Selecciona Edició
Connecta’t

La paràlisi del Govern afecta 30 organismes públics

El Consell de Garanties Estatutàries o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals són alguns dels organismes afectats

Miquel Iceta, primer secretari del PSC.
Miquel Iceta, primer secretari del PSC.

Catalunya té un total de 30 ens o organismes públics pendents de renovació, en alguns casos tots els membres tenen el mandat caducat. El bloqueig s'explica pel desacord polític, que s'ha traduït en la inacció del Parlament, malgrat que alguns mandats van vèncer fa més de quatre anys o mai es van arribar a nomenar, segons denuncia un document del PSC, que aquest divendres es discutirà a la Taula del Diàleg que van proposar els socialistes i que ha convocat el president Quim Torra. Ciutadans, el PP i la CUP no hi aniran.

Una de les renovacions més importants que té pendent el Parlament des del 2015 és la de cinc dels sis membres del Consell de Garanties Estatutàries, l'òrgan consultiu que informa sobre el contingut de les lleis catalanes perquè s'ajustin a la Constitució i l'Estatut. No menys important és la Sindicatura de Comptes, l'ens fiscalitzador de totes les administracions catalanes i que ha de renovar quatre dels set integrants.

Els sis membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), l'ens de govern de TV3 i Catalunya Ràdio, també estan pendents de renovar, així com el seu president. El mateix passa amb els 16 membres del Consell Assessor de Continguts i Programació de la CCMA o amb els 13 del Consell Assessor de RTVE, alguns des del 2014. O amb tres de les sis cadires del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), que informa sobre els continguts dels mitjans de comunicació.

El llistat de 30 organismes amb mandats finalitzats abasta tots els àmbits de l'Administració: des del consell social de diferents universitats catalanes, als assessors d'altres organismes. També estan pendents de designar cinc dels sis membres del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Es tracta d'un organisme públic insòlit a Espanya que vetlla pel desenvolupament de l'activitat cultural i artística i assessora el Govern en la seva política cultural.

L'explicació a la paràlisi institucional en aquests òrgans cal buscar-la en el procés independentista que ha viscut Catalunya i en la contínua celebració d'eleccions. En alguns casos, la durada dels càrrecs que ha de nomenar el Parlament pot arribar als sis anys i en uns altres es renoven per terços cada tres anys.

El cas és que es necessita un gran acord polític que ara sembla impossible, amb la radicalització de les posicions entre els grups parlamentaris. Aquest pacte requeriria bàsicament un acord entre l'independentisme i Ciutadans, que va ser el partit que va guanyar les últimes eleccions catalanes (36 de 135 escons) i que reclama que aquest resultat es reflecteixi en la distribució de les cadires en aquests organismes.

La relació d'ens pendents de renovar està inclosa en el document que aquest dijous va presentar el grup parlamentari del PSC-Units i que, segons el líder socialista, Miquel Iceta, “obre l'inventari de polítiques públiques” que necessita Catalunya, davant d'un Govern que està “paralitzat, desorientat i dividit”. El text es debatrà aquest divendres a la Taula del Diàleg proposada pels socialistes que ha convocat Quim Torra al Palau de la Generalitat.

Ciutadans no anirà a la cita perquè considera que el debat sobre la situació política catalana s'ha de fer al Parlament i en protesta pel veto de l'independentisme i els comuns al fet que es faci un ple monogràfic. Així ho explica Inés Arrimadas, la líder de l'oposició, en una carta que va enviar dijous a Torra.

La proposta del PSC reclama una reforma federal de la Constitució, un nou Estatut i un nou model de finançament per implantar el que defineix com “la hisenda federal”. Els socialistes també reclamen el reconeixement de Catalunya com a nació i d'Espanya com un Estat plurinacional perquè consideren que això no trenca la unitat política d'Espanya ni dona als catalans drets diferents de la resta d'espanyols, com argumenten els seus detractors.

Els comuns també portaran a la reunió un document en què plantegen un pacte de claredat com l'elaborat al Canadà per fer un referèndum d'autodeterminació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >