Selecciona Edició
Connecta’t

“Mai tallaria un arbre per fer l’escultura d’un sant”

Jordi Gispert exposa la seva obra a la galeria barcelonina Art Aurora

Jordi Gispert, al fons, a la seva exposició, amb estudiants d'art.
Jordi Gispert, al fons, a la seva exposició, amb estudiants d'art.

La galeria barcelonina Art Aurora (Trafalgar, 36) acull una exposició representativa de Jordi Gispert, un dels artistes més insòlits, personals, multifacètics i de llarg recorregut del nostre panorama. Perspectiva utòpica (fins al 10 de desembre) inclou obres dels últims anys de Gispert (Barcelona, 1957), especialment pintura i escultura que el creador presenta com una invitació a la “hermenèutica visual”, que defineix com la proposta a l'observador, a través de la contemplació, a deixar-se vèncer per un sentiment intuïtiu i diluir la barrera il·lusòria entre l'un mateix (“la mismidad”) i el món.

El gust de l'artista per les paraules, una poètica que sembla arrelar-se en una personal psicodèlia i els conceptes abstractes —de vegades extravagantment abstractes, com quan parla de “metanarració autorreferencial”—, es combina no obstant això amb una capacitat gairebé sobrenatural de treball sobre els materials, una vena pràcticament artesana, en el sentit en què ho eren, artesans, els constructors de catedrals i els artífexs de les grans obres d'art medievals, i que caracteritza tota la seva producció.

Jordi Gispert, que va realitzar la seva primera exposició el 1980, és, no ho oblidem, l'autor d'obres com els impressionants baix relleus en ciment, murals esculpits directament sobre formigó armat amb la superposició d'aplics i encastos de gres de colors; la col·lecció de pintures surrealistes batejada com El paisatge més llarg del món, o els no menys increïbles i monumentals taulers i panells amb superposició de fustes naturals recuperades de contenidors d'enderrocs (“naturaleses mortes reciclades”) i que constitueixen, a part de la seva bellesa procedent de l'obsessiu i virtuós treball sobre la matèria (Gispert pot passar anys polint i esculpint), una reflexió sobre la manipulació de la naturalesa.

“Mai tallaria un arbre per fer l'escultura d'un sant, és més bell l'arbre viu”, afirma Gispert, que col·loca el seu projecte artístic i vital genèricament sota el neologisme de la seva invenció Econsciència, barreja d'ecologia, ciència i consciència. Mitologies personals apart, l'obra de Gispert no deixa indiferent i provoca la inquietant sensació d'haver brollat d'una mà i una ment que es mouen en paràmetres i dimensions diferents dels habituals.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >