Selecciona Edició
Connecta’t

El jutjat confirma l’acusació contra l’alcalde de Reus per delicte d’odi

La jutgessa tanca la instrucció pels 'escraches' que es van fer a la Policia Nacional al municipi arran de l'1-O

Policies nacionals abandonen Reus l'octubre del 2017.
Policies nacionals abandonen Reus l'octubre del 2017.

El jutjat de Reus ha tancat la investigació pels escraches que es van fer a la Policia Nacional al municipi, durant els dies previs i posteriors al referèndum declarat il·legal de l'1 d'octubre, i ha acordat mantenir l'acusació per delicte d'odi contra l'alcalde Carles Pellicer i contra quatre regidors portaveus de partits polítics independentistes. La jutgessa instructora resol que hi ha aspectes de retret penal en el manifest que el PDeCAT, ERC, la CUP i Ara Reus van redactar per forçar que els hotelers de Reus no acceptessin oferir allotjament a agents de la Policia Nacional destinats a la ciutat. La jutgessa, en canvi, decideix arxivar les acusacions contra els responsables d'un gimnàs que va vetar els policies i, igualment, també eximeix un grup de bombers que, vestits amb l'uniforme reglamentari, van participar en concentracions de protesta contra la policia espanyola.

Fer tot el que fos "adequat i necessari" per aconseguir que els efectius de la Policia Nacional marxessin de la ciutat "de manera immediata". El manifest signat per la majoria dels grups amb representació a l'Ajuntament de Reus intentava convèncer els responsables d'establiments hotelers perquè vetessin els contingents de reforç de la policia, desplegats aquells dies a Catalunya per impedir la celebració de la consulta independentista. Més d'un centenar d'agents s'allotjaven en hotels del centre de Reus, davant dels quals es van succeir les concentracions, fins i tot durant la nit, amb l'objectiu de pertorbar el descans dels policies. Durant una de les manifestacions, dues patrulles de Mossos que protegien l'entrada a l'hotel van avisar els policies nacionals que, tenint en compte el to que agafava la protesta, no es veien capaces de poder garantir la seva seguretat. Els policies es van refugiar llavors tots junts en una mateixa planta i van preparar cascos i escuts per si la multitud aconseguia accedir a l'hotel.

La interlocutòria judicial subratlla que el document publicat per l'Ajuntament va fomentar la pressió ciutadana contra la Policia Nacional, i els comandaments del cos es van veure forçats a avançar, entre dos i tres dies, la seva marxa de la ciutat. En la seva declaració davant de la jutgessa instructora, Carles Pellicer va defensar que el text buscava recuperar "la convivència" després del clima de tensió i "angoixa" que van desencadenar les càrregues policials que es van registrar l'1 d'octubre a diversos municipis –a Reus no n'hi va haver cap– i que la finalitat no era assenyalar ni vexar les forces de l'ordre. No obstant això, la interlocutòria judicial sí que recull l'existència d'un possible delicte d'incitació a l'odi i assenyala que, malgrat el que han al·legat les defenses, el comunicat consensuat per l'alcalde i els regidors Montse Vilella, Noemí Llauradó, Mariona Quadrada i Jordi Cervera sobrepassa el dret a la llibertat d'expressió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ