora i sense aigua calenta i hi dorm en un sofà. La seva situació econòmica es va agreujar el 2009 quan va perdre la feina. Des de llavors, la seva “trajectòria residencial” ha estat la següent: pis compartit, viure al carrer, habitació rellogada, local comercial, habitació, una altra vegada al carrer i, finalment, tornar a viure en un local. “Estar al carrer ha afectat la meva salut, la ment, les dents, l'estómac, molts canvis en la vida... Si estàs a casa teva tens un horari normal, treballes, desdejunes, menges...”, va dir a Càritas en l'enquesta.

L'Artur, nascut a Eslovàquia fa més de 40 anys, representa un dels perfils més vulnerables al problema de l'habitatge: set de cada deu persones que no tenen un habitatge digne són estrangers i estan a l'atur.

Càritas llança una altra alerta: el 44% de les famílies que pateixen problemes d'habitatge tenen menors a càrrec. El 2017 l'entitat va atendre 769 famílies amb menors, un 33% més que fa deu anys. “És difícil trobar habitacions a Barcelona, perquè no et permeten portar els nens”, explica Marta Eugenia Rodríguez en l'enquesta de Càritas. Aquesta salvadorenca va arribar a Barcelona fa un any. La primera habitació que va rellogar, detalla, era petita, tenia humitat, i ella dormia al terra perquè els seus fills dormissin al llit. “Sempre estava fent alguna cosa per no estar a l'habitació”, assegura.

El problema de l'habitatge, segons demostra l'estudi, ha anat en augment en els últims anys. A la crisi econòmica i a la desigualtat que ha generat se li suma l'increment del preu de l'habitatge, especialment de lloguer, a la capital catalana i als municipis de la seva àrea metropolitana. A Barcelona, cada ciutadà dedica, de mitjana, un 53% del seu sou a l'habitatge. A la resta de l'àrea metropolitana també gairebé la meitat del que es guanya es destina a pagar el pis. El màxim, segons els experts, hauria de ser un 33%. El percentatge, que a Espanya en el seu conjunt se situa en un 42%, es redueix dràsticament en la mitjana europea (els europeus dediquen un 15% del seu salari a l'habitatge) i a les ciutats en les quals el parc de lloguer social és més gran. A Àmsterdam, Berlín o Londres el lloguer social representa el 48%, el 30% i el 23%, respectivament, del parc d'habitatges. A Barcelona és el 2%, molt lluny del 15%, la mitjana europea.

La resposta política a aquesta situació, segons Càritas, ha de ser contundent. “Deixar en mans del lliure mercat el problema de l'habitatge no és factible”, ha afirmat el director de Càritas Barcelona, Salvador Busquets. L'entitat ha demanat que no es vulneri el dret a un habitatge digne i ha reclamat que es protegeixi amb mesures concretes. Entre elles, elevar el parc de pisos protegits, evitar l'augment “desorbitat” dels preus del lloguer, agilitar el padró per a persones sense domicili fix, i teixir una estratègia per lluitar contra la situació en la qual es troben les persones sense llar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >