Selecciona Edició
Connecta’t

“Ja hauria aplicat el 155 a Torra”

El nou líder del PP català, Alejandro Fernández, afirma que Ciutadans és un moviment antiprocés que no actua com a força política

Alejandro Fernández, president del PPC, dissabte, a Sitges.
Alejandro Fernández, president del PPC, dissabte, a Sitges.

El diputat Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) presideix des del dissabte el Partit Popular a Catalunya en substitució de Xavier García Albiol.

Pregunta. Amb el PP enfonsat en una crisi tan greu, per què ha fet el pas?

Resposta. El PP català és necessari com a organització política perquè les seves idees, que són les del centredreta liberal conservador no nacionalista, han arribat a tenir un espai ampli a Catalunya i calen per combatre les dues utopies populistes: la separatista i l’esquerrana.

P. Les enquestes els són molt negatives. Com remuntarà?

R. Amb el rearmament ideològic i l’agenda liberal conservadora en polítiques públiques. Però necessitem un pla nacional d’incentius per al constitucionalisme que no té instruments a Catalunya. El pla l’hem de dissenyar els catalans que ens sentim espanyols i necessitem que el PP torni a la Moncloa per executar-lo. No es farà amb Pedro Sanchez: només parla pel 47% separatista i obvia al 53% que no ho és.

P. El seu espai no el pot o ja l’ocupa Ciutadans?

R. Una cosa és ocupar l’espai i una altra és que siguin una força política, que no ho són. Són una altra cosa: a Catalunya són una resposta al procés. Reconec el seu mèrit enorme com a moviment. Però han decebut molta gent quan han hagut de convertir la protesta en acció política. Van cometre un error estratègic molt greu. Després del 21-D, en lloc de liderar a tots els constitucionalistes, aparten el debat català i llancen una OPA hostil contra el PP pensant que es podia estendre el que havia passat a Catalunya. L’OPA fracassa i Pedro Sánchez acaba de president.

P. I quins errors ha comès el PP per patir aquesta crisi?

R. Tenen a veure amb la conjuntura política. La caiguda coincideix després del 9-N. El separatisme va trencar el pacte constitucional i el Govern fa tot el possible per reconduir-lo. Jo faig autocrítica: els electors no van acceptar aquesta decisió i comença el transvasament a altres formacions. Molta gent ens va retreure haver estat febles. Però tenim una trajectòria que ens permet remuntar.

P. Albiol insinua que el 21-D van pagar el fet que el 155 va ser massa tou. Vostè ho creu?

R. No ho interpreto així. Però té tota la raó en una cosa: entre el 6 i 7 de setembre i el 27 d’octubre del 2017, el PP perd la meitat del seu espai polític. En un tres i no res. Era difícil prendre decisions i no suporto l’avantatgisme de jutjar els altres en situacions en les quals no he estat involucrat. No es tracta de fustigar-nos.

P. Albiol es va reunir amb Quim Torra a diferència d’Inés Arrimadas. Vostè ho farà?

R. No. Llavors li vam donar una oportunitat per demostrar que els seus escrits eren un error. És un supremacista i està inhabilitat per ser president. Les meves conviccions són profundes però he pactat amb socialistes, convergents i, fins i tot, amb ICV. Però no dialogaré amb qui no respecta les normes del joc i crida des del seu púlpit a la insurrecció de carrer i a assaltar el Parlament [fa referència al moment que Torra va dir als CRC “apreteu, apreteu”] i es refereix a la meitat de la població com a colona. I no rectifica. Que triïn un altre president que sigui demòcrata.

P. Aplicaria una altra vegada el 155?

R. El que vaig dir i dic és que després de convocar aquesta manifestació jo l’hauria destituït. Torra té dret a expressar la seva ideologia però no a declarar-se desobedient i insurrecte. Assaltar un Parlament sol ser l’avantsala del pitjor de la història. Després van intentar dissimular perquè es van adonar de la gravetat de l’assumpte. Però sí, un president pot ser destituït per això.

P. Per què diu que el 47% d’electors independentistes gaudeixen de privilegis?

R. Em refereixo al fet que el moviment polític que els representa és un gran negoci i defensar el contrari, és una ruïna. La Conselleria de Cultura només subvenciona entitats separatistes. Tenen ajudes, els millors llocs a la Generalitat i els programes a prime time als mitjans públics. Això és així.

P. Quan nomenaran els candidats a les municipals?

R. Començarà a tot Espanya després de les eleccions andaluses. No em presentaré a Tarragona. Tots els candidats estan perfilats. Sorpreses? Quan els nomenem serà el més natural del món. Estan plenament consolidats.

P. I el cas de Barcelona?

R. Té connotacions diferents. És un assumpte d’interès nacional. És la capital de Catalunya i es convertirà per al separatisme com en una espècie de capital de la república. Cal analitzar-ho molt bé. Presentarem una llista pròpia amb els nostres valors i model de ciutat.

P. Té clar que no vol integrar la llista de Manuel Valls?

R. Sí. Coincidim en algunes coses però en d’altres, no, com el seu biaix ideològic cap a l’esquerra i un nacionalisme moderat.

P. No és arriscat que aneu sols?

R. El que és arriscat és que no tinguin a qui votar milers de barcelonins que pensen com nosaltres, de centredreta liberal conservadors i que volen una ciutat dinàmica.

P. Li agradaria que repetís Alberto Fernández Díaz?

R. M’agradaria la millor candidatura. No oblidem que fa poc va aconseguir nou regidors, ni tampoc la seva aportació i la fortalesa amb què ha liderat l’oposició. No ha desvetllat encara com ho veu.

P. Però no està en el nucli dur de la seva executiva…

R. No té res a veure: té les mateixes funcions de relacions institucionals que tenia en l’anterior. És un home de partit: sempre anteposa el que és col·lectiu al que és personal.

P. Albiol va fer servir el lema Limpiando Badalona, amb tints xenòfobs, en les darreres municipals. Vostè no el va utilitzar. Li va agradar?

R. Cadascú té el seu estil però el més important és el fet que els veïns li van donar suport massivament. I va encertar en les seves preocupacions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >