Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal demana expulsar d’Espanya el portaveu dels manters de Barcelona per falsificar roba

Lamine Sarr i sis senegalesos afronten tres anys de presó per fabricar vambes i bosses per al 'top manta'

Lamine Sarr, amb camisa de quadres.
Lamine Sarr, amb camisa de quadres.

Mamaru Lamine Sarr prefereix concentrar-se en la seva fe abans que pensar en el judici. "No em preocupo. Confio en Déu. Passarà el que hagi de passar". Lamine Sarr és el portaveu del sindicat de manters de Barcelona, creat el 2015 per defensar els interessos dels joves subsaharians que sobreviuen amb la venda ambulant. A partir de dimarts vinent, ell i sis altres senegalesos aniran a judici per haver fabricat, en un pis de Barcelona, bosses i vambes falsificades per al top manta.

La Fiscalia demana tres anys de presó per a sis dels senegalesos i cinc anys per a un altre per reincident. Exigeix, a més, que als tres acusats sensepapers se'ls substitueixi l'ingrés a la presó per la seva expulsió d'Espanya. Un dels qui es troben en situació irregular és, precisament, Lamine Sarr. "Fan el que els dona la gana", diu l'home que fa de portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, però que davant del procés judicial prefereix fer silenci i no parlar en nom dels seus companys.

La detenció dels set senegalesos es va produir el juliol del 2016, després de cinc dies de seguiments per part de la policia. Els nois compartien un pis al carrer Calàbria, a l'Eixample de Barcelona. La policia va aconseguir una autorització judicial per escorcollar l'habitatge i va descobrir, en grans maletes de les diferents habitacions, un magatzem amb més d'un miler de productes falsificats.

Els manters guardaven a casa sabatilles Nike i Adidas; bosses de Chanel, Prada i Michael Kors; ulleres d'Armani, Gucci i Louis Vuitton, i equipaments del Barça i el Reial Madrid. La Fiscalia calcula que el dany causat a aquestes marques supera els 415.000 euros.

Lamine Sarr i els seus companys senegalesos no eren només venedors del top manta, sinó, sobretot, fabricants i distribuïdors. Al pis de Calàbria, sempre segons el relat de la Fiscalia, es dedicaven a la "fabricació, distribució, magatzematge i venda a terceres persones" dels productes falsificats. Els seguiments policials van constatar que alguns d'ells també venien directament els productes. Com Maguette S., a qui es va veure instal·lar la manta a la plaça de Catalunya o a la Rambla.

En l'escorcoll del pis, la policia va trobar una bossa de plàstic amb set telèfons mòbils. Un dels acusats, Mamadou M., els havia trobat al carrer i se'ls havia quedat. La Fiscalia subratlla que no consta que els hagués robat i li demana el pagament d'una multa per un delicte lleu d'apropiació indeguda.

“No hi ha màfia, és supervivència”

L'acció policial i judicial contra Lamine Sarr i els seus companys va generar polèmica l'estiu del 2016, en ple fragor contra el top manta. Més encara quan la jutgessa encarregada del cas va decidir enviar quatre dels detinguts a la presó per risc de fugida perquè canviaven sovint d'identitat a fi d'"evitar l'acció de la justícia". Després de passar uns dies a l'antiga presó Model, la jutgessa els va deixar en llibertat. Sobre Lamine Sarr, la interlocutòria assenyalava que era una persona inserida en el seu entorn social, activa i que havia participat en programes i cursos de formació en els últims anys.

En aquell primer moment, al portaveu i als seus companys se'ls considerava part d'una organització criminal. Aquest delicte, no obstant això, ha quedat finalment fora de l'acusació de la Fiscalia, que els atribueix només un delicte contra la propietat industrial. "Sempre pensen que hi ha una xarxa de màfia i no, és una manera de sobreviure. La falsificació els dona més per viure. Si només vens pareos no t'arriba per pagar el lloguer", explica Mawa Mdiaye, president de l'Associació de Residents Senegalesos a Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >