Selecciona Edició
Connecta’t

Puigdemont es llança a la caça de 10 milions d’euros per al seu Consell per la República

Feijoo expressa el seu malestar perquè l'entorn de l'expresident organitza un acte en un casal gallec

Carles Puigdemont el 29 d'octubre a Lovaina.
Carles Puigdemont el 29 d'octubre a Lovaina. EFE

L’expresident Carles Puigdemont, fugit de la justícia espanyola a Bèlgica, s'ha autoimposat una meta perquè comenci l'activitat del Consell per la República: recaptar 10 milions d'euros. Aquest ens, amb el qual vol promoure a escala internacional la seva aposta per la independència de Catalunya, té darrere una societat sense ànim de lucre creada a Bèlgica al febrer i que organitza tot tipus d'activitats per recaptar fons, no sense polèmica. El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijoo, va criticar aquesta setmana que es faciliti un casal gallec per a un acte que busca recaptar diners per a l'obra de l'expresident.

L'anomenat Consell per la República era part de l'acord de Govern entre Junts per Catalunya i Esquerra i buscava crear “l'espai lliure de Brussel·les”, on, lluny de l'abast de la justícia espanyola, es pogués treballar en la internacionalització de l'independentisme. Teòricament s'havia d'engegar poc després que es recuperés l'autogovern a Catalunya però la detenció de Puigdemont a Alemanya i l'espera que un tribunal d'aquest país en decidís l’extradició va retardar els plans.

Més de 21.000 euros en viatges de Torra

Els viatges que el president de la Generalitat, Quim Torra, va realitzar a Bèlgica el 27 de juliol i el 26 d'agost per entrevistar-se amb el seu antecessor, Carles Puigdemont, van costar 21.671,55 euros, segons dades aportades pel Govern.

Així ho ha transmès la consellera de Presidència, Elsa Artadi, a PSC-Units i al PP en sengles respostes que detallen que el viatge de Torra dels dies 27 i 28 de juliol va ascendir a 13.799,67 euros, mentre que el del 26 i 27 d'agost va costar 7.871,88. En aquest primer viatge, en el qual el president català va visitar la Delegació de la Generalitat a Brussel·les i es va reunir amb Puigdemont i els exconsellers que es troben a Bèlgica, van acompanyar Torra 13 persones. Entre elles, caps de gabinet, de protocol, de comunicació, un fotògraf oficial i altres tècnics. En alguns d'aquests desplaçaments s'han traslladat també fins a quatre Mossos d'Esquadra.

Des del començament, el Consell ha estat una entitat opaca i els detalls sobre el funcionament i l’abast real s'han conegut amb comptagotes. En primer lloc, perquè els promotors juguen a donar-li oficialitat mentre que al mateix temps intenten desmarcar-lo de les institucions catalanes per evitar així problemes amb la justícia. Mostra d'això va ser la seva presentació, el 30 d'octubre passat, al Palau de la Generalitat, escudant-se en què la seu del Govern català de vegades “es presta” per a esdeveniments de caràcter privat. El Govern insisteix que no ha donat ni un euro de diners públics per a la seva posada en marxa.

Aquest diari ha intentat en diverses ocasions posar-se en contacte amb els responsables del Consell, sense èxit. En la presentació, Puigdemont va dir que el Consell seria una “fundació de caràcter privat” i va anunciar la creació d'un registre privat de ciutadans d'entre els quals sortirien alguns dels membres de l'ens. Aquest dia es va activar una pàgina web en la qual per inscriure's era necessari fer una donació d'almenys 10 euros. En cap lloc de la pàgina s'explicava a quina entitat anaven els fons o quin era el seu domicili. Molt menys a qui es lliuraven les dades personals.

Dies després, en una entrevista al diari danès Der Nordschleswiger, en la qual va assegurar que aquest Govern paral·lel a Waterloo s'activarà quan arribi al milió d'inscrits: la quota mínima a pagar per inscriure's són 10 euros, la qual cosa li comerciejaria, com a mínim, 10 milions d'euros. Segons el web, més de 30.000 persones s'hi han registrat en aquests 20 dies, la qual cosa implica que l'ens ja té almenys 300.000 euros per funcionar.

El finançament és una de les grans preocupacions dels independentistes escapolits a Bèlgica i altres països europeus. Els seus líders sempre han insistit que cobreixen tant les despeses de la denominada Casa de la República de Waterloo, també residència de Carles Puigdemont, com les quantioses minutes dels seus advocats a través de donacions. Només el lloguer de l'immoble són més de 4.000 euros mensuals.

Aquesta setmana, El Confidencial va revelar que l'associació sense ànim de lucre CATGlobal és l'encarregada de gestionar els diners provinents de les donacions ciutadanes al Consell de la República i, possiblement, d'altres despeses relacionades amb l'activisme independentista a Bèlgica. La seva creació, el 19 de febrer de 2018, és molt anterior a l'engegada del Consell. Segons la seva acta de constitució, dipositada a la Cambra de comerç francòfona de Brussel·les, l'entitat “es finançarà amb subvencions, ajudes, donacions, quotes, regals, herències i altres disposicions testamentàries i d'últimes voluntats”.

La veritable motivació de CATGlobal tampoc queda clara en el registre. No esmenta el perfil polític, i afirma que el seu objectiu és “afavorir, difondre i engegar iniciatives susceptibles de promoure, posar en valor, i donar suport al desenvolupament i el realç social de la comunitat catalana". Hi figuren com a fundadors la consultora Erika Casajoana, el lobbista Jaime Bernis i el ciutadà belga Piet van donin Bergh, sense militància coneguda. La rue Abbé Cuypers número 3 de Brussel·les apareix com el domicili de tots ells. En aquesta mateixa adreça, en realitat un centre de negocis, hi ha inscrites 347 societats més.

Com a membre també se cita Miquel Esquirol, de 89 anys, fundador de CDC, i els administradors són Josep Maria Matamala, l'inseparable amic empresari de Puigdemont, i Jaume Cabani, enginyer afí. Malgrat que la llei així ho exigeix, aquests dos últims no faciliten cap adreça. “Hi ha certes irregularitats en la identificació dels membres i administradors, principalment en el cas d'aquests dos últims. Fa la sensació que es tracta d'una associació que fa tot el possible perquè els responsables no puguin ser identificats”, sospita Philippe T’Kint, advocat expert en aquest tipus de societats.

El lletrat explica a més que a Bèlgica no existeix un control sistemàtic a les associacions sense ànim de lucre. Unes 110.000 ASBL (per les seves sigles en francès), operen a Bèlgica, i aquest elevat nombre en dificulta la vigilància. Sobre el paper, tenen l'obligació de registrar-se, l'anomenat tribunal de l'empresa ha de garantir que compleixen les normes comptables, Hisenda pot intervenir-les si no abonen impostos, si alguna autoritat els sol·licita informació sobre els seus membres han de facilitar-la, i com recull la llei en vigor, aprovada el 1921, el Ministeri de Justícia ha d'aprovar totes les donacions superiors a 100.000 euros. Per a la resta no necessiten autorització.

Un concert per recaptar fons

El dissabte 8 de desembre se celebrarà a Brussel·les el festival Cityzen, un esdeveniment de 12 hores de música ininterrompudes promogut per l'entorn independentista per recaptar fons. El concert, en el qual intervindrà el raper Valtònyc, ha generat la queixa del president de la Xunta de Galicia, Alberto Núñez Feijoo, perquè la sala on se celebra és propietat del Centre Gallec de Brussel·les. Aquests es defensen al·legant que només l'han llogat. “El tema català no ens concerneix. Però és interessant obrir el debat i que la sala estigui oberta a tothom”, diu Noemí Palomo, la responsable. Segons la publicitat de l'acte, els vins catalans que es degustaran en el festival gastronòmic paral·lel són a càrrec de l’Institut Català de la Vinya i el Vi, un organisme públic de la Generalitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >