Selecciona Edició
Connecta’t
LLIBRES

Un western per als somiadors

'Oest' narra l’incert periple de Cyrus amb un guia indi amb motius per odiar els blancs.

Pintura dels indígenes americans.
Pintura dels indígenes americans.

A l’imaginari americà, l’Oest sempre ha estat el lloc mític on mirar de fer realitat el somni de la llibertat o de la reinvenció personal, una nova frontera plena de possibilitats d’autorealització, allà on la naturalesa salvatge posa a prova la capacitat de l’home per fer de l’infern un paradís, o del paradís un infern —només una relectura actual, és clar, el veu com l’escenari d’un genocidi—. Un element captivador de l’esplèndida novel·la Oest, de Carys Davies, és que l’hagi reformulat com a projecció de la fantasia delirant d’un individu, com a terra incògnita més propera a la idea de la llegenda Hic sunt dracones dels mapes medievals que a la d’un símbol de renaixença o un escenari bèl·lic entre indis i vaquers. El protagonista, John Cyrus —un criador de mules afectat pel mateix virus de l’explorador suïcida d’aquells que han anat darrere d’El Dorado o el passatge del Nord-oest, posem per cas—, queda un dia captivat per una notícia del diari que recull la trobada d’uns ossos gegants que podrien pertànyer a unes criatures tan majestuoses com misterioses. Seduït per les cròniques d’aventures romàntiques dels pioners i necessitat d’estímuls d’ençà de la mort de la seva estimada esposa, decideix emprendre un viatge de 3.500 quilòmetres cap a l’oest a la recerca del que qualsevol persona amb seny entén que és una quimera o, més aviat, una fotesa.

Des del moment de la seva partença, la narració es bifurca; per un cantó seguim l’incert i perillós periple de Cyrus amb un guia indi sobrat de motius per desconfiar de l’home blanc; per l’altre, tenim el dia a dia de Bess, la seva jove filla, que ha quedat a cura de la seva tieta beata a Pennsilvània; una preadolescent obsessionada per conèixer els detalls de l’expedició del pare, a qui idealitza, i envoltada d’amenaces atès el desig que desperta la seva bellesa entre la parròquia masculina.

Un western per als somiadors

OEST

Carys Davies
Traducció d’Anna Llisterri
Edicions 62
192 pàg. 17,50 euros

A la gal·lesa Davies —autora fins ara de relats, cosa ben palesa en el seu ull a l’hora de seleccionar el detall rellevant i en la forma en què privilegia la composició del personatge a partir de pocs trets— no li interessa tant la peripècia com endinsar-se amb tendresa en la ment del somiador, de l’ingenu, d’aquell que vol creure en impossibles, aconseguint que l’amor entre pare i filla sigui una mena d’extensió de l’afinitat entre ànimes bessones. Davant aquest vincle pur i de caràcter íntim, es contraposa la voluntat de destruir i posseir l’altre (la Bess i els indis), ja sigui robant, assassinant, enganyant o violant. Oest no deixa de ser una faula amb bons i dolents ben definits, on l’utòpic i el (veritable) salvatge lliuren un pols per tal d’imposar la seva visió del món.

Capaç de fer fluir el lector per una naturalesa a la vegada hostil i enlluernadora, Davies desplega en última instància una suggeridora reflexió sobre la naturalesa humana a través de la manera com desxifrem els altres i la facilitat d’emetre judicis erronis, però també d’entendre’ns si deixem de banda els prejudicis i treballem l’empatia. Western que només podria haver estat escrit des d’una sensibilitat i una mirada crítica molt actuals, Oest no aposta tampoc per la relectura crua del gènere d’un Donald Ray Pollock a El banquet celestial, ni per l’humor i la picaresca d’un Patrick de Witt a Los hermanos Sister, sinó per explorar la psicologia de les criatures més vulnerables a la perifèria del gènere. Que el seu desenllaç es vegi venir de lluny no desmereix en absolut l’estimulant proposta del conjunt.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >