Selecciona Edició
Connecta’t

Economia vol agilitzar processos interns per complir amb el pagament a 30 dies

El període mitjà de pagament es va situar a l'octubre en 41,8 dies

Un quiròfan a l'Hospital del Mar de Barcelona.
Un quiròfan a l'Hospital del Mar de Barcelona.

La Generalitat no té problemes de liquiditat per pagar les factures als seus proveïdors, però des del passat mes d'abril incompleix la norma que obliga les administracions a pagar en un termini màxim de 30 dies. A l'octubre, últim mes amb dades disponibles, el període mitjà de pagament se situava en 41,8 dies. Fonts del Departament d’Economia i Finances asseguren que es tracta només d'un canvi en la fórmula de comptabilitzar el pagament i que els proveïdors segueixen cobrant amb el mateix termini de temps que abans.

Les estadístiques sobre pagaments mostren un salt entre els mesos de març i abril de l’any passat. En només un mes de diferència es va produir una diferència de gairebé 21 dies: de 24,8 a 45,5 dies. En aquest moment es va canviar la forma de comptabilitzar els pagaments. La modificació responia al fet que la Comissió Europea havia estirat les orelles al Ministeri d’Hisenda per no comptabilitzar els primers 30 dies, els que van des de la data d'entrada de la factura a l’Administració fins a la data de conformitat, quan a Espanya començaven a córrer els dies. Sostenia l’Executiu comunitari que era una fórmula de camuflar la morositat de les administracions públiques, que afectava més comunitats autònomes que Catalunya.

Com la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, un exemple de pressupost públic en comptar amb superàvit, també ha sofert el canvi de comptabilitat forçat des de Brussel·les. Ara les seves estadístiques indiquen que els seus proveïdors cobren a 12,6 dies (dades d'octubre), però segueix estant dins del mes hàbil per pagar les factures. Abans del canvi els seus números sortien en negatiu, ja que a la xifra actual se li reduïen prop de 30 dies.

La realitat és que aquesta dilació en el període de pagament que pateix el Govern català no hauria d'haver-se notat entre els proveïdors de la Generalitat, expliquen fonts de l’Executiu autonòmic. El Col·legi de Farmacèutics, un dels proveïdors que més havia criticat els retards en el cobrament, assegura que la Generalitat està al dia i que no s'han detectat problemes. Altres fonts empresarials consultades expliquen que tampoc han notat afectació.

“És un tema formal”, asseguren des del Departament d’Economia de la Generalitat, del qual admeten que depassar els 30 dies que fixa la llei els suposarà realitzar un esforç addicional, de gestió interna. Només s'aconseguirà assolir aquest marge amb una agilització de la tramitació interna de les factures i, sobretot, amb la seva automatització. El problema, no obstant això, és aconseguir que aquesta acceleració de processos arribi a tot el sector públic de l’Administració catalana, incloses les 182 empreses que la integren. Des del Govern català, tot i així, subratllen que no tenen problemes per pagar als seus proveïdors i que el problema dels 30 dies podria deixar de ser-ho al desembre, quan preveuen reduir-lo.

Al desembre, no obstant això, és habitual que les estadístiques de pagament als proveïdors es redueixin dràsticament, com a efecte de l'operativa pròpia de l’Administració. Al gener tornen a pujar. L'últim mes de l'any passat, en plena aplicació de l'article 155 de la Constitució —intervenció de la Generalitat, inclosos els seus comptes—, el pagament a proveïdors es va reduir a 18 dies, quan la mitjana de l'any s'havia situat en els 26 dies. I un any abans, el 2016, al desembre es va pagar a 28,9 dies, quan la mitjana anual era de 31,6 dies.

Diferències entre àmbits

Entre les diferents àrees del sector públic hi ha diferències de pagaments. Mentre que l'àrea sanitària paga a 42,5 dies i l'educativa a 38,8 dies, els serveis socials sí estarien complint els 30 dies de marge (26,8). I entre tipus d'organismes, les entitats del sector públic se situen entre les que acumulen més retards, amb una mitjana de 56,16 dies.

El Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona és el que pitjor paga, almenys al mes d'octubre. Segons les dades públiques de la Generalitat abonava les seves factures amb un retard de 744 dies. Està a anys llum d'altres organismes que també acumulen morositat. Com aquest ens, altres deu organismes públics paguen amb més de 100 dies de retard. Però cap supera els 200 dies. El que més s'apropa a aquest llindar és la Fundació de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Els seus proveïdors han d'esperar 189 dies.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >