Selecciona Edició
Connecta’t

Treva hivernal contra els talls de llum

No té res d'estrany que la desentesa entre les elèctriques i la Generalitat sigui tan gran que en tres anys no s'hagi signat ni un sol conveni respecte a la prevenció de la pobresa energètica

Una protesta de la PAH per la pobresa energètica.
Una protesta de la PAH per la pobresa energètica. EL PAÍS

L’Encarna va rebre 138 trucades telefòniques en tres mesos. L'advertien que li embargarien els comptes bancaris i que figuraria en el registre de morosos. L’Encarna devia 600 euros a Endesa i la companyia va contractar un competent bufet d'advocats que religiosament la telefonava almenys una vegada al dia. Altres modalitats de pressió emprades pels persistents advocats consistien a enviar cartes en una terminologia jurídica confusa, la qual cosa incrementava l'angoixa de la família, o simular una demanda amb el nom de la titular, com si d'una denúncia judicial es tractés, segons asseguren des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica. El Síndic de Greuges va instar fa uns dies a les grans companyies a no posar en mans de tercers aquestes reclamacions que amb deix sicilià martellegen famílies en situació de vulnerabilitat.

L'enèsima crida a la consciència de les elèctriques és necessària, però no deixa de ser tan ingènua com la pretensió de les Brigades Roges de voler ferir el cor de l’Estat. Els terroristes italians no havien advertit —com subratllava Umberto Eco– que l’Estat ja no era el vuitcentista, i a més no tenia cor.

El cas és que en l'era de la globalització l’Estat és cada vegada més insignificant enfront dels poders econòmics. I mentre les doctrines de desemparament social creixen i es multipliquen, no té res d'estrany que la desentesa entre les grans companyies elèctriques i la Generalitat sigui tan gran que en tres anys no s'hagi signat ni un sol conveni amb l’Administració catalana respecte a la prevenció de la pobresa energètica i a la protecció de la baula més castigada per la crisi. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha donat tímids passos des del Govern central per afrontar la qüestió. La fi de l'impost al sol i l'extensió del bo social de l’Executiu de Mariano Rajoy són necessaris, però no suficients. El mateix Ministeri d’Indústria en la memòria justificativa d'aquest decret el 2017 assegurava que era improbable que la totalitat dels que tenien dret al bo social s'hi acollissin i situava aquesta taxa d'acceptació en un 45%, per sota de la meitat dels que superessin la carrera d'obstacles burocràtics. Com a mostra un botó assembleari: no bastava amb què la rebaixa fos sol·licitada pel titular del servei: calia que ho fessin els majors de 16 anys que vivien a l'habitatge.

Espanya hauria de seguir l’estela de la llei catalana 24/2015 i, igual que França, impulsar la treves hivernals que prohibeixen els talls d'energia i els desnonaments durant els mesos més freds de l'any. Però l'evidència indica que som lluny d'interpretar les Directives de la Unió Europea del 2003 i 2009 a la manera francesa. I, com gairebé sempre que hi ha situacions d'emergència social, són els governs municipals els que afronten la situació i s'erigeixen en valedors d'aquesta llei. El Govern de Torra, malenconiós i absent, veu passar l'hivern darrere dels vidres. No és una novetat, ja el 2017 l’Executiu de Carles Puigdemont va deixar d'invertir el 40% del pressupostat per a pobresa energètica.

Fa uns dies, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar que havia imposat 13 sancions -vuit aquest any i en la seva majoria a Endesa– per 430.000 euros. Només a la capital catalana, 50.000 persones han passat pels punts d'assessorament energètic disposats al municipi. El govern de la ciutat ha evitat, segons la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, 10.000 talls de llum gràcies a la llei que fa preceptiu un informe dels serveis socials abans de l'actuació dràstica de la companyia elèctrica. Cal actuar davant la constatació que només a Barcelona 170.000 persones no poden mantenir les seves llars a la temperatura adequada. Les grans empreses elèctriques han augmentat les tarifes un 36% des del 2014 (un 10,8% el 2017). L'hivern ha arribat i hi ha poques maneres millors d'expressar el patriotisme que posar l'espatlla, complir la llei i destinar-hi una petita part d'aquests 5.600 milions d'euros de beneficis que el 2017 van obtenir les grans companyies. Per cert, gràcies al papà Estat, les elèctriques pesquen a plaer en un mercat fet a mida, sense onades, sobresalts, naufragis ni marees.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >