Selecciona Edició
Connecta’t

Un projecte amenaça amb duplicar l’edificació en un poble de l’Alt Empordà

Els ecologistes demanen al Govern que eviti una construcció planejada fa 23 anys a Pau

El municipi de Pau.
El municipi de Pau.

Està situat entre el Parc Natural de Cap de Creus i els Aiguamolls de l’Empordà, a uns 20 minuts de Figueres amb cotxe. Pau té 567 habitants i 280 habitatges repartits en 36,5 hectàrees. Un projecte urbanístic preveu construir 34 hectàrees més, 198 habitatges i un hotel gran. Fa 23 anys que aquest pla està encallat per canvis en la normativa urbanística i posicions divergents de l’Ajuntament durant tot aquest temps. “Ara no diem no i ja està. Volem veure com adeqüem les normativa als requeriments ambientals actuals”, assegura el tinent d'alcalde del municipi Pere Maluquer (CiU). Els ecologistes demanaran a la Generalitat que desqualifiqui els terrenys.

El projecte implicaria augmentar un 70% el nombre d’habitatges d’una localitat eminentment agrícola. Els ecologistes d’Iaeden-Salvem l’Empordà al·leguen que, si tirés endavant, la construcció generaria “un impacte paisatgístic, desmesurat i insostenible”, com a “barrera edificada” entre la serra de Rodes i la plana de l’Empordà. Defensen que el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà cobreix com a zona de protecció una part de la superfície on es vol construir. De fet, Pau té protegides el 93% de les seves 1.000 hectàrees.

A l’Ajuntament tampoc el convenç el projecte tal com està. De la mateixa manera que els ecologistes, el veu “obsolet” i gens adequat a un model sostenible. “Com que teníem molts dubtes, al juny del 2017 vam arribar a un acord de ple, amb consens, de denegar la sol·licitud de tramitació”, explica Maluquer. L’Ajuntament vol actualitzar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de la localitat i descarta que el projecte es desencalli abans del final de la legislatura. Davant del bloqueig, l’octubre del 2017 el promotor va presentar un contenciós administratiu que continua a les mans de la justícia.

Pau viu, bàsicament, de la producció d’oli i vi. Tot i que està a cinc quilòmetres de la costa en línia recta, el boom del turisme i les segones residències no s’han fet un forat al casc antic. Camps d’oliveres, vinyes i cultius envolten les hectàrees protegides del terme. Hi ha 207 habitatges a les set hectàrees del nucli històric, i n’hi ha 60 a la urbanització els Olivars (29,5 ha).

La Plataforma SOS Costa Brava demanarà al Govern que inclogui aquesta urbanització als 200 sectors que revisarà dins del Pla Director Urbanístic d’Urbanitzacions no sostenibles. Aquest pla es va anunciar el mes passat i preveu revisar 191 zones amb solars la construcció dels quals està pendent al llarg del litoral de Girona.

Actualment, la gran majoria de municipis es regeixen pel POUM, que va succeir al Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), que al seu torn va ser el successor de les Normes subsidiàries de planejament. Pau es regeix encara per aquestes normes. Aquestes normes permetien, als anys 90, que es construïssin 239 habitatges al sector afectat pel projecte urbanístic. Els promotors, Parc d’Empordà SL, van presentar un projecte que preveia 226 habitatges i un hotel de 7.200 metres quadrats. La comissió d’urbanisme ho va aprovar el 1995 i el pla parcial va sortir publicat el 1999.

En la dècada dels noranta, molts veïns van veure el projecte urbanístic com una oportunitat per acabar els seus anys de vida amb uns ingressos que el camp no els donava. Ara la Cooperativa Empordàlia, amb 40 treballadors, ha fet una gran tasca per fer viable un model d’agricultura sostenible.

Des de llavors, la tramitació ha passat per diverses fases. Després de diversos tràmits burocràtics el 2006 el Pla Director Urbanístic de la serra de Rodes va fer una reducció substancial del sector. Li’n va reduir la cota, i el va deixar en 198 cases. El Consistori, que als anys noranta havia estat favorable al fet que es tramités, ja no ho va veure tan clar perquè xocava amb la normativa de Pau i imposava uns criteris nous. Per aquest motiu, va presentar un recurs de reposició.

El projecte va quedar en stand by i el 2015 els promotors van entrar una petició al Consistori perquè tramités la modificació puntual de la normativa per adequar el sector al que hi havia marcat al Pla Director de la serra de Rodes. “Durant els anys que aquest projecte ha estat aturat, hem consolidat les zones del nucli que s’havien de desenvolupar i ara sí que ens plantegem la necessitat de fer una revisió en profunditat que abasti tot el municipi, no només aquest sector. No es pot improvisar i s’ha de fer amb temps i amb totes les garanties”, assegura Maluquer.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >