_
_
_
_
_

Los Angeles retira una estàtua de Colom: “No cal celebrar el responsable d’un genocidi”

La ciutat californiana elimina la imatge del descobridor després d'haver suprimit també la festa del Dia de Colom

Moment de la retirada.Vídeo: @MitchOFarrell
Pablo Ximénez de Sandoval

L'estàtua de Cristòfor Colom al centre de Los Angeles va ser retirada dissabte al matí, envoltada de mòbils que immortalitzaven un acte amb el qual la ciutat pretén espolsar-se la vergonya d'honrar el mariner genovès. Al voltant de 100 persones van assistir a l'acte, segons Mitch O’Farrell, el regidor de la ciutat que ha liderat una veritable croada contra els símbols de la conquesta espanyola de l'antiga Alta Califòrnia.

La retirada de l'estàtua va ser aprovada pel comtat de Los Angeles, que gestiona el parc. La supervisora del comtat, Hilda Solís, va dir en l'acte que “l'estàtua de Cristòfor Colom reescriu un capítol tacat de la història que dona una visió romàntica de l'expansió dels imperis europeus i l'explotació dels recursos naturals i els éssers humans”, segons la va citar l'NBC. Amb la retirada de l'estàtua, “comencem un nou capítol en la nostra història en què aprenem dels errors del passat perquè no estiguem condemnats a repetir-los”.

L'escultura era una petita efígie de Colom col·locada el 1973. Va ser un regal a la ciutat d'una associació d'italians al sud de Califòrnia. Estava condemnada des que l'any passat va saltar a l'àmbit institucional un moviment de revisió del passat espanyol dels Estats Units, que afecta figures com Colom o el sant espanyol Juníper Serra, que va evangelitzar Califòrnia a finals del segle XVIII. Grups d'indígenes fa anys que protesten per la celebració d'aquest passat, que consideren el principi d'un genocidi massiu que va erradicar la seva manera de viure.

L'agost del 2017, el regidor O’Farrell, que descendeix de la tribu Wyandotte d'Oklahoma, va portar aquestes reivindicacions a les institucions i va aconseguir que l'Ajuntament de Los Angeles aprovés canviar el nom a la festa del Dia de Cristòfor Colom, una festa federal que se celebra des del 1937 el segon dilluns d'octubre. Ara, a Los Angeles es commemora “el dia dels pobles indígenes, aborígens i nadius”. La primera celebració sense Colom va ser aquest mateix octubre.

“Aquest és un pas natural en l'eliminació del fals relat que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica”, va dir O’Farrell citat per l'NBC local. “Colom en persona va ser responsable d'atrocitats i els seus actes van engegar el pitjor genocidi de la història. La seva imatge no s'hauria de celebrar enlloc”.

Només el regidor d'origen italià Joe Buscaino ha intentat posar matisos a aquesta revisió total de l'herència espanyola a Califòrnia. Buscaino va expressar les seves reserves durant el vot del 2017 i va proposar que el dia de Colom es continués celebrant en una altra data, de manera que fos compatible que la comunitat italiana celebrés la seva història i els indígenes, la seva. A O’Farrell i els grups indígenes que li donen suport la proposta els va semblar innegociable. De fet, el regidor no considera que n'hi hagi prou amb treure els símbols. El seu cap de gabinet deia aquesta setmana a Los Angeles Magazine que el procés no s'ha d'aturar fins a la dissociació completa de la ciutat respecte a la conquesta espanyola.

La figura de Colom també va estar a punt de desaparèixer d'un dels llocs més prominents que ocupa als Estats Units, al centre de Nova York. La ciutat va estudiar durant tres mesos retirar l'estàtua fins que va decidir deixar-la al seu lloc.

La revisió de la història espanyola a Califòrnia va cobrar força als mitjans durant la visita del papa Francesc als Estats Units el 2015, quan va anunciar la canonització de Serra. Les estàtues del frare mallorquí a Califòrnia van començar a aparèixer tacades de vermell i vandalitzades. Un senador estatal de Califòrnia va proposar canviar l'estàtua de Serra que hi ha al Capitoli de Washington representant l'Estat, tot i que finalment no va tirar endavant. El setembre passat, la Universitat de Stanford, amb un campus inspirat per les missions espanyoles a Califòrnia, va aprovar retirar el nom de Serra de carrers i edificis de la institució.

L'emblema oficial de la ciutat de Los Angeles es divideix en quatre parts. Una és la bandera dels Estats Units; una altra, la bandera de l'os de Califòrnia; en una altra apareixen l'àguila i la serp sobre un nopal, símbol de Mèxic; i a la part inferior dreta apareix l'escut de Castella i Lleó. O’Farrell encara no ha proposat canviar l'heràldica de la ciutat. Tampoc consta una proposta per canviar el segell del comtat, en el qual apareix una caravel·la i una missió, entre altres símbols de la història de Califòrnia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Ximénez de Sandoval
Es editorialista de la sección de Opinión. Trabaja en EL PAÍS desde el año 2000 y ha desarrollado su carrera en Nacional e Internacional. En 2014, inauguró la corresponsalía en Los Ángeles, California, que ocupó hasta diciembre de 2020. Es de Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_