Selecciona Edició
Connecta’t

120.000 catalans van tenir més de quatre contractes el 2017

Cada treballador va tenir de mitjana 2,53 contractes l'any passat, una xifra que continua creixent malgrat que des del 2014 s'han formalitzat 600.000 relacions laborals més

Infermeres d'un hospital, en una imatge d'arxiu.
Infermeres d'un hospital, en una imatge d'arxiu.

La rotació laboral no ha parat de créixer a Catalunya, tot i que el mercat de treball s'ha reactivat en els últims anys i s'ha reduït l'atur. Segons publica l'Observatori del Treball i Model Productiu en el seu últim informe sobre rotació laboral, el 2017 cada treballador català va signar, de mitjana, 2,53 contractes, i el 43,7% dels treballadors en van signar més d'un. Si el 2014, primer any de la recuperació econòmica, 88.000 persones van enllaçar més de quatre contractes, tres anys després en van ser 120.000.

El mercat de treball dona mostres d'haver-se reactivat des que el 2014 Espanya va sortir oficialment de la crisi. Aquell any es van signar a Catalunya 2.459.291 contractes i, tres anys després, se'n van formalitzar 3.038.646 documents. No obstant això, aquesta diferència de gairebé 600.000 contractes no s'ha traduït en més estabilitat laboral.

Segons l'informe sobre rotació laboral, que analitza la diferència entre els contractes signats i les persones que treballen, el 2017 va créixer amb més intensitat el nombre de contractes signats –que va incrementar un 2,9% en relació amb l'any anterior– que el de persones contractades, que ho va fer un 1,7%. La taxa de rotació laboral va ser, segons mostra l'estudi, de 2,53 contractes per persona. Comparat amb l'informe del 2014, la taxa ha pujat més d'una dècima. La taxa de rotació laboral a Espanya se situa en 2,88 contractes per persona.

Entrant en el detall del nombre de contractes que els treballadors enllacen en un sol any, l'estudi indica que el 43,7% dels catalans han signat més d'un contracte. 83.000 persones van signar de cinc a deu contractes el 2017 (33.000 més que tres anys abans) i 34.000 treballadors van enllaçar entre 11 i 50 contractes, un 30% més que el 2014. A la part baixa de la taula, gairebé 2.000 persones van enllaçar més de 51 relacions laborals en un sol any. En total, 120.000 persones van signar cinc contractes o més, una xifra molt superior (un 35% més) a la de tres anys abans.

Bona part d'aquestes rotacions, un 71,9%, es dona en una mateixa empresa. El secretari de Treball i Economia del sindicat CCOO a Catalunya, Ricard Bellera, considera que aquestes dades mostren que el sistema laboral a Catalunya és “inflacionari”. “L'empresari treballa a demanda, contracta segons si és Black Friday, Nadal, estiu... és un model que crema, que no genera cap valor afegit i que només serveix per facturar”, afirma.

Els col·lectius i sectors que més patien la rotació laboral fa anys, lluny de notar la recuperació econòmica, han agreujat la seva situació. L'informe situa el personal sanitari (professionals de la salut, treballadors de cures, tècnics sanitaris...) com el que té una taxa de rotació més elevada, 5,43 contractes per persona. El segon grup amb més rotació és el dels professionals en activitats relacionades amb l'ocupació, per la renovació dels cursets de formació i de la demanda. Un altre dels sectors amb més rotació, amb més de 3,5 contractes per persona l'any, és el de les activitats audiovisuals, de l'espectacle i dels mitjans de comunicació.

Incidència en els joves

Per nivell de formació, els col·lectius que més roten laboralment són persones amb estudis superiors i universitaris. A més, segons l'informe, tot i que la rotació ha augmentat el 2017 més entre els homes, la bretxa de gènere encara està vigent també en aquest indicador: el 22,7% de les dones treballa amb contractes temporals, mentre que la taxa en els homes és d'un 20,4%.

Per edats, l'índex de la rotació laboral més elevat està entre els menors de 25 anys, que enllacen, de mitjana, 2,58 contractes, mentre que els majors de 45 anys tenen una taxa de 2,32 contractes.

“Davant d'aquestes dades, tenim diverses conseqüències: aquestes persones no poden tenir planificació personal, tenen cada vegada salaris més baixos, no poden tenir formació contínua i frena coses tan bàsiques com l'emancipació dels joves: com et donaran  un pis de lloguer si enllaces diversos contractes l'any?”, es pregunta Bellera. “Tot això comporta una pèrdua de qualitat molt gran: és molt poc efectiu des del punt de vista social, molt poc productiu en les empreses i molt injust per a les persones”, afegeix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >