Selecciona Edició
Connecta’t

“Sense les pistes, aquí no hi viuria ningú”

Veïns, treballadors i comerciants de la Vall celebren que la Generalitat s’encarregui de gestionar l'estació d'esquí Boí Taüll

Estació de Boí-Taüll, divendres passat.
Estació de Boí-Taüll, divendres passat.

En Xep representava tota una altra època la Vall de Boí. Llarguerut i amb els llavis gairebé sempre habitats pel fred, en Josep Ramon vivia de la ramaderia, principal activitat econòmica en uns pobles que van començar a atreure turisme durant la segona meitat del segle XX. Primer amb els excursionistes, després amb els amants de l'art romànic, i més tard amb els esquiadors, el turisme ha revolucionat la vida d'aquesta vall de la comarca de l'Alta Ribagorça. Bona part de la responsabilitat la va tenir l'obertura, el 1988, de les pistes d'esquí de Boí Taüll. L'estació va estar a punt de fer fallida durant la crisi, i la Generalitat la va rescatar el 2014 en fer-se càrrec del deute i quedar-se amb els terrenys i actius. Des de la setmana passada també n’assumeix la gestió, després que la concessionària hi hagi renunciat. Veïns, treballadors i comerciants de la Vall defensen la decisió de la Generalitat: “Sense les pistes, aquí no hi viuria gairebé ningú”.

Dues generacions més tard, Casa Xep, al centre de Taüll, s'ha convertit en una casa de turisme rural, i el supermercat substitueix els baixos de l'immoble, l'antic estable. El net d’en Josep Ramon, Ricard Baró, té una empresa de treballs forestals i de biomassa per a calderes i calefacció. “Indirectament tothom hi surt guanyant si la temporada d'esquí va bé. Jo, per exemple, tinc més feina amb les calderes d'hotels i apartaments”, explica. Baró va ser durant més de 15 anys monitor d'esquí i defensa la decisió de la Generalitat: “Les pistes tiraran endavant, tot i que alguns anys tinguin dèficit”.

Boí Taüll és una rara avis a la xarxa d'estacions d'esquí de Catalunya. La Generalitat és propietària de cinc estacions i les gestiona directament a través de FGC: la Molina, Vall de Núria, Espot i Port Ainé i Vallter 2000 (aquesta última, explotada mitjançant Vallter, SA, participada majoritàriament per FGC). Boí Taüll era propietat de Nozar, empresa de la família Nozaleda, que gestionava les pistes i el complex hoteler i de restauració. Nozar, a través de Promocions Turístiques de la Vall (PTV), es va quedar amb la gestió després del rescat per part de la Generalitat, fins a aquesta setmana, quan l'empresa ha renunciat a la concessió pels problemes econòmics de la matriu, en situació de concurs de creditors.

El Govern va aprovar una injecció d'1,3 milions d'euros per garantir la inauguració de la temporada, que va començar dissabte. Aquesta inversió se suma als 1,7 milions que ha desemborsat des del 2014. En tres mesos, el Govern ha de decidir si el futur de Boí Taüll passa per integrar-la en el sistema d'estacions públiques.

“Si es tanquessin les pistes seria realment una situació dramàtica, i el Govern ho entén perfectament”, explica Joan Perelada, alcalde de la Vall de Boí, municipi que integra 11 poblacions i que té la seu a Barruera. Els 11 pobles sumen 1.015 habitants i entre hotels, càmpings i turisme rural hi ha més de 2.000 places turístiques. “Si deixessin caure les pistes desapareixeria pràcticament la temporada d'hivern”, argumenta l'alcalde.

“Si poguéssim viure del romànic seria fantàstic, però no pot ser. Necessitem les pistes”, afirma Consell, que regenta el bar de la plaça a Taüll, al costat de l'església de Santa Maria, i el restaurant El Mallador, davant de l'església de Sant Climent, dos sentinelles romànics que han vist la ràpida transformació de la vall. “L'especulació ha trencat moltes coses, però abans només es vivia de la ramaderia i ara hi ha molta gent que viu del turisme i de les pistes”, destaca.

L'estació d'esquí dona feina a 63 persones de manera directa. La part de l'hostaleria dona feina a 75. “Si es tanqués no es tornaria a obrir, com va passar amb les pistes de La Tuca, a la Vall d'Aran”, recorda José Manuel Romero, president del comitè d'empresa en el qual només hi ha CCOO. Andreu Velilla, després de 14 anys treballant a Boí Taüll Resort, valora l'acord del Govern: “Estem contentíssims, se'ns garanteix la feina. Aquestes pistes tenen un efecte multiplicador enorme”.

Pèrdues de 4,2 milions a les estacions

Les estacions que són propietat de la Generalitat i que estan gestionades per la secció de muntanya de FGC acumulen anys de pèrdues. Segons la memòria de FGC del 2017, les estacions de Molina, Vall de Núria, i Espot i Port Ainé (no hi apareixen Vallter 2000 ni Boí Taüll) van registrar l'any passat pèrdues per valor de 4,2 milions d'euros. El resultat és millor que el del 2016 (amb pèrdues de 7,6 milions) per les bones condicions meteorològiques i per l'augment de l'assistència a les pistes. Les úniques que es mantenen en mans privades són Baqueira-Beret, Masella i Port del Compte.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >