El Suprem confirma la pena per a un avortista que va interrompre una missa
L'acció la va dur a terme un grup de persones però els Mossos només en van identificar una, que va ser condemnada a sis mesos de presó
El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna de mig any de presó per un delicte contra els sentiments religiosos imposada a un activista que va interrompre, acompanyat d'altres persones, una missa a l'església Sant Pere de Banyoles (Pla de l'Estany) el 2014 amb crits a favor de l'avortament, va exhibir una pancarta a l'altar amb l'eslògan “Fora rosaris dels nostres ovaris” i va llançar pasquins. El TS creu que l'avortista es va extralimitar en l'exercici de la llibertat d'expressió i va vulnerar el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte.
El judici per aquest cas es va fer el 24 d'abril del 2017 a l'Audiència de Girona. La Fiscalia va sol·licitar dos anys de presó per considerar que es tractava d'un delicte contra la llibertat religiosa, i la defensa, que ho va qualificar d'una protesta emparada en la “llibertat d'expressió”, va demanar l'absolució. L'alt tribunal gironí el va condemnar a sis mesos de presó i el processat va presentar un recurs de cassació. Ara la sala penal del Suprem ha desestimat el recurs i ha confirmat la sentència.
El TS recorda la seva pròpia doctrina, la del Tribunal Constitucional i la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa al fet que els drets fonamentals a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació “no són drets absoluts”, i “poden entrar en col·lisió amb altres drets, com el de llibertat religiosa”.
A partir d'aquesta doctrina, els magistrats conclouen que “les expressions i actes fets per l'acusat, en principi, estan plenament emparats per la llibertat d'expressió”. No obstant això, “hauria d'haver-los fet a través de mitjans no lesius per a altres drets i valors constitucionals”. La sentència apunta que lluny d'això, va triar per a la seva acció una església, un lloc especialment reservat per a la reunió dels qui professen la religió catòlica, davant de l'altar, durant la celebració d'una missa dominical.
L'alt tribunal afirma que la sentència impugnada no vulnera la llibertat d'expressió, reunió i manifestació de l'acusat perquè la seva condemna no es basa en la seva ideologia a favor de l'avortament o en la crítica feta cap a l'església per la seva posició contra la reforma de la Llei de l'avortament, sinó en la manera en què la va manifestar públicament. La sentència conclou que “es va extralimitar en l'exercici del seu dret a la llibertat d'expressió en violentar de manera arbitrària i injustificada el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte que garanteix l'article 16.1 de la Constitució”.
