Selecciona Edició
Connecta’t

El desarrelament que empeny a menors sensepapers a robar

Autoritats judicials i policials atribueixen una part de l’increment de robatoris a Barcelona als joves no acompanyats

Un grup de MENA passa la nit a la comissaria de Ciutat Vella.
Un grup de MENA passa la nit a la comissaria de Ciutat Vella.

Han passat uns minuts des que el jutge l’ha deixat en llibertat vigilada i li ha assignat un centre d’acolliment. Però quan la unitat de menors dels Mossos el busca per lliurar-lo a la Generalitat, Ahmed, de 17 anys, ja s’ha esfumat. Ha abandonat a peu la Ciutat de la Justícia després de quedar en llibertat per assaltar amb violència, juntament amb una desena més de xavals marroquins, quatre dones al passeig dedicat al poeta Joan Salvat-Papasseit al barri de la Barceloneta.

Ahmed és el nom fictici d’un dels menors estrangers no acompanyats (MENA) que, segons corroboren fonts judicials i policials, estan darrere de part de l’augment de la delinqüència (19%) a Barcelona, que respon a diversos factors, entre els quals hi ha els narcopisos, l’èxit turístic o l’últim any convuls políticament a la ciutat. Els adolescents arriben sols des de la zona del Rif del Marroc —de vegades, empesos per les seves famílies— amb l’expectativa de millorar les seves vides. Però aquestes il·lusions aviat es veuen frustrades: els recursos públics són escassos i les sortides professionals o acadèmiques, gairebé nul·les. Alguns, com Ahmed, acaben en el camí del delicte.

Les quatre turistes van relatar als Mossos que les van assaltar, a mitjanit, 10 joves. Va ser un atracament ràpid i violent. A una d’elles la van llançar a terra per arrencar-li el collaret. A una altra li van estirar amb força de la bossa. Una patrulla va arribar a temps de veure que un dels joves sortia corrent amb una bossa sota el braç: era Ahmed, l’únic detingut. Per les seves empremtes dactilars, la policia va saber que era un MENA i ho va traslladar al fiscal.

Francisco Javier Tabuenca és el cap de la Fiscalia de menors de Barcelona. “En les guàrdies, hem detectat un important augment dels MENA detinguts per delictes contra el patrimoni. No només cometen furts, sinó també, i cada vegada més, robatoris amb violència i robatoris amb força a domicilis”, explica. Les xifres que tenen els Mossos apunten cap a un repunt, amb un de cada quatre detinguts a la ciutat que respon al perfil de MENA. L’augment “guarda proporció”, assenyala Tabuenca, amb l’increment espectacular del nombre de menors sense papers que arriben a Catalunya: 3.000 des que va començar l’any, gairebé el doble que l’any anterior.

Ahmed ha arribat en aquesta última onada. A la seva declaració, va negar els fets i va esbossar la seva història. Va néixer el 2001 a Tànger, on treballava com a soldador amb la seva família. Va explicar que no guanyava prou i que per això va decidir donar el salt a Espanya fa cinc mesos. Va passar per Andalusia i Madrid fins que va arribar a Barcelona. “El que passa és que els MENA tenen una gran mobilitat, però els atreuen les ciutats grans i sobretot Barcelona”, relata Tabuenca.

Però els centres d’acolliment estan saturats. La Direcció General d’Atenció a l’Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat admet que està desbordada i en “emergència”. Sense famílies, els menors que no es vinculen als centres i als seus educadors es queden sense referents. Arrosseguen vivències dures, coincideixen els experts. Alguns han hagut de dormir, per falta de places, a la Ciutat de la Justícia, o a comissaries. Als Mossos els preocupa el repunt de detencions de joves d’entre 17 i 18 anys (630 des que ha començat l’any, la meitat del total en aquesta edat). A les males companyies s’afegeix el consum més o menys habitual de tòxics, que està present en els atracaments més violents, afegeix Tabuenca.

El de la Barceloneta no va ser el primer robatori en què va participar Ahmed. Abans, al setembre, el van detenir per un fet similar. Malgrat la reincidència, el jutge de menors va decretar per a ell la llibertat vigilada, amb l’esperança que l’Administració pogués encarrilar-lo. El fiscal adverteix que, amb el col·lapse actual, aquesta opció està bastant limitada. Els desitjos del jutge van quedar en paper mullat als cinc minuts, el temps que va trigar Ahmed a creuar el detector de metalls i sortir per la Gran Via.

Una vida al carrer: de l’ONG al parc

Alfonso L. Congostrina

Abdessmad, Amine, Salim i Mohamed són quatre joves que van arribar a la majoria d’edat a Barcelona. Fins fa dos mesos, vivien en un centre de menors de Melilla però somiaven amb viatjar a la capital catalana. Avui sobreviuen dormint al ras i alimentant-se de la caritat. Els quatre asseguren que malgrat les condicions en què viuen, no tornarien a Melilla. “Som del Marroc i no tenim pares”, explica Amine. Abdessmad, que ha fet els 18 fa poques setmanes, explica com van estar “treballant” a Melilla fins que van aconseguir els diners per viatjar amb vaixell fins a Màlaga i des d’allà, fins a Barcelona. “Teníem amics aquí que ens van dir que era un bon lloc”, assegura Abdessmad. No han dormit cap nit a comissaria, però coneixen companys que sí que ho han fet. “Damunt de la font de colors a Montjuïc. Darrere de les escales hem trobat un lloc on dormir”, indica. La fundació Bayt al-thaqafa els ha donat un carnet d’estudiants. Cada dia, reben classes de català, després van a menjar a una ONG a l’avinguda del Paral·lel i des d’allà de nou al carrer. Passegen i busquen una altra entitat per sopar. Després tornen a dormir a les escales de Montjuic.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >