_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Transparència sanitària i confiança ciutadana

El sector privat ha d'estar subjecte a la discussió pública de forma activa

Institut Guttmann de Badalona.
Institut Guttmann de Badalona.MASSIMILIANO MINOCRI

La transparència en les decisions polítiques i el rendiment de comptes en la gestió de recursos públics és una exigència de la nostra ciutadania, que desitja confiar en aquells que els administren. L’accés a les dades de l’administració, a més de garantir la transparència, fomenta l’eficiència i la igualtat d’oportunitats. La transparència, perquè es poden consultar i tractar les dades que venen directament de les fonts oficials. L’eficiència, perquè la ciutadania i les organitzacions poden crear, modificar o millorar els mateixos serveis públics. I la igualtat d’oportunitats, ja que l’accés és el mateix per a tots els interessats, al mateix moment i de la mateixa font.

Els darrers anys, i de manera especial en el bienni 2016-17, seguint els criteris de bon govern dels sistemes sanitaris, el Servei Català de la Salut (CatSalut) va dur a terme diverses actuacions per impulsar la transparència en el sector: va ampliar els àmbits d’anàlisis de la Central de Resultats que inclou els indicadors assistencials i econòmics dels proveïdors de serveis sanitaris; va fer públics els contractes d’aquests proveïdors, i va fer consultables mensualment en la web del CatSalut i de manera interactiva les dades de llistes d’espera en els àmbits de regions sanitàries i de centres.

Es pot destacar, especialment, la Instrucció 11/2017 del CatSalut, que va ampliar i va homogeneïtzar les obligacions de la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, també a les entitats prestadores de serveis sanitaris públics que no tenen naturalesa pública. En aquest sentit, es va prendre la decisió d’incorporar l’aplicació de la clàusula de transparència (sous i estructura directiva) als proveïdors sanitaris privats (amb ànim de lucre o sense). Una obligació coherent amb la defensa històrica d’una xarxa sanitària única, independentment de la naturalesa jurídica dels seus proveïdors, amb un mateix objectiu i compromís social o unes mateixes condicions laborals de sector (únic conveni). Els mateixos drets, les mateixes responsabilitats i obligacions, també en transparència. En definitiva, entenent la transparència com un actiu de reputació i credibilitat del sector sanitari català.

Però crec que al sector encara li falta més proactivitat en l’autoregulació del sector privat finançat amb recursos públics i millor operativitat en les normes de transparència. Quan el sector privat es reivindica com un element fonamental i imprescindible per a la provisió de serveis públics com els sanitaris, no ha de dubtar a ser el primer a apostar per la plena transparència. Transparència és estar subjecte a la discussió i crítica públiques, quan es fa de manera activa, sense haver d’esperar l’imperatiu legal o administratiu per fer-ho, es demostra confiança i seguretat en el compromís públic del sector. D’altra banda, accedir a informació massiva i indigerible no contribueix a la transparència, sinó ben al contrari. En aquest sentit, no només la quantitat sinó, especialment, la millora en la qualitat amb la qual la informació sanitària (assistencial, econòmica, social…) arriba a la ciutadania es fa imprescindible i caldria que formés part de les prioritats per reforçar la cultura de transparència del nostre sistema sanitari.

Avui el boom d’accés a la informació del nostre sistema que es deriva de la Llei de transparència no respon a un interès ponderat de millora de la qualitat democràtica del país, sinó més aviat a un interès periodístic i centrat en requeriments econòmics i salarials. Informació per reforçar la transparència, que permeti millorar la gestió pública i la confiança ciutadana en un sector tan sensible com el sanitari és imprescindible. No perdem l’oportunitat d’entendre la transparència com un motor de canvi a favor de la bona gestió dels recursos públics, també en Salut.

David Elvira és exdirector del CatSalut.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_