Selecciona Edició
Connecta’t

Cinema, un festival cada 10 dies

Wallay!, dedicat al setè art africà, se suma a l'àmplia oferta de més d'una quarantena de certàmens a Barcelona

Un moment del film 'Rafiki', prohibit a Kenya acusat de fomentar, presumptament, el lesbianisme.
Un moment del film 'Rafiki', prohibit a Kenya acusat de fomentar, presumptament, el lesbianisme.

Wallay és una expressió col·loquial habitual a l'oest de l’Àfrica que significa “t'ho asseguro” i aquest èmfasi és el que s’ha volgut donar a un nou festival de cinema que se suma a l'àmplia oferta que té Barcelona: el de cinema africà. Pel·lícules de Kènia, Moçambic, el Sudan, Burkina Faso, el Camerun, Mali i Sud-àfrica podran veure's fins al dijous a la Filmoteca de Catalunya, l’Institut Francès i el CaixaForum. L’han impulsat un grup de periodistes que treballen en països de l’Àfrica, entre ells Gemma Parellada: “Hi ha un buit de cinema africà, a excepció del de Sud-àfrica, més ben distribuït, i del dels països del Magrib: pensem que és interessant que arribin altres treballs de cinema i directors, que és una altra manera de donar a conèixer el continent”.

El Wallay! se suma a la potent oferta dels festivals de cinema que s'organitzen actualment a Barcelona. Una activitat cultural que no para de créixer. A Catalunya se celebren anualment entre 60 i 70 mostres i festivals. Barcelona en concentra una quarantena i la tardor és el període rècord. El novembre passat se’n van celebrar una desena. El 2017, l'ocupació mitjana de les sales que van acollir festivals de cinema va oscil·lar entre el 70% i el 75% amb un total de mig milió d'espectadors.

“Els festivals posen en valor una producció que no acostuma a arribar a les sales. També és una experiència compartida que té, sovint, la presència dels directors, i que ofereix molt més que una simple projecció”, apunta Marta Lladó, de Catalunya Film Festivals (CFF). Afegeix que són les pel·lícules que s'exhibeixen als festivals de Catalunya les que suposen el 50% del cinema que es veu en català.

En el cas del Festival de Cinema Africà —com que és la primera edició no està associat a la CFF— l'objectiu és donar una visibilitat més equilibrada de la producció cinematogràfica d'aquest continent. En el festival es podran veure 10 pel·lícules, la gran majoria de ficció. “També volem fugir de la visió habitual dels documentals sobre els problemes que pateix el continent. Hi ha ficció, alguna sí que entra en la denúncia de problemes socials i moltes altres, no. En tot cas, volem donar-la a conèixer”, afegeix Parellada.

Pel·lícula prohibida

Un dels títols més destacats del festival és Rafiki, de Wanuri Kahiu, pel·lícula prohibida a Kènia per “fomentar el lesbianisme” i que va causar polèmica al seu pas pel festival de Canes, on va ser seleccionada. La ficció aborda la relació entre dos adolescents els pares dels quals són rivals polítics. D'aquest mateix país africà és Supa modo, ópera prima del director Likarion Waianaina que representarà Kènia als Oscar. “És una història sobre una nena malalta de càncer que somia amb ser una heroïna i de quina manera els que l'envolten li fan creure que té aquests superpoders”, afegeix.

Un dels noms propis que assistirà al festival és el camerunès Jean-Marie Teno, realitzador de grans reportatges des de fa més de 20 anys. Uns documentals que denuncien els efectes del colonialisme europeu. D'ell és Lieux saints (Llocs sagrats), que es podrà veure al festival, en què planteja l'accés a la cultura d'un barri popular de Burkina Faso.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >