Selecciona Edició
Connecta’t

Les empreses de motos i bicis rebutgen que Colau limiti les llicències

Set operadors s'alien en la plataforma Smart Mobility per fer 'lobby' a l'Ajuntament

Una usuària amb una moto elèctrica de lloguer.
Una usuària amb una moto elèctrica de lloguer.

Els carrers de Barcelona han vist com en els últims anys ha entrat un nou protagonista: les bicicletes i motos elèctriques i compartides que s'utilitzen mitjançant una aplicació mòbil. Set empreses, que també ofereixen el seu producte en altres ciutats, s'han aliat en la plataforma Smart Mobility per fomentar l'ús d'aquest transport i per pressionar l'Ajuntament de Barcelona. Aquest dijous es votarà al ple del Consistori l'aprovació d'una taxa per ocupació pública de 71 euros l'any per moto i bici. Els operadors han assegurat que no estan en contra de la taxa, però sí de limitar el creixement de les empreses mitjançant un sistema de llicències, com planeja el govern de l'alcaldessa Ada Colau. Ara mateix hi ha 1.500 bicis i 2.400 motos a la capital catalana. L'executiu municipal pretén atorgar llicències fins a un límit de 2.500 bicis i 3.500 motos.

La competència del Bicing

La portaveu de la nova associació empresarial, Anna Merino, també ha explicat que una de les preocupacions que té l'Ajuntament, i que suposa una barrera per als operadors de mobilitat compartida, és la protecció del Bicing, un sistema de 6.000 bicicletes públiques que s'ha renovat recentment amb una concessió per a deu anys més. “Va ser una revolució, però creiem que ha complert la seva funció, i el mateix Ajuntament ens ha dit que saben que no podran renovar-lo una altra vegada”, ha assegurat. “Si traguéssim el Bicing, no tindríem més espai públic per a bicis i motos d'empreses privades, que abonen una taxa i no costen ni un euro a l'Ajuntament?”, ha preguntat.

En la presentació aquest dijous de la plataforma Smart Mobility hi havia representants de les set empreses implicades: Donkey Republic i Mobike, que operen amb bicicletes compartides a Barcelona; Scoot, que té bicis i motos; Cooltra i Yego, que gestiona motos a la ciutat; i Moovo i Coup, empreses que estan presents a Madrid i no a Barcelona. La portaveu de l'associació, Anna Merino, ha destacat que l'associació neix a Barcelona, però que té vocació d'estar present a totes les ciutats espanyoles. “L'objectiu és crear un sector que té molt de recorregut i que està transformant la mobilitat urbana”, ha assenyalat.

“Volem que l'Ajuntament de Barcelona es cregui aquest model de mobilitat del futur, i això no es pot fer si no es tenen operadors privats”, ha afirmat Merino. En aquest sentit, l'associació s'ha mostrat disposada a col·laborar amb les institucions, però ha demanat que les polítiques públiques siguin consensuades “per no matar el model des de l'inici”. “Estem totalment alineats amb les polítiques que busca l'Ajuntament per fomentar un model de mobilitat compartida”, ha recordat Merino.

La preocupació en el sector sorgeix de la iniciativa de l'Ajuntament per regular la mobilitat compartida. La proposta del Consistori, que entrarà en el ple aquesta setmana, va en dues direccions. La primera, una taxa per ocupació de l'espai públic, de 71 euros, per evitar que hi hagi el desembarcament de milers de vehicles, com en altres ciutats. Més endavant, la idea és aprovar un reglament que prevegi un sistema de llicències amb un màxim permès de bicicletes i motos, que s'aprovaria per mitjà d'un decret. És en la qüestió de les llicències on les empreses es mostren inquietes. “Tenint en compte que el mercat és molt gran i el sector no està madur, si ens posen una taxa i un límit de llicències ens estan matant el model”, ha dit la portaveu.

L'associació proposa que, en el cas de la taxa, s'estableixi un període de gràcia de cinc anys, en els quals es fixin bonificacions. A canvi, les empreses es comprometen a compartir la informació de les seves aplicacions com els recorreguts que segueixen els vehicles, a crear un codi de bon ús i a consensuar un protocol d'actuació amb la guàrdia urbana. Merino ha recordat que només a Tolosa de Llenguadoc s'està plantejant l'aprovació d'una taxa.

Pel que fa a les llicències, l'associació destaca que cap ciutat ha impulsat un sistema similar, i demana que la regulació no estableixi un límit màxim o que sigui més alt, sense especificar quina seria la xifra adequada per als operadors. Merino, que va treballar a l'Autoritat Catalana de la Competència, confia que aquesta institució es pronunciï contra la limitació de les llicències. A més, l'associació recorda que, tot i que el sistema de subhasta de llicències “és molt bo”, en aquest cas ja hi ha empreses operant, de manera que s'hauria de buscar un altre sistema per atorgar les autoritzacions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ