Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Barcelona, narcopisos i ‘top manta’

Quan s’acosten les eleccions, la demagògia impera en la política. Quan Manuel Valls identifica Colau amb els narcopisos i els manters és com reduir l’actuació del francès a l’expulsió de gitanos

Detingut en l'operació contra els narcopisos, el 29 d'octubre.
Detingut en l'operació contra els narcopisos, el 29 d'octubre.

Quan s’acosten les eleccions, la demagògia impera en la política. Barcelona n’és un bon exemple. Que la visitin anualment 14,5 milions de turistes, més de nou vegades la seva població, és una finestra d’oportunitat per a negocis com el top manta o la prostitució al carrer. El fet que la ciutat sigui un dels grans hubs europeus de la droga facilita l’existència de narcopisos, gràcies al parc d’habitatges buits a Ciutat Vella. El creixement d’un 19% de la delinqüència de baixa intensitat –bàsicament furts– empeny a simplificar l’equació dels que estan disposats a treure rèdits de connivències materialment indemostrables però electoralment rendibles.

Durant la campanya que va portar CiU a l’alcaldia el 2011, Xavier Trias no feia escarafalls a l’hora d’afirmar que Barcelona anava pel camí de ser “la capital de la prostitució, les màfies, les drogues i el botellón”. El socialista Jordi Hereu, antecessor del convergent, estava políticament tocat a les enquestes, i unes fotografies de prostitutes exercint sota els porxos del mercat de la Boqueria, el 2009 no li van facilitar la reelecció. Dos anys després, el 2011, les escenes de sexe de pagament es repetien al carrer de Petritxol, ja amb Trias. Només havien canviat l’alcalde i la ubicació. Convergència havia arribat al poder prometent que posaria fi a la prostitució i al top manta. La primera encara hi és; el segon, també. Ara, amb la proximitat electoral, la venda ambulant il·legal ha servit per reprovar l’alcaldessa Ada Colau. Tota l’oposició, excepte la CUP, va sumar els seus vots el 8 d’agost per castigar l’equip de govern per un assumpte en què els censors actuals ja van fracassar en el passat.

Les solucions fàcils només existeixen en campanya electoral. El 2007, la Guàrdia Urbana va interposar 32.913 denúncies per venda ambulant. El 2009, ja n’eren 54.020 i el 2012, 69.974. Amb el mandat de Trias, el 2014, es va arribar a 75.237 denúncies, una xifra que només va ser superada per les 79.255 multes del 2016. La impressió ciutadana és que el top manta ha crescut. També ha augmentat la sensació d’inseguretat a Barcelona. L’enquesta de victimització del 2018 col·loca l’índex en un 25,6%. Es manifesta especialment alarmant a Ciutat Vella, on arriba al 36,6%, deu punts percentuals més que el 2017, també amb Colau a l’alcaldia. Una anàlisi històrica permet observar que aquest 25,6% altíssim d’aquest any ja s’havia assolit a Barcelona sota el mandat de Jordi Hereu el 2009 i que el 2011 es va superar el 30% d’índex de victimització a Ciutat Vella.

A la sensació d’inseguretat ciutadana hi contribueixen els narcopisos de Ciutat Vella, un altre dels caps d’aquesta Hidra de Lerna que, segons l’oposició, sembla que ha vingut de la mà dels comuns, tot i que l’alcaldessa no es cansi de demanar 1.500 mossos més per a Barcelona. Antonio Franco es referia a la recent operació contra aquests centres de venda de droga a Ciutat Vella i escrivia el dia 1 de novembre a El Periódico: “Ada Colau no va torpedinar l’operació, ni es va avançar per avisar porta per porta que arribarien els agents, ni va obstaculitzar els escorcolls i les detencions. En realitat va fer el contrari: va agrair públicament l’operació [a la policia catalana], encara que lamentés que s’hagués trigat tant a fer”. De vegades és fàcil oblidar que les operacions policials continuen necessitant una ordre judicial. Almenys en un Estat de dret.

Tot s’hi val quan bufen vents electorals. El 25 d’octubre el PDeCAT va repartir gratuïtament als metros i establiments comercials de Barcelona la revista El Run Run. La publicació dels exconvergents aprofundia en l’incivisme propiciat per “un govern amic dels okupes”. Quedava en l’oblit aquell tracte paternofilial dispensat per l’equip de Trias als inquilins del Banc Expropiat de Gràcia. Els convergents es van comprometre a pagar als okupes el lloguer, l’IBI, la taxa d’escombraries i fins i tot les derrames de la comunitat de veïns.

Quan les eleccions s’apropen, sens dubte, hi ha temes recurrents de dividend fàcil. Manuel Valls ha assegurat que la seva prioritat, si arriba a l’alcaldia de Barcelona, serà la lluita contra el que “representa Ada Colau: narcopisos i el top manta”. Una equació tan simple com reduir l’actuació de Valls al Govern francès a la reforma laboral o a l’expulsió de gitanos romanesos i búlgars.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >