Selecciona Edició
Connecta’t

Neymar? Sí però no; no però sí

El futbol no consisteix a comprar els millors futbolistes sinó a fer un equip d’acord amb una idea de joc. I si hi ha una figura que ara vagi com l'anell al dit al Camp Nou és el brasiler

Presentació de Neymar com a jugador del Barça, el 2013.
Presentació de Neymar com a jugador del Barça, el 2013. getty

Pel que sembla Neymar s’avorreix a París i els toiss només s’ho passen bé a Saint Tropez, de manera que no cal descartar que a l’estiu toquin el dos en funció de com acabi la Champions, i ves a saber si el brasiler tornarà a la Lliga. L’operació no és gens fàcil perquè el jugador no té clàusula de rescissió, a diferència del que va passar quan se’n va anar del Barça per 222 milions, i de moment el PSG tampoc el vol vendre.

El seu nom, en qualsevol cas, corre pel mercat futbolístic com un dels cromos més cobejats pels grans clubs d’Europa. A tots els equips referits ja els va bé, i al jugador li convé que se’n parli, perquè funciona com una estrella del rock que pot actuar en qualsevol escenari, també al Bernabéu i qui sap si fins i tot podria tornar al Camp Nou. Al FC Barcelona es fan els interessants: els seus companys en parlen bé i els directius se senten afalagats perquè així la marca Barça es revalora.

Cal no oblidar que van ser Rosell i Bartomeu qui van fitxar Neymar del Santos en una operació que encara porta cua, i la que portarà des que el Barcelona va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona. Neymar va tenir força a veure amb la dimissió de Rosell, de la mateixa manera que Bartomeu va ser elegit president després del triplet que l’equip va guanyar amb el trident: Messi, Luis Suárez i Neymar. A més, el brasiler va ser la gran figura del famós 6-1 contra el PSG.

De segur que aquell partit va tenir molt a veure amb la sortida de Neymar, perquè la fotografia de la remuntada se la va emportar Messi. Al Barça i també a la Lliga els va saber molt greu la fugida del brasiler, tant que al Camp Nou encara no s’ha acabat de pair, perquè s’entén que va jugar amb la institució, amb els aficionats i també amb els seus companys, els mateixos que ara avalarien la seva tornada, començant per Messi. Neymar és molt bo i faria més bona encara l’alineació del Barça.

Convé tenir present en qualsevol cas que Valverde va saber trampejar molt bé l’absència del brasiler, sobretot perquè va equilibrar un equip que acabaria guanyant la Copa i la Lliga. Ara, en canvi, el Barça s’ha desballestat i té problemes d’estabilitat, sobretot defensivament —només en cinc dels 20 partits disputats no ha encaixat cap gol—, de manera que cada dia es busquen solucions, fitxatges que aixequin la moral.

Als blaugrana els falta consistència i habilitat, una de les virtuts de Neymar. La seva contractació, per tant —cal insistir-hi—, seria un cop d’efecte que revaloraria els jugadors titulars i la imatge del Barça. El problema és que, al mateix temps, acabaria de dinamitar la caixa forta, molt debilitada pels salaris dels jugadors, i no ajudaria a reconstruir un equip que necessita recordar les claus del seu joc abans que incorporar figures com Neymar.

El brasiler ven moltes samarretes i mediàticament és una mina, unes vegades elogiat i d’altres maleït, com s’ha pogut veure aquesta setmana després que el Liverpool l’acusés de fer el numeret en el partit contra el PSG. De vegades regateja i en d’altres es deixa caure, sovint promou actituds populistes, li cal ser el focus d’atenció per optar a la Pilota d’Or. El circ del futbol necessita icones com Neymar.

El joc del Barça, en canvi, demana futbolistes que facin equip i ajudin a recuperar l’estil de joc a partir de l’esforç diari, de la rutina de la Lliga, més que no pas del cop de sort de la Champions, llevat que el Barcelona vulgui assemblar-se al Madrid. A la Copa d’Europa s’hi arriba des de la Lliga al Camp Nou. El club, d’altra banda, no pot competir en un mercat salvatge dominat per clubs-estat com el mateix PSG.

Al Barça li convindria tal vegada deixar d’aparentar, de fer veure que vol i pot fitxar qui vulgui, de presumir que té els millors jugadors, una política que no sempre funciona, i menys al Camp Nou. I els futbolistes haurien de tornar al camp d’entrenament i deixar de parlar de Dembélé i Neymar. La política esportiva d’un club no la poden marcar els jugadors sinó els responsables de l’apartat tècnic i l’entrenador, ara Valverde.

El que volen Messi i els seus companys no necessàriament és el que requereix el Barça. El futbol no consisteix a comprar els millors futbolistes sinó a fer un equip d’acord amb una idea de joc, que ara mateix sembla molt confusa al Camp Nou. I si hi ha una figura que vagi com l'anell al dit en aquest context és Neymar.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >