Selecciona Edició
Connecta’t

Mor Antònia Cruells, l’àvia de la Fabada Litoral

La dona va ser una de les cinc intèrprets que han donat vida a la protagonista de la marca de llegums

Foto: Antònia Cruells. Vídeo: Les àvies de Litoral. Europa Press

Antònia Cruells, coneguda com l'àvia de la Fabada Litoral, va morir diumenge al seu domicili de Sant Martí de Centelles (Osona) i serà enterrada dimecres, segons informa El Periódico. La dona, que va saltar a la fama a tot Espanya gràcies als anuncis d'aquesta marca de llegums cuinats, va morir sola. Els seus familiars la van trobar a casa seva, després que passessin diverses hores sense saber-ne res.

La dona es va fer popular a Catalunya gràcies a una aparició en un programa de ràdio el 2004, quan unes amigues li van voler felicitar l'aniversari. La seva intervenció va fer que comencés a aparèixer una vegada per setmana a la ràdio i més tard en un programa d'una televisió catalana. Va ser així com va captar l'atenció dels publicistes encarregats dels anuncis de Litoral, que en van fer un personatge popular.

Cruells va ser una de les cinc dones que han posat rostre a l'àvia de la marca de llegums des del 1994. Emilia Ortiz, la cinquena actriu que encarnava el personatge, es va assabentar l'any passat d'aquesta dada en el rodatge de l'anunci que es va fer a Madrid el gener del 2017. “Què va passar amb l'anterior, que es va morir?”, preguntava. “Sí, de menjar tanta fabada”, feia broma un dels tècnics. 

La marca Litoral, en poder de Nestlé des del 1985, va néixer al barri pesquer de Cimadevilla, a Gijón, el 1942. El nom triat per a les conserves tenia a veure amb la seva connexió amb el mar, ja que al principi es van dedicar a fabricar llaunes de peix. La fabada enllaunada va tenir èxit i demanda principal venia de Cuba, on residia una important colònia d'emigrants asturians. Des de l'illa, Litoral va anar expandint-se per Amèrica. Mèxic, la República Dominicana, Colòmbia i Veneçuela van ser els països on més es venia. Va ser més tard quan va començar a triomfar a Espanya, fins al punt que el 1963 l'empresa es va traslladar al poble asturià de Tremañes (avui part de Gijón), on encara continua produint les llaunes de conserva.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >