Selecciona Edició
Connecta’t

Marchena rebutja apartar-se del judici del procés després de ser recusat

“No tinc ni he tingut mai interès directe o indirecte en el desenllaç d'una causa penal”, subratlla el magistrat

Manuel Marchena
El magistrat del Tribunal Suprem Manuel Marchena, en un acte a Madrid. EFE

El president de la sala penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, rebutja apartar-se del judici sobre el procés independentista després d'haver estat recusat per alguns dels principals acusats a la presó, com el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, o l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que l'acusen de falta d'imparcialitat. “No tinc ni he tingut mai interès directe o indirecte en el desenllaç d'una causa penal”, ha subratllat el magistrat, que presidirà la vista oral prevista per a principis de l'any que ve, en un escrit d'al·legacions de cinc fulls.

Marchena va ser recusat per les defenses dels líders del procés després que el PP i el PSOE pactessin el seu nom com a president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial  (CGPJ) en el procés de renovació de l'òrgan de govern dels jutges. El magistrat va renunciar a aquesta candidatura arran de la polèmica generada pel fet que els partits fessin públic el seu nom abans que es coneguessin els 20 vocals del CGPJ, que, segons la Constitució, han de designar el president del Suprem.

La recusació va tenir com a detonant un missatge de WhatsApp enviat pel portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, a tots els parlamentaris del seu grup, en el qual defensava el nomenament de Marchena com una manera de controlar “des del darrere” sales clau del Suprem, com la sala penal o el tribunal encarregat d'admetre les causes contra polítics aforats.

“Les manifestacions a què fa referència el missatge telemàtic [el whatsapp] sobre el qual es pretén construir la causa de recusació procedeixen d'una tercera persona”, recorda Marchena en el seu escrit. “La imparcialitat d'un magistrat s'ha de vincular als seus propis actes i resolucions. No pot fer-se dependre de l'opinió de tercers que expressen el seu criteri personal sobre les conseqüències polítiques d'un determinat pacte entre dues forces parlamentàries”, afegeix.

Els advocats de Junqueras i l'exconseller Raül Romeva plantejaven com a principal motiu de recusació l'actual sistema d'elecció de la cúpula judicial, que assenyalaven, “és criticat internacionalment per la seva permeabilitat a les decisions polítiques”. Segons Marchena, aquest argument és “inacceptable”. “La idea que qualsevol forma de participació del poder polític en la designació de l'òrgan de govern del poder judicial —sigui directa o indirecta— justifica la prevenció ciutadana per la falta d'imparcialitat dels seus jutges, no se sosté”, afirma.

Les defenses dels polítics catalans acusats de rebel·lió, sedició i malversació basen la recusació de Marchena en jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans. El magistrat ho rebat: “Es dona la circumstància que la composició de tots dos tribunals —de fet, la seva contribució a la definició del dret a un procés just té, sens dubte, abast històric— no és aliena a la participació directa del poder polític en el nomenament dels seus magistrats". Dels 12 membres del Constitucional, dos els proposa el Govern, quatre el Congrés, quatre el Senat i dos més el CGPJ. En el cas del Tribunal d'Estrasburg, el magistrat espanyol és nomenat directament pel Govern.

El president de la sala penal del Suprem assenyala també que la tesi de les defenses dels polítics independentistes conduiria “inexorablement” a la “desqualificació genèrica” dels poders judicials de diferents països europeus, com Bèlgica, Portugal, Itàlia o França, que disposen de consells superiors de la magistratura similars a l'espanyol, amb membres designats pel poder polític.

El sistema constitucional espanyol, recorda Marchena, “és tan millorable com qualsevol altre dels models comparats”. I afegeix: “Però és més que evident que la participació activa del Congrés i el Senat en la designació de 8 dels 20 vocals que l'integren no pot comportar la desqualificació, per la seva falta d'imparcialitat, del president i dels magistrats que componen la sala segona del Tribunal Suprem”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ