Selecciona Edició
Connecta’t
ALOJZ PETERLE | EX-PRIMER MINISTRE ESLOVÈ

“A Eslovènia no hi havia la polarització de Catalunya”

El cap de Govern durant la separació de Iugoslàvia explica que ni el marc constitucional ni el nivell de consens són equiparables

Alojz Peterle, al Parlament Europeu, on fa 14 anys que és eurodiputat.
Alojz Peterle, al Parlament Europeu, on fa 14 anys que és eurodiputat.

Durant els deu dies de conflicte bèl·lic que va patir Eslovènia, el llavors primer ministre, Alojz Peterle, gairebé no podia agafar el son. Tombat sobre la catifa en la incomoditat del terra del seu despatx de Ljubljana, va veure passar les nits pràcticament en blanc mentre les columnes de tancs intentaven estrènyer el setge. Era el juny del 1991 i l'exèrcit iugoslau buscava recuperar el control d'Eslovènia. La nounada república acabava de declarar la independència després de l'aclaparadora victòria del sí en el referèndum celebrat sis mesos abans. Les tropes de Slobodan Milosevic no aconseguirien reunificar el país, però els combats van deixar un balanç de més de 70 morts.

Gairebé tres dècades després, el primer cap de Govern de la república eslovena triat democràticament continua al peu del canó. Amb 70 anys, aquest polític democristià, músic, fotògraf, apicultor i pilot en el seu temps lliure, ja fa 14 anys que és eurodiputat. Des de la distància que el separa de l'enrevessat laberint polític català, s'expressa amb prudència: veu necessari més diàleg i rebutja certs paral·lelismes traçats entre Catalunya i Eslovènia, convertida en l'últim paradigma del president de la Generalitat, Quim Torra.

Pregunta. Hi ha similituds entre Catalunya i Eslovènia?

Resposta. Hi veig similituds, però també diferències. El referèndum d'independència eslovè va registrar un consens gairebé total. Va haver-hi una participació històrica del 93,2%, i un 94,8% va votar a favor [el 88,5% del cens]. Això li va donar una gran legitimitat democràtica. L'ordre constitucional a Espanya també és molt diferent. Iugoslàvia era un país no democràtic format per sis repúbliques, i en la Constitució estava escrit que totes tenien dret a l'autodeterminació.

P. I malgrat tot, va esclatar la guerra.

R. Vam intentar fer-ho tot d'una manera pacífica amb Belgrad. Vam proposar amb el Govern croat convertir Iugoslàvia en una confederació amb exèrcit, política exterior i moneda comuna, però Milosevic ho va rebutjar. Després vam intentar la independència per la via pacífica, però vam ser atacats per forces d'un país antidemocràtic. La violència no era la nostra via, però vam haver de defensar-nos. Havíem votat a favor de la independència i la Constitució ens avalava.

P. Com recorda aquells deu dies?

R. Va ser dramàtic i traumàtic, però també un èxit. Un antic secretari general de l'OTAN em va preguntar el secret. L'exèrcit iugoslau estava considerat un dels més potents. La resposta és molt simple. Sabíem el que passaria perquè teníem informacions de la intenció iugoslava d'atacar i vam organitzar la nostra defensa. El fet que només durés deu dies va ser un alleujament. Vam ser capaços de bloquejar 800 tancs de l'exèrcit comunista iugoslau. Si haguéssim triat la violència podríem haver matat molta gent. Vam intentar fer servir la força el mínim necessari.

P. Catalunya està molt dividida sobre la independència. Com pot sortir Espanya d'aquest laberint?

Peterle amb el canceller alemany Helmut Kohl, un dels primers a reconèixer la independència eslovena.
Peterle amb el canceller alemany Helmut Kohl, un dels primers a reconèixer la independència eslovena.

R. A Eslovènia no hi havia la polarització de Catalunya. Aquesta és una diferència important. Hi havia un consens gairebé total a favor de la independència. No és el cas de Catalunya. És un tema polític que s'ha de tractar amb atenció i subtilesa. Puc explicar el que va passar a Eslovènia, però no m'atreveixo a donar recomanacions. Només puc dir que com a europeu i eslovè m'agradaria que es trobés una solució. Espero que hi hagi diàleg polític per resoldre la crisi. L'últim any he trobat a faltar aquest diàleg tan necessari.

P. Com es percep la crisi catalana des d'Eslovènia?

R. La gent s'interessa pel tema. Creuen en el dret d'autodeterminació, però saben que la situació a Catalunya és diferent de l'eslovena d'aquella època. Per exemple, a diferència d'Espanya, no érem part de la Unió Europea.

P. L'independentisme català no ha aconseguit encara cap suport a la UE. És possible la secessió sense aquest suport?

R. Per a nosaltres va ser molt important el reconeixement de la Comunitat Europea. Recordo que el Vaticà ens va reconèixer dos dies abans. La nostra elecció va ser en tot moment la via diplomàtica amb la mediació de la Unió Europea.

P. Veu preocupació a l'Eurocambra sobre el que passa a Catalunya?

R. Segueixo el tema de forma particular, però en la nostra feina diària no hi estem tan a sobre. Hi ha qüestions com el Brexit, les perspectives financeres, la crisi ucraïnesa… Catalunya no està en l'agenda formal del Parlament.

P. Algun líder independentista li ha demanat assessorament?

R. Conec eurodiputats catalans a favor i en contra de la independència. Quan vaig arribar el 2004 per al meu primer mandat vaig ser jo el que vaig parlar amb alguns d'ells perquè estava interessat a saber més sobre el problema català. El cas eslovè és ben conegut, així que no ha fet falta que els expliqui res.

P. El president català, Quim Torra, va ser rebut la setmana passada per altes autoritats eslovenes com el president Borut Pahor. Creu que el seu Govern reconeixeria una Catalunya independent?

R. Aquesta pregunta estava en l'aire fa un any, però llavors el Govern eslovè va triar no fer-ho. No conec els detalls de l'última visita, però no espero que Eslovènia prengui una decisió unilateral sense la resta de la Unió Europea.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ