Selecciona Edició
Connecta’t

“Vine a Andalusia i deixa Catalunya, Inés!”

La líder catalana de Ciutadans prova el seu ganxo electoral fora de Catalunya amb una important presència en campanya

Inés Acostar amb el candidat a la presidència de la Junta d'Andalusia, Juan Marín, al mercat de Triana. En vídeo, un anunci del partit. EFE

“Vine a Andalusia i deixa Catalunya, Inés!”, li crida una noia jove mentre la fotografia amb el telèfon mòbil. No és a un lloc qualsevol: el barri de Triana, a Sevilla, on la presidenta andalusa viu des que va néixer. La líder catalana de Ciutadans, de Jerez, prova a Andalusia la seva capacitat d’atracció electoral fora de Catalunya, encara que no es presenti a les eleccions —l’aspirant és Juan Marín—, amb un important paper en campanya. I amb molta acceptació popular. Tot i que ella descarta tornar: “He format la meva família a Catalunya”, diu a EL PAÍS.

Al PP no fa cap gràcia que la líder catalana de Ciutadans faci campanya a Andalusia. Els populars li tenen por. En l’entorn de Juan Manuel Moreno Bonilla confessen: “Si fos la candidata, tindríem un problema”.

Arrimadas somriu a la noia del mòbil i es deixa estimar al mercat, on les botigueres li diuen “heroïna”. “Rebre afecte de la gent sempre és bo. A Catalunya en rebem molt, on més n’he sentit ha estat allà, però també mostres d’odi molt heavies. Que em considerin andalusa m’agrada, perquè també ho soc, però la meva responsabilitat és a Catalunya”, confessa després.

A l’orla de la promoció 1998/1999 de COU de l’escola Nostra Senyora del Pilar de Jerez de la Frontera una adolescent Inés Arrimadas García somriu amb una ganyota com de La Gioconda, entre tranquil·la i enigmàtica. Té el cabell molt arrissat, però s’assembla molt a com és avui. José Manuel Cidaz, director de l’institut, un històric centre concertat dels marianistes, explica als passadissos del centre que ha sentit a parlar de la fascinació pel català d’aquella alumna que els companys descriuen com a modèlica. L’institut és en un entorn molt senzill, però per la seva tradició atreu gent de tota la província. “Hem tingut altres alumnes il·lustres, com l’exministre d’Exteriors Alfonso Dastis o el que es presenta a candidat a alcalde aquí pel PP, Antonio Saldaña”, es vanta el director.

Si fos la candidata, tindríem un problema", admeten al PP

A l’escola, Arrimadas “era més aviat tranquil·la, tímida, no tenia ànima de líder. Tot això ho ha anat guanyant amb el temps. Aquesta Inés ha nascut a Catalunya, la Inés andalusa no era així ni de bon tros”, recorda un dels seus amics de la infantesa.

Fins als 25 anys va ser la Inés andalusa. Arrimadas va néixer fa 37 a la localitat gaditana de Jerez de la Frontera, bressol del flamenc i el vi de Jerez, on encara es poden trobar señoritos que parlen en spanglish. En un xalet unifamiliar blanc, amb tarongers a les voreres, continuen vivint-hi els seus pares, Rufino Arrimadas i Inés García, que es disculpen per l’intèrfon perquè “ja ha sortit tota la història de la família a la premsa” i no volen parlar més amb periodistes. Són originaris de Salamanca, per això a la seva filla no se li nota tant l’accent andalús. “A mi m’han preguntat molt aquí: nena, d’on ets? I jo: d’aquí, de Jerez”, recorda ella.

Juan Marín i Inés Arrimadas, a Sevilla. ampliar foto
Juan Marín i Inés Arrimadas, a Sevilla. EFE

Però després d’uns dies de campanya a Andalusia, en conversa relaxada —no als actes— se li nota el deix. “Els meus germans i jo tenim un parlar més fi, però vinc aquí i se m’enganxa un munt l’accent”. A Sevilla va estudiar la carrera, a la Universitat Pablo de Olavide i ara, que Gibraltar torna a primer pla, recorda que ella va viure al Camp de Gibraltar, un any i mig a La Línea de la Concepción, treballant en una empresa de serveis industrials. Fins al 2006 no se’n va anar a Catalunya.

Aquesta dualitat és un avantatge polític, perquè la projecció de la líder de l’oposició al Parlament transcendeix les fronteres de Catalunya. Als mítings de la campanya per les eleccions del 2 de desembre parla de les seves arrels. "És molt important per a mi el que passa a la meva terra. Soc andalusa i catalana. El futur dels meus pares, dels meus amics, és aquí", explica. Els simpatitzants la coregen "presidenta, presidenta!", no se sap si andalusa, catalana, o de tot Espanya.

Que em considerin andalusa m'agrada, perquè també ho soc, però la meva responsabilitat és a Catalunya”

Arrimadas ha desembarcat a les eleccions andaluses amb gairebé més presència que Albert Rivera (afectat per una lesió a la cama) per acompanyar un candidat amb poc ganxo. A la passejada per Triana és amb ella que la gent demana fer-s’hi selfies, no amb Marín. “No pots comparar el grau de coneixement amb persones que tenen un paper nacional des de fa bastant de temps”, el disculpa ella, malgrat que Marín fa quatre anys que és portaveu al Parlament andalús. Al mercat de Triana, una parella de persones grans se li acosta: “Som de prop de Vic, hem vingut amb l’Imserso. Tu saps el que tenim allà, aguanta com puguis, no ens deixis!, mentre ella s’acaba un llardó amb el candidat, al qual ningú no reclama. “A tu se t’ha de posar un monument nacional, no es pot aguantar la teva finor i elegància”, li diu de compliment a Arrimadas la botiguera.

La líder catalana de Ciutadans descarta tornar a la seva terra d’origen: “Jo em veig a Catalunya, el meu marit és català, hi he format la meva família. Ara, amb 50 anys que em queden a mi de vida, jo que sé, però sí, és que Catalunya és casa meva. Quan jo me’n vaig a Catalunya i aprenc català és perquè tinc la idea de quedar-m’hi a viure”. La pregunta que sobrevola també tot plegat és si la projecció d’Arrimadas fora de Catalunya —que no és petita, almenys a la comunitat més poblada— significa que potser seria una bona candidata nacional. “No hi ha ni la més remota possibilitat, l’Albert no té rival”, afirmen a la cúpula del partit, on el lideratge d’Albert Rivera és, ara com ara, inqüestionable.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >