Selecciona Edició
Connecta’t

Un llibre recull els millors moments del Dry Martini en el 40è aniversari

Javier de las Muelas ha presentat ‘The bar. Homenaje al Dry Martini’, un recorregut per les anècdotes més curioses d’aquesta cocteleria de Barcelona

Javier de las Muelas amb un dry martini en una imatge d'arxiu.
Javier de las Muelas amb un dry martini en una imatge d'arxiu.

Cambrers amb jaqueta blanca impecable; mobles de fusta noble, cuir i llautó; una barra de tres metres per oficiar els còctels; estil clàssic anglès i aromes embriagadores. Amb aquesta atmosfera el Dry Martini fa 40 anys i ho ha celebrat aquest dilluns presentant el llibre The bar. Homenaje al Dry Martini, en el qual Javier de las Muelas recull els millors moments del seu establiment, des que el 1978 el va obrir Pedro Carbonell com a bar per a cavallers amb una única i emblemàtica recepta, de ginebra i vermut, que dona nom a l’establiment: Dry Martini.

El 1996 Javier de las Muelas, “sacerdot de bars que són esglésies”, segons la seva pròpia definició, es va convertir en propietari de l'establiment. Acreditat amb locals de culte a Barcelona com el Gimlets, el Nick Havanna o el restaurant Casa Fernández, aquest bàrman, responsable del projecte cocteler de la Bullipèdia de Ferran Adrià, va mantenir l’esperit selecte del local però va impulsar alguns canvis amb la idea de popularitzar-lo també entre les dones i la gent jove. Va anar incorporant-hi creacions de còctels, com els Spoon Martinis o els Excentrics, i el 2002 va obrir l'Speakeasy Restaurant, a la rebotiga del bar, amb accés amb contrasenya, en homenatge als bars clandestins que es van obrir als Estats Units durant la llei seca.

Actualment el Dry Martini és un establiment de referència en la cocteleria de Barcelona i ja navega en nous projectes a l’aeroport de Barcelona; a l’hotel Four Seasons Hangzou, a la Xina, i al Majestic Palace Hotel Sorrento, a la costa de Nàpols. Artistes, periodistes i empresaris catalans tenen en aquest establiment de l’Eixample barceloní un punt de trobada.

The bar. Homenaje al Dry Martini recopila els millors moments de la casa amb imatges històriques, l’evolució de la carta de còctels i anècdotes d’allò més curioses: “Vestit amb un collet de capellà, vaig complir un somni que ni tan sols sabia que tingués: casar una parella”, explica De las Muelas. També dona testimoni de la comptabilitat històrica dels còctels, que Pedro Carbonell anotava des del primer dia en una llibreta blava i que, des de l’arribada de De las Muelas, es podia seguir en un marcador lluminós amb números en vermell. La xifra, des del 30 de juny del 2010, supera els set dígits: “Ens va fer especial il·lusió el fet que la persona que va demanar el dry martini un milió fos una dona: era la confirmació que els canvis per obrir-nos a un nou públic eren correctes”, recorda el bàrman. “Havíem rebut trucades i peticions de tot arreu interessant-se per prendre la copa un milió, però volíem que aquella xifra arribés per casualitat, que fos un feligrès més que vingués a prendre una copa una nit qualsevol”.

El llibre també destaca la connexió del local amb el món de l’art. Des de la literatura o el cinema, amb els dry martinis “shaken, not stirred” que demanava el James Bond d’Ian Fleming o el símbol de civilització en què va convertir aquesta beguda Ernest Hemingway a Un adéu a les armes, fins a la pintura, amb els quadres que pengen de les parets del bar i del restaurant.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ