Selecciona Edició
Connecta’t

El bloqueig pressupostari deixa en l’aire 1.500 milions per a Catalunya

Aragonès desconeix si el proper exercici podrà disposar de diferents partides a les quals es va comprometre el Govern central

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, abans de la la reunió de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals a Madrid.
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, abans de la la reunió de la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals a Madrid.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, admetia divendres per primera vegada que no presentarà un avantprojecte de Pressupostos si no té garanties per tirar-los endavant al Congrés després de la irrevocable decisió d'ERC i el PDeCAT de no donar-hi suport. Aquest bloqueig deixa a l'aire uns 1.500 milions d'euros de nous recursos que tindrien com a destinació Catalunya. Existeix l'opció que part d'aquests diners arribi a través de l'aprovació de decrets llei, però aquest procés alentiria l'assignació de nous fons i, alhora, complicaria la possibilitat que el Govern inclogués aquestes partides en els seus comptes per al 2019.

El Departament de Vicepresidència i d'Economia i Hisenda que dirigeix Pere Aragonès està guanyant temps per aclarir quin és el marc sobre el qual confeccionar els seus Pressupostos per l'any vinent, que preveu presentar abans de Nadal. Està especialment atent a si es relaxa l'objectiu de dèficit (del 0,1% al 0,3%, que suposaria guanyar 490 milions d'euros) i, sobretot, si és possible flexibilitzar una regla de despesa que, tal com està marcada ara, no li permetria guanyar un marge superior al 2,7% sobre els últims Pressupostos.

Però més enllà d'aquestes regles bàsiques (a la qual cal afegir la del deute), Aragonès desconeix si el proper exercici podrà disposar de diferents partides a les quals es va comprometre el Govern central i que s'haurien d'articular a través de la llei pressupostària per al 2019. Són uns 1.500 milions d'euros en total, si bé fonts del Departament de Vicepresidència consideren que, de fet, només haurien de veure's afectats 350 milions. La resta, defensen, podrien aprovar-se mitjançant decrets llei.

El gran problema ve de l'actualització dels ingressos que arribarien a través de la bestreta dels pagaments del sistema de finançament, gràcies a la millora econòmica (i visualitzada a compte dels ingressos per IRPF i IVA), la qual cosa podria suposar 761 milions d'euros. A aquesta partida s'hi afegirien 339 milions d'euros en compensació per l'IVA. Aquesta aplicació seria automàtica quan s'aprovessin els Pressupostos.

El Govern afirma que no tindria per què haver-hi afectació, però existeixen precedents. El gener passat, el ja exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro es va veure obligat a prorrogar els Pressupostos i va anunciar una retallada sobre el que havia previst el Consell de Política Fiscal i Financera, que ell mateix controlava, del que es repartiria entre el conjunt de les comunitats autònomes, d'acord amb el model de finançament. Catalunya es va veure afectada amb 780 milions d'euros menys.

La diputada socialista Alícia Romero i el parlamentari ecosocialista David Cid apunten, no obstant això, que les partides més importants que es quedarien congelades són les que s'han pactat a través de les comissions bilaterals entre l'Estat i la Generalitat, que han suposat tornar als acords entre els dos executius. L'Executiu central ha reconegut un deute històric de 759 milions d'euros en virtut de la disposició addicional tercera de l'Estatut, per finançar infraestructures, i 700 milions més per finançar els Mossos d'Esquadra.

Fruit d'aquest reconeixement de compromisos, el Govern espanyol va assegurar que el 2019 injectaria 200 milions i 150 milions, respectivament, per aquestes partides, a Catalunya. La primera està pendent de saber-se com es farà, si a través d'un traspàs de recursos a la Generalitat o si d'inversions directes de l'Estat a Catalunya. La segona ha de ser una transferència de recursos, ja que els Mossos es financen via Pressupostos catalans. Les dues depenen de l'aprovació dels Pressupostos.

Aquest paquet suma 1.678 milions, als quals s'haurien d'afegir els recursos que arribessin a Catalunya fruit de les millores en polítiques socials, dependència i altres partides que preveu l'acord pressupostari entre PSOE i Podem.

Afectació a Barcelona

El Govern coneix les estretors que suposa haver de governar amb pròrroga pressupostària. Emmanillat pel que fa a despeses, ha advertit a conselleries i ens públics que han d'atenir-se a la previsió pressupostària i a l'octubre ja va sol·licitar que els comuniqués les mesures que poguessin fer per contenir la despesa.

El bloqueig pressupostari també afecta l'Ajuntament de Barcelona. El seu govern, en mans de Barcelona en Comú, ha redactat el seu projecte de pressupost incloent 100 milions procedents de l'Estat que no té assegurats. A més, existeix un compromís que els nous comptes estatals aportin 42 milions d'euros més (fins als 150 milions) que fa un any als comptes de l'Autoritat del Transport Metropolità, encarregada de la gestió de les xarxes d'autobusos, metro i tramvies de Barcelona.

A l'espera de la ronda de contactes amb els partits

Pere Aragonès va anunciar fa dues setmanes l'inici d'una ronda de contactes amb els partits de l'oposició amb l'objectiu d'apropar posicions sobre un pacte pressupostari al Parlament. El Govern veu opcions d'arribar a acords amb Catalunya en Comú. El seu suport, una vegada descartat que la CUP pugui donar per aprovades els comptes de la Generalitat, seria insuficient si, d'altra banda, un altre grup no s'absté en la votació. Totes les opcions de l'Executiu català passen perquè el PSC assumeixi aquest repte. Els comuns, no obstant això, només acceptarien uns Pressupostos si aquests incloguessin modificacions fiscals, amb un model que aposti per la redistribució de recursos.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >