_
_
_
_
_

Barcelona serà la seu d’un centre europeu sobre la mobilitat urbana

La capital catalana guanya un concurs de la UE i liderarà un consorci de 13 ciutats, 17 empreses i 18 universitats

Clara Blanchar
El carril bici del carrer Camèlies, un dels últims que s'ha inaugurat a Barcelona.
El carril bici del carrer Camèlies, un dels últims que s'ha inaugurat a Barcelona.Carles Ribas

Carrils bici, carrers de 30 quilòmetres per hora, bici pública, ordenança que regula la circulació de patinets, superilles, restricció a vehicles contaminants a partir del 2020… Les polítiques de mobilitat de Barcelona, sovint pioneres, acaben d’aconseguir un reconeixement sonat. Els propers set anys, la capital catalana serà la seu d’un centre europeu d’innovació sobre la mobilitat urbana (que està obligada a ser sostenible) que impulsa l’European Institute of Innovation and Technology (EIT) de la Unió Europea.

La designació és fruit d’un treball de tres anys entre 13 ciutats, 17 empreses i 18 universitats de tot Europa, que han constituït el consorci MOBiLus, el lideratge i la caserna general del qual se situarà a Barcelona. A aquesta ciutat la van convidar a afegir-se al projecte els pioners de la iniciativa, una desena de socis entre els quals hi ha la ciutat de Munic o la Universitat de Londres. Abans de l’estiu, els socis van decidir en una votació interna que Barcelona acollís la seu, ha explicat aquest divendres el gerent de Mobilitat i Infraestructures de l’Ajuntament, Manuel Valdés.

“Per a Barcelona no és tant una injecció directa de diners o ocupació per a l’oficina, la seu del consorci, sinó la possibilitat d’estimular. La mobilitat experimentarà un canvi brutal i a Europa hem de liderar-la des de les ciutats, de manera sostenible i que sigui útil per a la indústria”, resumeix el comissionat d’empresa, Luis Gómez, que sap de què parla. A més de la seva experiència professional internacional, fa anys va ser director de la fira Smart City Expo. El valor del consorci, apunta, “serà la capacitat de mobilitzar coneixement i recursos des de les ciutats i l’acadèmia, perquè les ciutats han de ser sostenibles, però també la indústria europea de la mobilitat ha de ser sostenible per ser potent i exportar a tothom”.

MOBiLus rebrà una inversió total durant set anys de 1.600 milions d’euros, 400 dels quals els aportaran fons europeus, i la resta, les ciutats, empreses i universitats que integren el consorci guanyador, 58 socis en total. Encara no se sap quin serà l’impacte sobre la ciutat en termes de creació d’ocupació, ja que l’estructura del consorci a Barcelona es configurarà durant l’any 2019 i arrencarà el 2020.

A més d’acollir la caserna general, a les instal·lacions de Ca l’Alier, en el 22@, Barcelona serà també una de les cinc subseus del projecte, com ha avançat aquest divendres La Vanguardia. La capital catalana serà la del sud d’Europa, Praga la de l’est, Copenhaguen la del nord, Munic la del centre i la cinquena serà la ciutat holandesa de Helmond. Les altres ciutats sòcies són Amsterdam, Eindhoven, Hamburg, Hèlsinki, Istanbul, Milà, Estocolm i Tel-Aviv.

Des de l’Ajuntament, Valdés ha celebrat la designació i ha assegurat que “és un reconeixement al desplegament de polítiques de mobilitat per part de Barcelona, tant en planificació com en execució”. El gerent ha explicat que el que farà el consorci és compartir la investigació que fan les ciutats i les universitats sobre com viure i com moure’s de manera més sostenible, a més de traslladar-la a la indústria perquè la desenvolupi.

Valdés també ha explicat que, a banda de l’Ajuntament de Barcelona, els socis espanyols que més participació han tingut en el projecte han estat Seat i la Universitat Politècnica de Catalunya. El gerent municipal veterà en qüestions vinculades a la mobilitat també ha explicat que Barcelona va guanyar el lideratge del consorci durant un concurs que els socis van celebrar abans de l’estiu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_