_
_
_
_
_

La Fiscalia demana que no s’admeti la recusació contra Marchena pel ‘whatsapp’ de Cosidó

El ministeri públic creu que els dubtes dels independentistes sobre la independència de Marchena són "pures i gratuïtes especulacions"

Reyes Rincón
El portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó.
El portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó.Victor J. Blanco (GTRES)

La Fiscalia ha demanat aquest dilluns al Tribunal Suprem que rebutgi la recusació plantejada per sis dels acusats per rebel·lió en la causa del procés contra Manuel Marchena, el president del tribunal que jutjarà els fets i que acusen de tenir vincles amb el PP. El ministeri públic considera que no hi ha raons per apartar Marchena del tribunal i demana al Suprem que rebutgi rotundament la recusació. La Fiscalia considera que l'escrit presentat per les defenses dels líders independentistes és “extremadament parc en arguments” i no justifica “objectivament” els dubtes sobre la imparcialitat del president de la sala penal.

Les recusacions van ser plantejades fa una setmana per l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, l'expresident de l'ANC Jordi Sánchez i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, després de la filtració d'un missatge de WhatsApp del portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, en el qual presumia que el possible nomenament de Marchena com a president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), pactat amb el PSOE, permetria al PP tenir sota control el Suprem. Segons els advocats d'aquests acusats, actualment a la presó, denuncien els suposats vincles de Marchena amb el PP, per la qual cosa en cas que es mantingui la composició del tribunal, asseguren que no es pot garantir que siguin jutjats amb imparcialitat, un fet que vulneraria el seu dret a un judici just.

El ministeri públic cita jurisprudència del Constitucional i del mateix Suprem per recordar que no n'hi ha prou que els dubtes o sospites sobre la imparcialitat del jutge “sorgeixin en la ment de qui recusa”, sinó que cal determinar, cas per cas, si tenen prou consistència per permetre afirmar que es troben “objectivament i legítimament justificades”. I, en aquest cas, segons la Fiscalia, no ho estan. Segons el ministeri públic, els dubtes que denuncien els independentistes “constitueixen pures i gratuïtes especulacions d'un tercer que fa un judici d'inferència sobre l'eventual comportament personal de qui amb els seus propis actes ha fet palesa no només la seva pròpia i personal independència intel·lectual, sinó la seva defensa de la independència judicial en general”.

La denúncia de parcialitat de Marchena és, segons els fiscals, "inassumible" mentre que no ve referida a cap acció, expressió o pronunciament seu en l'àmbit públic de les seves funcions, ni en privat de la seva vida personal, que l'allunyi de "l'absoluta imparcialitat i alienitat respecte de l'objecte del procés i les persones que hi estan afectades o d'alguna manera hi intervenen”, assenyala el ministeri públic, que considera que el procediment utilitzat per expressar la suposada vinculació del jutge “amb determinada ideologia” és “constitucionalment il·legítim”. “Més enllà d'especular al marge de la via processal i les seves regles, es va obviar el debat reglat i la corresponent contradicció als seus arguments, posant així en perill —sense fonament objectiu— la confiança dels ciutadans cap als seus tribunals”, retreu la Fiscalia a les defenses.

La Fiscalia recorda que els suposats vincles de Marchena amb el PP que denuncien els processats per rebel·lió no sorgeixen de manifestacions públiques procedents del jutge recusat, sinó de missatges emesos per “persones no identificades” que han estat reenviats per Cosidó a diversos senadors del seu partit. “Al marge de qualsevol valoració sobre el contingut i sobre si reflecteixen o no el que ja es trobava en la intenció dels recusants, aquests missatges no es poden considerar com un element acreditatiu de l'interès d'aquest magistrat en un resultat concret del procés”, assenyala l'escrit, signat pels fiscals Consuelo Madrigal i Fidel Cadena. “No és possible atribuir racionalment al magistrat Marchena, de manera especulativa –i sense un mínim de serietat– idees polítiques o afinitats ideològiques concretes que ell mateix no ha expressat mai verbalment o amb  fets, i molt menys en la seva actuació judicial”, afirmen.

Les recusacions plantejades pels acusats, segons el ministeri públic, no demostren que la suposada afinitat ideològica de Marchena cap al PP, però encara que ho fessin no serien raó per a la recusació perquè aquest partit no està implicat en la causa oberta contra el procés. Davant dels durs retrets que llança contra els acusats, l'escrit elogia “la digna i generosa renúncia” del magistrat “al més alt càrrec judicial que se li proposava”. Aquesta actitud demostra, segons els fiscals, “un absolut distanciament amb la vinculació que se li pretén atribuir, i una implicació personal en la defensa de la independència judicial i en l'aparença pública d'aquesta independència”. “No hi ha cap gest de més desvinculació amb les afinitats polítiques que se sospiten que la renúncia al més alt honor en la carrera professional d'un magistrat, en salvaguarda, no d'una independència real, inqüestionable i públicament inqüestionada, sinó de la seva mera aparença”, conclou el ministeri públic.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_