Selecciona Edició
Connecta’t

El Betis assalta el Camp Nou, la gesta somiada per Setién

L’equip andalús completa una extraordinària actuació i derrota un Barça molt vulnerable, tot i la reaparició de Messi

Messi, després d'un dels gols del Betis. Ampliar foto
Messi, després d'un dels gols del Betis. AP

Quique Setién té molt bon cartell en alguns sectors del Camp Nou des que un dia va confessar: “M’hauria deixat tallar el dit petit per jugar al Dream Team”. Tot i que l’afirmació ha estat matisada en diferents entrevistes, ningú dubta de la tirada del tècnic càntabre pel futbol blaugrana que va elaborar Cruyff i va culminar Guardiola. Aquell joc ha evolucionat i, de vegades, ha involucionat en el Barça mateix, i mai ha deixat de ser una referència per a equips i entrenadors forans com Setién. No és estrany, per tant, que alguns afeccionats barcelonistes reconeguessin a estones en el Betis al Barça que els hagués agradat veure i a Setién com un candidat idoni en el futur per a la banqueta del Barça. La gesta verd-i-blanca no podia tenir un marc millor: el Betis ha esclatat a jugar a futbol la jornada en què el Camp Nou celebrava la reaparició de Messi.

El Betis ha jugat de meravella, exquisit en el joc d’àrea a àrea, precís en el seu futbol de toc a la sortida de l’àrea de Pau López i vertiginós en la passada quan arribava al camp del Barça, superior quan la contesa es disputava des de la racionalitat, i inaccessible també des de la bogeria, conscient que per fi, 17 visites després, havia arribat la tarda per guanyar al Camp Nou, després que l’any passat ja vencés al Bernabéu. Els èxits dels equips com el Betis de Setién no es mesuren pels seus títols, sinó per la seva capacitat per transcendir en les jornades que els enfronta a clubs com el Barça o el Madrid. I els ploms han saltat a l’estadi: feia 15 anys que el Barça no entomava quatre gols a casa, 42 partits sense perdre, invicte davant el Betis des del 1998 per a desgràcia de Valverde, que celebrava el seu partit número 50 a la Lliga. Els blaugrana sempre han anat a remolc del Betis.

Barcelona

4-3-3

Ernesto Valverde

1

Ter Stegen

20

Sergi Roberto

15

Clement Lenglet

18

Alba

3

Piqué

5

Cambio Sale Aleñá Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Busquets

4

Tarjeta roja Tarjeta roja

Rakitic

8

Cambio Sale Vidal

Arthur Melo

10

2 goles Gol (p) Gol

Messi

14

Cambio Sale Munir

Malcom

9

Luis Suárez

13

Pau López

23

Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Mandi

12

Sidnei

5

Bartra

14

William Carvalho

11

Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Tello

18

Tarjeta amarilla Tarjeta amarilla

Guardado

20

1 goles Gol

Júnior Firpo

17

1 goles Gol Cambio Sale Canales

Joaquín

16

Cambio Sale Sergio León

Loren Morón

21

1 goles Gol Cambio Sale Inui

Giovani Lo Celso

Betis

3-4-1-2

Quique Setién

Les contres ràpides verd-i-blanques han deixat petrificats els blaugrana, espectadors del partit i del desplegament fenomenal del Betis, finalment precís després d’un quart de campionat negat, agraït amb les concessions defensives del FC Barcelona, sempre de mala gana quan l’enfronten amb una defensa de tres i dos falsos laterals, com el Betis. Messi mirava, s’impacientava Malcom i no apareixia Luis Suárez. Tampoc tancaven els mitjos i sagnaven els laterals davant els laterals verd-i-blancs, sobretot Sergi Roberto amb Junior, i Ter Stegen no donava l’abast amb tantes arribades del Betis. A ningú l’ha sorprès que al descans el marcador fos 0-2.

El Betis dominava el temps i l’espai amb pilota i sense davant un Barcelona desconnectat. Millor en els duels individuals, els verd-i-blancs atacaven sempre en superioritat numèrica perquè els blaugrana es partien, oferien línies de passada per dins i per fora, tan vulnerables que la pilota ha doblegat, fins i tot, les mans del sempre efectiu Ter Stegen quan el Barça s’havia posat a un gol després d’un penal de Tello a Alba que ha transformat Messi. Valverde havia tocat a l’atac total amb el ferotge Vidal pel fi Arthur i els barcelonistes han començat a enfocar Pau López. A falta de tècnica i de futbol, s’imposava la força i l’energia, el sentiment de jugadors de la pedrera com Munir i Aleñá, el caràcter irreductible de Piqué, el caos col·lectiu per no rendir-se a l’evidència: la superioritat del Betis.

La messidependència

Al penal de Messi, a l’esforç d’Arturo Vidal, al 3-4 de Messi validat pel VAR, els nois de Setién han respost a cada gol blaugrana amb personalitat i serenitat, amb control emocional i també del joc, més ben col·locats i més vius en la lectura del joc, implacables davant d’un FC Barcelona que mai ha trobat el lloc al camp, sempre a remolc, desequilibrat defensivament, també amb Messi.

Messi ha tornat i ha tornat la messidependència al Camp Nou. Cap futbolista té el poder absorbent del 10. Hipnotitza els espectadors, intimida els contraris i condiciona els seus companys del Barça. Els blaugrana el busquen amb la mirada i amb la pilota, com si no fos possible aconseguir el marc rival sense passar per la taquilla del jugador de Rosario. Fins i tot Luis Suárez passa de pilot a acompanyant quan apareix Messi. El 10 és el solista per excel·lència d’un equip el solfeig del qual exigeix un bon joc de posició, possessió i també de pressió, especialment manifesta en absència de Messi.

No ha funcionat la pressió perquè no s’ha sincronitzat sinó que s’ha desordenat i ha estat imprecisa, sense ajudes ni basculacions, condicionada, segurament, perquè Malcom no ha entrat bé a l’equip a la banda esquerra i el Betis no s’ha deixat intimidar per Messi. La valentia de l’equip de Setién, acurat en el control de la pilota, excel·lent en l’atac dels espais, ha deixat el 10 en terra de ningú i el seu equip fora de joc en el mateix Camp Nou. Els blaugrana han arribat sempre tard a la pilota mentre que el Betis es delia davant el goig de Quique Setién, triomfador finalment contra un equip en el qual va voler jugar i aspira a entrenar: el Barça.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >