_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

L’espectre arriba a Altsasu

Ciutadans ha convertit la Constitució en arma llancívola dels seus rivals polítics i no només dels enemics de la llei

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, en un acte a Altsasu.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, en un acte a Altsasu.Javier Hernández

Un espectre recorre Espanya. L’Espanya Ciutadana, el moviment impulsat per Ciutadans, realitza actes per tot Espanya des de fa uns mesos en defensa de la Constitució.

Fa uns dies l’espectre es va manifestar a Altsasu, Navarra. Si Cadis va ser el primer símbol del constitucionalisme liberal espanyol, uns quants buscabregues de poble –probablement borratxos i definitivament autoanomenats “antifeixistes”– que van apallissar uns guàrdies civils són els darrers responsables que Altsasu sigui el lloc que ha triat l’espectre com a penúltim símbol del constitucionalisme.

De sud a nord i d’oest a est –i és que l’espectre sempre acaba apareixent on hi ha més ganes de constitucionalisme–, Albert Rivera continua defenestrant l’impuls inicial sota el qual, almenys en part, va néixer Ciutadans. Per a Ciutadans, la Constitució no és, o no només és, l’àrbitre que fixa el perímetre legal dins del qual es poden tenir, de manera raonable, desacords polítics. La Constitució ha passat a ser una arma llancívola contra els seus rivals. Però no em refereixo als rivals de la Constitució —que, per descomptat, n’hi ha, però que acaben sent attrezzo per a l’espectacle més gran—, sinó als adversaris electorals de Ciutadans. El disseny de l’acte d’Altsasu, més que vehicular una reivindicació de la Constitució, semblava una manera —literal— de marcar territori i, amb això, de guanyar pes entre votants potencials. No és el mateix recordar que “Aquí està en vigor la Constitució” que afirmar “Això és Espanya”, fins i tot quan, amb la segona premissa, es vol dir, implícitament, la primera. L’èmfasi retòrica de la segona apunta al territori; la de la primera, al principi d’igualtat entre ciutadans. I l’espectre ja fa temps que ha decidit apostar per la retòrica del territori. I així, l’Espanya Ciutadana de Rivera és cada vegada més Espanya i menys ciutadana.

D’altra banda, el constitucionalisme de Ciutadans el 2018 tampoc té gaire relació amb el del 1978, que era apartidista i generós. Pot ser que l’actitud de l’espectre obeeixi a una estratègia electoral per atreure votants del PP i algun del PSOE i, una vegada amarrats aquests vots, Ciutadans es reveli com un partit amb vocació d’Estat i no com una salvatge maquinària electoralista. Si això passa, ho sabrem perquè ja no insinuarà que ells són els autèntics portadors i els únics defensors veritables de la bandera, de la Constitució, de la democràcia, de l’Estat de dret o, com van fer a Altsasu sense cap mena de pudor, de la Guàrdia Civil.

Però la veritat és que, en aquest moment, el missatge d’Espanya Ciutadana ve a dir als altres partits —almenys als d’àmbit estatal— que ja s'ha acabat el seu període d’usdefruit dels símbols de l’Estat. A partir d’ara, només Ciutadans, després d’adjudicar-se'n el dret, pot disposar moralment d’aquests béns comuns. Deixeu estar la Rosalía, això de Ciutadans sí que és apropiació cultural!

Tot i això, costa entendre, d'altra banda, el plany dels Altsasus o no-Altsasus que van anar a protestar contra l’espectre. Per començar, a diferència de l’acte inaugural d’Espanya Ciutadana, ells no van haver d’aguantar l’himne amb lletra de Marta Sánchez. Jo, no us enganyaré, no tinc gaire clar que l’absència de Marta Sánchez a l’acte sigui una victòria contra el feixisme espanyol, però estic segur que va ser una victòria contra el mal gust, una victòria que haurien d’haver celebrat a Altsasu.

En comptes d’això, alguns dels assistents van intentar impedir l’acte de l’espectre justificant-se en aquest principi moral progressista que diu que “és que van provocant” i crida “Feixistes kanpora!”, perquè, al cap i a la fi, aquell era un acte feixista, ja ho sabeu, aquests actes totalitaris en què Fernando Savater cita Georges Brassens i Albert Rivera fa mítings preelectorals banals de sud a nord i d’oest a est.

Però si Rivera va voler convertir Altsasu en un nou Cadis, els que protestaven contra Savater o el mateix Rivera no van voler contribuir en menys grau a la solemnitat de l’episodi i van venir a al·legar que Altsasu era una mena de Guernica, un nou símbol de l’antifeixisme. Un antifeixisme alfa, és clar, que acaba marcant territori al crit d'“Això no és Espanya”.

Si d’alguna cosa és símbol l’episodi d’Altsasu és de la nostra incapacitat per aparcar tant els interessos purament electoralistes com la visió patrimonial (o sigui, reaccionària) del territori. Aquest és el panorama.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_