Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona retira la medalla a Franco

Gerardo Pisarello amenaça la fundació Francisco Franco amb fer-los la “vida impossible” si pretenen instal·lar una seu a Barcelona

Vídeo de l'Ajuntament de Barcelona que commemora el 80 aniversari dels bombardejos. En la imatge, efecte del bombardeig sobre Barcelona de març de 1938.

L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat l'expedient per retirar la medalla que va atorgar el Consistori, el 1964, al dictador Francisco Franco i les condecoracions lliurades a sis personalitats militars i institucions relacionades amb el règim autoritari.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, assegura que amb la retirada d'aquestes medalles l'actual Consistori pretén “trencar amb la impunitat ideològica i simbòlica del franquisme”. Durant l'anunci, el primer tinent d'alcalde va exigir al govern central: “Demanem a Pedro Sánchez que s'impliqui en la querella argentina contra els crims franquistes. El govern espanyol hauria de tenir un impuls infinitament més actiu”. Després de conèixer la intenció de la fundació Francisco Franco d'obrir una delegació a Barcelona, Pisarello va mostrar el seu rebuig: “Farem tot el possible perquè no es pugui obrir una seu de la fundació Francisco Franco a Barcelona. Els farem la vida impossible. Aquesta fundació hauria de ser il·legal”.

El 1964 l’Ajuntament de Barcelona va lliurar al dictador la medalla commemorativa dels “XXV anys de Pau”. “És una vergonya que Franco tingui aquesta commemoració en la qual es reconeix com a temps de pau una època de repressió”, va denunciar Pisarello.

El govern de BComú ha previst que l'expedient de revocació de les medalles es voti en el ple del proper 25 de gener coincidint amb l'aniversari de la caiguda de Barcelona a la Guerra Civil. Just quan es commemoren els 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, després de dos anys i mig de Guerra Civil i múltiples bombardejos.

A més de retirar la medalla del dictador, en el ple es votarà la retirada d'altres condecoracions a diverses personalitats franquistes. L'equip de govern proposa retirar la medalla atorgada el 1949 al general José Solchaga Zala, un dels militars que van dirigir la caiguda de Tarragona i Barcelona. També es vol retirar la medalla al general cap de la División Azul, ministre de l'exèrcit i secretari general del Moviment, general Agustín Muñoz Grandes. Una altra de les medalles qüestionades va ser l'atorgada el 1966 a Antonio Ibañez Freire que va ser ministre de l’Interior entre 1979 i 1980 i que posseïa la Creu de Ferro de l'exèrcit alemany atorgada durant la Segona Guerra Mundial. La Secció Femenina de Falange Espanyola va rebre la medalla el 1966 i també se sotmetrà a la votació per retirar-l’hi en el ple del 25 de gener. L'equip de govern vol retirar la Medalla de la Ciudad al Terç de Requetès de Nostra Senyora de Montserrat lliurada el 1939 i eliminar un reconeixement (no és una medalla) que va atorgar el ple al general Severiano Martínez Anido, que va ser ministre de Governació durant la dictadura de Primo de Rivera.

No és la primera vegada que el govern municipal fa accions per retirar els mèrits lliurats a les personalitats franquistes. El mes d'abril passat, el ple va revocar la medalla d'or de la ciutat a l'alcalde franquista Miquel Mateu Pla i va anul·lar els expedients de depuració de més de 1.600 treballadors municipals amb la intenció de “restituir la seva dignitat”. El març de 2017 el ple de l’Ajuntament de Barcelona va revocar la medalla d'or de la ciutat concedida el 1976 a l'exministre Rodolfo Martín Villa.

A més a més, el Consistori està personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir Barcelona durant la Guerra Civil i també ha presentat dues querelles penals pels abusos del règim durant el tardofranquisme. També ha posat en funcionament una comissió que reconeixerà els represaliats els últims anys de la dictadura a Barcelona. L’Ajuntament va anunciar fa dues setmanes que interposava una querella contra els crims de lesa humanitat en l'àmbit LGTBI durant la dictadura.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ