_
_
_
_
_

David Madí, l’home que sempre cau de potes com els gats

La mà dreta d’Artur Mas presideix ara Aigües de Catalunya per guanyar mercat a Agbar

David Madí amb l'expresident Artur Mas, el 2010.
David Madí amb l'expresident Artur Mas, el 2010.Carles Ribas

Telefónica, Deloitte, Endesa, Applus i ara Aigües de Catalunya. Cada vegada que David Madí ha sortit del consell d’una empresa, la seva agenda de contactes l’ha ajudat a caure de potes com els gats. El que va ser la mà dreta d’Artur Mas ha estat nomenat president d’Aigües de Catalunya, la filial d’Aguas de Valencia, per assaltar el negoci del subministrament públic i la depuració d’aigua. Madí pot ser clau davant la renovació de concessions de serveis d’aigua la propera legislatura, però també per teixir complicitats en un moment en què es qüestiona la gestió privada de l’aigua.

El seu pas per Deloitte va coincidir amb un augment dels contractes públics

Madí no és el primer polític que dona el salt al sector privat de l’aigua: a l’exconseller de la Generalitat Santi Vila el van nomenar al gener director general d’Aigües de Banyoles. Madí, a diferència de Vila, té més experiència a l’hora de moure’s entre l’administració i les grans empreses, des dels seus antics càrrecs polítics amb CDC a la seva posició vigent en entitats públiques com el consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya. Madí va ser assessor de Telefónica a Catalunya entre el 2013 i el 2016. Entre el 2011 i el 2013, un any després de deixar la primera línia política, va ser director estratègic de la consultora Deloitte, època que va coincidir amb un augment substancial dels contractes que va rebre l’empresa per part de la Generalitat. Entre el 2011 i el 2017 va ser president del consell assessor d’Endesa a Catalunya, càrrec que va perdre quan l’elèctrica va clausurar aquest organisme. Madí també va ser assessor de Telefónica a Catalunya entre el 2013 i el 2016.

L’últim càrrec que li quedava a Madí era la vicepresidència sènior de la companyia de certificació Applus, posició que va abandonar el desembre passat coincidint amb el trasllat a Madrid de la seu social del grup i amb la investigació sobre Madí per un cas de presumptes factures falses a través de dues societats seves. Una d’aquestes societats és Nubul Consulting que, segons va informar Expansión, ja ha estat la responsable de desenvolupar el pla estratègic d’Aigües de Catalunya. Aquesta empresa és 100% propietat d’Aguas de Valencia des que, al setembre, la catalana Comsa li vengués el 50% de la companyia. Fonts del sector destaquen l’amistat que mantenen Madí i el president d’Aguas de Valencia, Enrique Calabuig.

Va ser vinculat a un govern a l'ombra durant el procés

Aigües de Catalunya assegura que té 400.000 usuaris a Catalunya. Tortosa i Martorell —ambdues amb ajuntaments del PDeCAT— són les principals ciutats en les quals opera. També gestiona el cicle de l’aigua d’una vintena de petits municipis catalans. La direcció de Madí pot ser fonamental per guanyar a Agbar algunes concessions de subministrament que s’han de renovar en la propera legislatura. El cas més destacable és el de Sant Cugat, tot i que hi ha l’opció d’un canvi cap a la remunicipalització si el PDeCAT perdés pes al Consistori. La plataforma Aigua és Vida, un grup de pressió per remunicipalitzar els serveis de proveïment d’aigua, calcula que entre el 2019 i el 2024 finalitzen i s’han de renovar —o revertir— uns 25 contractes de gestió privada de l’aigua. A més de Sant Cugat, hi ha altres municipis en aquesta situació, com Vilassar de Dalt, Tàrrega, Sant Quirze del Vallès o Sant Andreu de la Barca.

Madí ha estat identificat com a membre del govern a l’ombra del procés. Madí va negar el 2017 a EL PAÍS que tingués res a veure amb aquest comandament alternatiu independentista. Tot i això, nombrosos testimonis han assegurat que sí que va tenir un paper, sobretot com a enllaç amb els fidels postconvergents de Mas.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_