Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya ja és Galícia

Les intenses precipitacions baten rècords i el 2018 pot ser l'any amb més pluja registrada a Barcelona

Inundació al Museu Marítim de Barcelona.
Inundació al Museu Marítim de Barcelona.

Pluja i més pluja fins que Catalunya ha esdevingut una particular Galícia mediterrània. Els núvols carregats d'aigua continuen acarnissant-se sobre la comunitat, com ha passat durant tot l'any. Tant, que a aquest ritme es pot doblar la mitjana de litres per metre quadrat (mm) que, segons les estacions meteorològiques, es registren anualment a Catalunya. La mitjana és de 650 litres i aquest 2018 la xifra ja arriba als 900 litres, la qual cosa l'equipara a una província tan plujosa com la Corunya. Així, no és d'estranyar que el 2018 acabi sent, com a mínim, l'any més plujós des del 1996, segons el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat).

“I segons com avanci s'haurà de retrocedir fins als anys setanta”, explica Aleix Serra, meteoròleg del Meteocat. En algunes zones el 2018 ja és l'any més plujós des del 1950, sobretot al Prepirineu i sectors de l'interior. “La precipitació recollida fins ara supera la mitjana climàtica del període 1961-1990 a pràcticament totes les estacions de Catalunya, excepte alguns punts de Ponent i de les Terres de l'Ebre”, afegeix Serra.

Per estacions, les d'alta muntanya com Espot (2.081 mm), Cadí Nord (1.846 mm) i Lac Redon (1756 mm) encapçalen les xifres. Però això no és cap novetat. “Malgrat que són valors molt elevats, segurament no són els més destacables”, diu Serra en referència a altres estacions meteorològiques com Bagà (Berguedà), on enguany han caigut 1.555 mm; Tortellà (Garrotxa), amb 1.572 mm, i Vic (Osona), que suma 1.116 mm.

A Barcelona, les espectaculars tempestes elèctriques que van caure a l'estiu també han vingut seguides després de molta més aigua a la tardor. Fins a tal punt que el 2018 va camí de convertir-se en l'any més plujós a la capital catalana des del 1914, el primer curs en què l'Observatori Fabra va començar a recollir dades. Fins ara ha plogut 974 mm, “per la qual cosa pràcticament segur que superarem els 982 litres que van caure el 1996 i el 1987”, explica el meteoròleg de l'observatori Alfons Puertas. Quedarà per veure si se superen els 1.122 litres que van caure el 1971, l'any més plujós des que hi ha registres. El temps i els núvols ho diran.

Bombers desbordats

Les reiterades precipitacions, que a principis de l'estiu van suposar un gran respir per afrontar la campanya forestal d'incendis, s'han acabat convertint en un autèntic maldecap per als serveis d'emergències. Les conseqüències més visibles: desbordaments de torrents i rieres, despreniments de terra i inundacions de cases i garatges per un fenomen meteorològic que ha anat en augment a mesura que passaven els mesos.

Els bombers, que han passat un estiu tranquil pels pocs incendis, s'han vist desbordats durant aquests mesos de tardor. “No tenim material ni formació en rescat aquàtic. Els vehicles, comptats amb pinces. Fa uns dies tornant de Figueres va sortir una roda i un company no es va matar de miracle”, explica Antonio del Río, delegat del sindicat UGT dels Bombers de la Generalitat.

I amb tanta aigua, el territori s'ha ressentit. En un dels episodis que van sacsejar el mes d'octubre es van produir en només un dia fins a 45 despreniments de roca i terra a diferents carreteres catalanes. Els geòlegs ho atribueixen a una falta de prevenció. “La pluja no és l'única protagonista, sinó un factor més. És cert que aquest any hi ha més despreniments per la quantitat d'aigua acumulada, però també és veritat que Catalunya necessita millorar en matèria de prevenció”, explica Joan Manuel Vilaplana, membre del Col·legi de Geòlegs de Catalunya i de Risknat, un grup d'investigació sobre riscos naturals a Catalunya de la Universitat de Barcelona.

Alertes per inundacions

De saltar les alarmes a l'inici de l'any per perill de sequera, a patir perquè els embassaments no es desbordin. Com el de Danis-Boadella, a l'Alt Empordà, que es va arribar diumenge fins al 93% de la seva capacitat després de les intenses pluges. Les tempestes del cap de setmana passat van causar importants crescudes als rius, com el Daró, que es va arribar a desbordar a diversos punts a la Bisbal d'Empordà; i els rius Ter, Fluvià, Tordera, Onyar i Mugà, que van provocar inundacions. No va ser més que la continuació de les precipitacions d'un altre mes de rècord: l'octubre va ser el més plujós de la seva sèrie històrica des del 1994.

En tot el que va d'any, s'ha activat fins a vuit vegades el pla d'alerta per risc d'inundacions Inuncat. La xifra és significativament superior a la del 2017 (quan es va activar en tres ocasions) i el doble que el 2015 i el 2014, anys en què es va activar fins a quatre vegades, respectivament. Per la seva banda, Protecció Civil ha rebut al voltant de 6.300 trucades en els dies amb més precipitacions d'octubre i novembre. Només del 14 al 16 d'octubre en va rebre 1.196.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >