Juristes rebutgen que el Parlament investigui el Rei
La Junta de Portaveus ajorna el tràmit perquè el ple creï una comissió
Els experts en Dret Constitucional consultats per EL PAÍS coincideixen en el fet que el Parlament no té competències per crear una comissió d'investigació sobre la família reial espanyola. Si ho fes, els juristes vaticinen que el Govern central estaria legitimat per impugnar l'acord davant del Tribunal Constitucional i que és molt probable que se suspengués aquesta comissió d'investigació.
La Mesa de la Cambra va acordar dilluns la creació d'aquesta comissió, impulsada per Junts per Catalunya, i a la qual es van sumar Esquerra Republicana, la CUP i els comuns, amb la finalitat d'investigar “les activitats irregulars o delictives de persones vinculades a la família reial”.
Perquè l'acord prosperi ha de passar per la Junta de Portaveus que, al seu torn, ha de portar-ho a l'ordre del dia del ple. La Junta es va reunir dimarts, però no ho va debatre, en previsió que Ciutadans, el PSC i el PP sol·licitarien la seva reconsideració, com així passarà. És molt probable que aquestes peticions no siguin ateses i que la comissió es creï formalment en el ple que s'iniciarà el 12 de desembre.
Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de Barcelona, assegura: “No sembla que l'actuació de la monarquia sigui competència de la Generalitat, ni tan sols en la interpretació més àmplia que es pugui fer” de l'article 67.1 del reglament del Parlament. Aquest precepte regula la creació de les comissions d'investigació “sobre qualsevol assumpte d'interès públic que sigui competència de la Generalitat”. Arbós entén que la comissió desplegaria “efectes jurídics externs” perquè, en l'exercici de les seves funcions, citaria a comparèixer diverses persones.
“Qui citaran perquè comparegui? El periodista Jaime Peñafiel?”, es preguntava amb ironia la portaveu del PSC al Parlament, Eva Granados, que va qualificar d'“absurda” la creació de la comissió. La petició de creació raona que podrà incorporar “especialistes” en nombre igual a la dels diputats que la formin.
Un dels objectius dels treballs seria investigar “els presumptes comptes irregulars” de Joan Carles I “a Suïssa i altres paradisos fiscals”, així com “les estructures de corrupció vinculades a la família reial espanyola i a persones relacionades”.
Algeria Queralt, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, qualifica de “focs artificials” la creació de la comissió i recorda que tant Felip VI com Joan Carles I no compareixerien mai per mandat constitucional. “Són immunes, de la mateixa manera que tots els actes de la Casa Reial no són perseguibles, ni fiscalitzables ni controlables”, explica. “Ara el Parlament sembla que ens vol tenir entretinguts una estona amb el discurs que Espanya no és una democràcia i tal i tal”, afegeix.
Per la seva banda, Javier Tajadura, professor de Dret Constitucional a la Universitat del País Basc, coincideix amb Arbós. “Per descomptat, la Casa Reial no és competència del Parlament”, assegura. Aquest jurista també rebutja l'argument dels impulsors de la comissió que és més necessari que mai perquè la va rebutjar la Mesa del Congrés. “Això és una excusa. A les Corts no es va aprovar perquè això afectaria la inviolabilitat de l'anterior cap de l'Estat”, assegura.
El precedent de la reprovació de Felip VI
La previsible creació d'una comissió d'investigació sobre la família reial espanyola per part del Parlament se suma a l'acord de l'11 d'octubre, quan es va aprovar una resolució que rebutjava i condemnava el posicionament de Felip VI davant del "conflicte català". El text també censurava el monarca per la seva "justificació de la violència" policial l'1 d'octubre del 2017, quan es va celebrar la consulta de la independència i advocava per l'abolició de la Monarquia, en considerar-la "caduca i antidemocràtica".
El Govern espanyol va recórrer contra la resolució davant del Tribunal Constitucional, malgrat l'informe contrari del Consell d'Estat, i està pendent de pronunciament. Xavier Arbós creu que aquest acord és diferent de la comissió d'investigació que es pretén ara, perquè no produeixen els mateixos efectes. “Allò va ser una simple declaració, un pronunciament de la Cambra i res més. Coincideixo amb el Consell d'Estat”, diu.
