Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia de l’Estat limitarà les acusacions per delictes d’odi

Segarra creu que no cal abaixar la guàrdia davant d'aquestes conductes, però considera que en alguns casos s'està aplicant de manera “desproporcionada”

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, dijous a Barcelona.
La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, dijous a Barcelona. EP

La fiscal general de l'Estat, María José Segarra, ha demanat aquest dilluns una “reflexió assossegada” sobre els delictes d'odi per donar-hi una resposta penal “proporcionada, dissuasiva i garantista”. El seu departament està enllestint una circular –un escrit que fixa criteris d'actuació vinculants– que enviarà a totes les fiscalies a principis del 2019 per unificar l'actuació del ministeri públic davant d'aquest delicte. La idea, segons fonts fiscals, és que les acusacions s'ajustin als criteris que ha establert el Tribunal d'Estrasburg en diverses sentències en què ha condemnat Espanya per una aplicació “desproporcionada” d'aquest delicte.

La necessitat d'obrir una reflexió per plantejar canvis sobre els delictes d'odi és una de les prioritats que ha plantejat Segarra des que va arribar al càrrec al juliol. L'última memòria anual de la Fiscalia, presentada al setembre, advocava per buscar penes alternatives a la presó en els casos de delictes d'odi comesos a través d'internet, una proposta que el Govern central s'ha mostrat disposat a estudiar, tot i que ara com ara no ha fet cap pas en aquesta direcció.

Segarra va insistir dilluns en la necessitat de “reflexionar” sobre aquest delicte. I ho va fer abans de la inauguració d'unes jornades a Madrid d'especialistes en delictes d'odi i gairebé a la mateixa hora que l'humorista Dani Mateo compareixia en un jutjat com a investigat per aquest delicte (a més de per ultratge a la bandera) per un gag en què es mocava amb la bandera espanyola.

El delicte d'odi, recollit a l'article 510 del Codi Penal, preveu en la seva forma més greu penes d'entre un i quatre anys de presó per a qui fomenti l'odi o la violència contra una persona o un col·lectiu per motius racistes, antisemites, religiosos o alguna altra circumstància. Segarra va advertir que aquests delictes s'han incrementat en els últims anys, sobretot a les xarxes socials, i que tant les víctimes com els autors són sovint menors.

La Fiscalia creu que no cal abaixar la guàrdia davant d'aquestes conductes, però, al seu torn, considera que en alguns casos s'està aplicant de manera “desproporcionada”. En les seves declaracions d'aquest dilluns, Segarra va admetre que el ministeri públic no sempre està mostrant “unitat d'actuació”, un problema que pretén resoldre amb la circular que el seu departament preveu tenir a punt el primer trimestre del 2019 i que s'enviarà a totes les fiscalies.

La idea, segons fonts fiscals, és que l'actuació del ministeri públic s'ajusti als criteris que ha fixat el Tribunal Europeu de Drets Humans en diverses sentències en què ha condemnat Espanya per l'aplicació “desproporcionada” del delicte d'odi. L'última d'aquestes resolucions, dictada al març, va instar a indemnitzar dos manifestants independentistes catalans que el 2007 van cremar una foto dels Reis durant una protesta antimonàrquica a Girona. En la sentència, el tribunal amb seu a Estrasburg va advertir que la llibertat d'expressió “s'estén a informacions i idees que ofenen, xoquen o molesten” i formen part de les condicions de “pluralisme, tolerància i amplitud de mires sense les quals no hi ha una societat democràtica”.

Condemnes d’Estrasburg

Estrasburg havia utilitzat arguments semblants el 2011 per condemnar Espanya per vulnerar la llibertat d'expressió del líder abertzale Arnaldo Otegi, que el Tribunal Suprem havia condemnat el 2005 per tractar el Rei de “cap dels torturadors”. El Tribunal europeu va admetre que les expressions d'Otegi es podien considerar com un llenguatge “provocador” i “hostil” cap a la monarquia però ni exhortaven a l'ús de la violència ni constituïen un “discurs d'odi”.

L'última memòria de la Fiscalia General de l'Estat ja al·ludia al fet que aquestes sentències haurien de servir per “aclarir conceptes”. “Però de moment l'única cosa que fan és incrementar la polèmica”, recollia el text. Bona part del problema, en opinió del ministeri públic, sorgeix de la modificació que va fer el PP el 2015 del Codi Penal per ampliar les conductes perseguibles com a delicte d'odi i endurir les penes de les que es cometien per internet. Aquesta modificació, segons Segarra, no s'ha traduït en la creació “d'una categoria unívoca de delictes d'odi”, sinó que aquests continuen “disseminats” pel Codi Penal, la qual cosa complica l'actuació dels fiscals. “Hem de buscar solucions a la seva interpretació”, ha reclamat Segarra.

El Congrés tramita una reforma del Codi Penal plantejada per Units Podem per protegir la llibertat d'expressió. El text, que demana despenalitzar les injúries a la Corona o les ofenses a sentiments religiosos, coincideix amb la Fiscalia a considerar “ambigu” l'article 510 del Codi Penal i demanar que les acusacions s'ajustin a la jurisprudència europea a l'hora d'aplicar aquest delicte.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >