Consellers i diputats fan dejú pels polítics presos

Diversos consellers de l’Executiu català i diputats de Junts per Catalunya, Esquerra, els comuns i la CUP van participar ahir a Barcelona en el primer gran acte de suport als líders independentistes a la presó preventiva per suposats delictes de rebel·lió i malversació i que van iniciar vaga de fam ja fa gairebé una setmana. Va ser un tancament i un dejuni d'un dia als Caputxins de Sarrià, on també va haver-hi conferències i que va acabar esdevenint un acte contra la Constitució, justament el dia en què es commemoren els 40 anys de la seva aprovació.

El Govern va presentar dimarts passat, en la seva reunió setmanal, una resolució de suport als presos de Junts per Catalunya en vaga de fam. La portaveu Elsa Artadi va assegurar que els consellers participarien a títol personal en altres manifestacions de suport. A més a més de la mateixa Artadi, ahir van participar-hi els consellers Damià Calvet i Laura Borràs. També hi havia els diputats Albert Batet i Eduard Pujol (Junts per Catalunya). Per bé que Esquerra ha mantingut un perfil baix pel que fa a la vaga de fam, els diputats Sergi Sabrià, Gerard Gómez i Josep Maria Jové, entre d’altres, també hi van participar. El diputat dels comuns al Parlament Joan Josep Nuet s'ha sumat a l'acció reivindicativa però “a títol individual”.

El dejuni va estar acompanyat per lectures de poesia i debats en els quals han participat, entre d’altres, Arcadi Oliveras. També han connectat en directe amb l'exdiputat Toni Comín, fugit de la justícia espanyola a Bèlgica. A més de recordar “l'arbitrarietat amb què el Tribunal Constitucional tracta els recursos que han presentat els presos i que els impedeix recórrer a instàncies judicials europees”, els congregats han aprofitat per carregar contra l'aniversari de la Carta Magna.

“La Constitució espanyola retalla drets i llibertats”, va criticar el diputat de Junts per Catalunya Antoni Morral. Els Caputxins de Sarrià són un lloc simbòlic per al catalanisme, ja que allà va haver-hi un tancament multitudinari antifranquista el 1966.