_
_
_
_
_

Els funcionaris catalans aniran a la vaga pel retard en les pagues extres

UGT i CCOO convoquen els més de 200.000 treballadors públics a fer una aturada el 12 de desembre. La Generalitat va anunciar el retorn de les retribucions en vuit anys

Josep Catà
Representants de CCOO i UGT en la convocatòria de la vaga.
Representants de CCOO i UGT en la convocatòria de la vaga.

Els sindicats UGT i CCOO han convocat els treballadors de la Generalitat a una vaga general al sector per reclamar el retorn de les pagues extraordinàries retallades el 2013 i el 2014. La vaga, si no s'arriba abans a un acord amb el Govern, serà el 12 de desembre, i hi estan convocats els 160.000 funcionaris de la Generalitat i els altres treballadors d'empreses públiques que també van veure retallada la retribució pel Govern d'Artur Mas. En total, 250.000 treballadors estan convocats a paralitzar els serveis públics com a resposta a l'última proposta de la Generalitat, que pretén retornar les pagues extraordinàries en vuit anys. Els sindicats ho consideren "un insult" perquè suposa l'incompliment, d'una banda, de l'acord signat pel Govern de Carles Puigdemont amb les centrals i, de l'altra, de diverses resolucions aprovades al Parlament, que establien un calendari de retorn de les pagues que començava aquest any.

La devolució de les pagues extraordinàries dels treballadors públics del 2012, el 2013 i el 2014, que van ser suprimides després d'un acord entre el Govern de Mas i el Partit Popular en el marc de les retallades per la crisi econòmica, és una llarga reivindicació dels funcionaris. Catalunya va ser la primera comunitat que va retallar el sou dels treballadors públics i, de moment, l'única que no ha retornat tot el deute.

Després del retorn de la paga del 2012, els sindicats van iniciar la negociació per a la devolució de les dues pagues que quedaven. Segons l'acord pactat amb el Govern de Puigdemont, el 10% de la paga del 2013 s'havia d'abonar abans de finalitzar l'any 2018, la qual cosa suposava uns 50 milions d'euros per als comptes de la Generalitat. L'acord incloïa la necessitat d'establir un calendari per retornar la resta dels diners.

En l'última taula de la funció pública, els sindicats es van aixecar de la taula en escoltar el calendari proposat per la Generalitat. No només confirmava el que el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ja havia anunciat (que no es retornaria aquest any el 10% promès), sinó que establia un pagament proratejat fins al 2026 de la resta del deute. En total, per la Generalitat suposaria una partida d'entre 1.100 i 1.200 milions d'euros, segons els sindicats. El Govern va posar com a argument la necessitat de respectar el sostre de despesa marcat pel Govern central.

"Al final és un tema de voluntat política, de voler complir els acords", ha dit el coordinador de l'Àrea Pública de CCOO, Joan Maria Sentís, en la presentació de les mesures acordades entre els dos grans sindicats, que representen el 70% dels treballadors públics. "La proposta de la Generalitat és un insult cap als treballadors públics que han mantingut la institució durant la crisi. És molt clar: o compliment de l'acord o conflicte", ha afegit. La responsable de l'àrea pública d'UGT, Encarna Fernández, ha demanat que aquesta mobilització tingui l'esperit de "l'aturada de país", la vaga que el 3 d'octubre del 2017 va paralitzar Catalunya com a resposta a l'actuació dels cossos policials durant el referèndum de l'1 d'octubre.

En aquest sentit, tots dos sindicats han fet una crida a les altres organitzacions a sumar-se a la protesta conjunta. "No és moment de fer jocs corporatius o mobilitzacions parcials. Ens fa por que la reacció de la Generalitat sigui intentar salvar-se donant quatre coses a alguns col·lectius que facin vagues sectorials", ha dit Sentís. Sobre la taula hi ha les mobilitzacions convocades pels metges i els professors a Catalunya, liderades per sindicats molt representatius en aquests sectors.

De moment no hi ha una nova convocatòria de la taula de funció pública. Els sindicats han assegurat que, si es convoca, aniran a la negociació, "però abans han de retirar la proposta insultant que van fer l'altre dia", han alertat. Les centrals demanen que la devolució es faci efectiva d'aquí a un any o, com a màxim, dos. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_