_
_
_
_
_

Més de 1.200 espècies exòtiques amenacen la biodiversitat catalana

La Generalitat té registrades 1.272 espècies, el 14% de les quals són considerades invasores

carlos garfella
Niu de vespes asiàtiques, una de les espècies exòtiques que s'han estès per Catalunya.
Niu de vespes asiàtiques, una de les espècies exòtiques que s'han estès per Catalunya.CRISTÓBAL CASTRO

Una espècie exòtica arriba per terra o per aire, s’estén pel territori i al cap d’uns anys causa greus estralls en el medi ambient, fa malbé produccions agrícoles o provoca malalties. Catalunya és una de les regions d’Europa més afectades per aquest fenomen, segons alerta l’EXOCAT, un pla impulsat per la Generalitat i coordinat pel Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals. La Generalitat ha detectat 1.272 espècies exòtiques, el 14% de les quals ja són considerades invasores. És a dir, ja es consideren àmpliament esteses. Els experts alerten que frenar la seva propagació és “una batalla perduda”.

L’apicultor Samuel Ramal sap perfectament el que és una espècie invasora perquè n’hi ha una en particular que l’angoixa dia rere dia. Sempre amatent, ha de ser sigil·lós i pacient per capturar-la. “Si l’any passat detectava tres o quatre vespes asiàtiques (Vespa velutina), ara puc atrapar-ne fins a 10. Són carnívores, mengen abelles, i pocs exemplars poden acabar amb una dels meus ruscs”, explica des del cim d’un petit turó de Polinyà (Vallès Occidental), on cuida la seva amenaçada producció de mel.

L’expansió de la vespa asiàtica exemplifica el que a Catalunya ja s’ha convertit en costum: espècies exòtiques, tant de plantes, mamífers i insectes com d’amfibis, que s’estenen pel territori i n’alteren la biodiversitat. Els experts consultats coincideixen que aturar-ne la propagació s’ha convertit en “una batalla perduda”, afavorida pel canvi climàtic i el tràfic de mercaderies.

Catalunya és una de les regions més afectades per aquest fenomen a Europa. Segons les darreres dades actualitzades del projecte EXOCAT, a Catalunya se n’han detectat 1.272 espècies, de les quals el 14% (177) són reconegudes com a “invasores”. Aquestes són les que estan àmpliament esteses. La resta estan en fase d’expansió o s’han detectat alguna vegada, però no se’n tenen més dades.

“En els darrers 20 anys hem notat una forta pujada, fonamentalment, arran de l’augment del comerç entre països, sobretot el transport de plantes i fusta per mar, i arran del canvi climàtic, que ha permès que algunes d’aquestes espècies puguin sobreviure a l’hivern gràcies a l’augment de les temperatures”, explica Víctor Sarto, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les plantes representen el 58% de totes les que s’han detectat; els ocells, un 14%; els invertebrats terrestres, un 14%, i la resta de grups (mamífers, rèptils, peixos, algues, invertebrats aquàtics, amfibis), el 15%, segons l’EXOCAT.

Sarto també és un dels investigadors que va trobar una de les últimes espècies detectades: l’escarabat asiàtic (Xylotrechus chinensis), conegut com a escarabat matamoreres. Des que un jardiner de Ripollet va aixecar l’alarma el 2014, ja s’ha estès en una superfície d’uns 44 quilòmetres quadrats. Fa malbé arbres de l’espai públic i amenaça collites. “Es poden posar més mitjans per evitar-ne l’entrada. Però entenc que l’Administració prioritzi els diners per a altres àrees com la dependència. Ben mirat, aquest fenomen ha vingut per quedar-s’hi”, diu resignat Joan Pino, responsable del CREAF.

Sarto, que va arribar a col·laborar en el control duaner del Port de Barcelona “per la falta de mitjans que hi havia”, recorda la crema, en una ocasió, de tot un carregament en què s’havia detectat una espècie invasora. D’entre aquestes, les asiàtiques són les que creen més preocupació. “Al Port de Barcelona hi ha un punt clar d’entrada”, afirma. El nord-est asiàtic (la Xina, Corea, el Japó i Taiwan) són els punts calents. “Calen més recursos, més gent, per frenar-les. Arriba un volum molt alt de mercaderies, per la qual cosa és molt fàcil que es puguin colar. Hi ha una sensació de batalla perduda. Ja ens hem acostumat a la seva presència”, es plany.

El dengue ja es contreu a Catalunya

Les espècies més problemàtiques, no obstant això, poden ser gairebé imperceptibles. El mosquit tigre (Aedes albopictus) pot transmetre el chikungunya, dengue i febre del Zika. Prové del sud-est asiàtic, i a Catalunya es va detectar per primera vegada el 2004. Al novembre un jove del Barcelonès Nord es va convertir en la primera persona que va contreure el dengue autòcton.

I hi ha vegades que les desgràcies d’uns es converteixen en oportunitats de negoci per a d’altres. Al Delta de l’Ebre, el cranc blau americà (Callinectes sapidus) ja s’ha convertit en un menjar que pot arribar als 12 euros el quilo. “En el mitjà aquàtic hi ha el problema afegit dels pescadors recreatius que introdueixen peixos per poder pescar-los després”, denuncia Pino.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

carlos garfella
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_