Selecciona Edició
Connecta’t

“Han creat una nova estirp d’humans”

L'investigador català lamenta la suposada creació a la Xina de dues nenes modificades genèticament

El biòleg Lluís Montoliu, del Centre Nacional de Biotecnologia, a Madrid.
El biòleg Lluís Montoliu, del Centre Nacional de Biotecnologia, a Madrid.

Lluís Montoliu feia mesos que sentia “rumors” que a la Xina ja existien nens editats genèticament. Dilluns, aquest biòleg barceloní de 55 anys va sentir “esgarrifances” en veure el vídeo en què el científic He Jiankui anuncia “amb un to messiànic” el naixement de dues germanes bessones amb un gen inactivat per fer-les immunes a la infecció pel virus de la sida. Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia i president fundador de la Societat Internacional per a les Tecnologies Transgèniques, utilitza la tècnica CRISPR per crear ratolins amb malalties rares similars a les humanes, com l'albinisme. Al seu parer, encara hi ha massa riscos desconeguts abans d'aplicar l'eina a embrions humans amb finalitats terapèutiques. En el cas de la Xina, a més, no es tracta d'una aplicació per tractar una malaltia hereditària. Els embrions estaven sans. És, segons lamenta Montoliu, un presumpte intent de millora genètica de l'espècie humana.

Pregunta. Què opina de l'anunci de He Jiankui?

Resposta. Cal mantenir l'escepticisme i assumir que encara no sabem si això que ens expliquen ha passat realment. Ja ens hem empassat moltes notícies procedents de la Xina que després hem hagut de corregir o desmentir. Més que una comunicació científica, sembla un anunci d'algunes de les empreses d'aquest investigador, que té empreses i, per tant, té interessos en aquest tema. Legítims, però interessos, al cap i a la fi. Aquest dimarts comença un congrés mundial d'edició genètica a Hong Kong. Per tant, no hi ha cap caixa de ressonància millor. Ha aconseguit una enorme campanya de publicitat i ara tindrà cues immenses de parelles que li sol·licitaran aquest procés d'edició genètica.

“S’ha obert una caixa de Pandora. És una irresponsabilitat colossal”

P. És ètic?

R. S'ha obert una caixa de Pandora. És d'una irresponsabilitat colossal. No és una edició per curar. És una millora genètica. El pas següent és una eugenèsia total. Li diran als pares: “Vostè què vol?”. S'ha obert la veda, que és el que no volíem que passés, però que ha passat on sabíem que passaria: a la Xina. Cal dir clarament que aquest experiment és il·legal al nostre país i, a més, és il·legal en molts altres països, incloent els EUA i el Regne Unit, on sí que és possible l'edició genètica d'embrions en investigació, però no la implantació [en una mare].

P. Com seran aquestes nenes?

R. El més normal és que siguin nenes mosaic, amb diferents codis genètics a les seves cèl·lules. És una cosa absolutament irresponsable. Al cap de 20 o 30 anys podrien desenvolupar una malaltia autoimmune, en la qual les defenses del seu organisme ataquin les seves pròpies cèl·lules. I els canvis en aquestes nenes es transmetran als seus fills. L'impacte bioètic transcendeix les nenes. Els investigadors xinesos han creat una nova estirp d'humans, en sentit estricte. El missatge que estan enviant és terrible. Hi haurà més gent que vulgui que li inactivin aquest gen als seus fills. Els autors han creuat dues línies vermelles: un embrió humà editat genèticament ha estat implantat i gestat. I, a més, l'aplicació és de millora genètica, no és terapèutica.

“El pas següent és una eugenèsia total. Li diran als pares: Què vol vostè?”

P. Hi ha alguna manera d'evitar aquests experiments en humans?

R. Aquest any hem llançat a París l'Associació per la Recerca Responsable i Innovació en Edició Genètica [ARRIGE, per les seves sigles en anglès]. Hi hem incorporat la Unesco. Una de les nostres propostes és impulsar la governança internacional, però som conscients que és molt difícil. Hi ha pocs tractats que tinguin una transcendència mundial, al marge de la Declaració Universal dels Drets Humans. Potser és el moment de fer un tractat internacional per regular l'edició genètica. El que sembla que ha passat a la Xina obligaria a disposar d'una legislació internacional.

P. Què podria sortir malament en el cas de la Xina?

R. La inactivació d'un gen mitjançant edició genètica, mitjançant CRISPR, és l'aplicació més senzilla de totes. Malgrat tot, una de les germanes bessones sembla que té les dues còpies del gen inactivades, mentre que l'altra germana només té una de les dues còpies inactivada, segons admet l'investigador. M'al·lucina que ho reconegui sense problema. Això demostra la seva incapacitat per controlar el sistema. Jo a aquest investigador li demanaria que ens expliqués exactament què ha fet i com, perquè poguéssim valorar quin és l'impacte de l'experiment.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >