Selecciona Edició
Connecta’t

Exteriors s’oposa a l’obertura de sis noves ‘ambaixades’ de la Generalitat

El ministre Borrell creu que "el seu objectiu clar i manifest" va contra els principis de la diplomàcia espanyola

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, amb el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, a Madrid.
El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, amb el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Ernest Maragall, a Madrid.

El Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació s'oposa a l'obertura de sis noves delegacions de la Generalitat de Catalunya a l'estranger perquè estima que “el seu objectiu clar i manifest, declarat de manera reiterada per les principals autoritats del Govern de la Generalitat, consisteix a utilitzar aquestes delegacions per donar suport a finalitats manifestament contràries als principis i objectius de la política exterior d'Espanya”.

El ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha recordat aquest divendres que l'informe del seu departament és preceptiu, no vinculant. "Ja sabem que no ens faran cas", ha reconegut als mitjans a Madrid, abans de participar en una taula de debat del Fòrum Iberoamericà. El Govern central recorrerà contra l'obertura si les activitats d'aquestes delegacions de la Generalitat a l'exterior són contràries a la llei, segons ha precisat el ministre.

Ernest Maragall, conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, creu que la negativa del Govern espanyol confirma "l'atac directe del Ministeri d'Afers Exteriors a l'acció exterior catalana". "No ens aturaran. Obrim ja a Washington i el Govern aprovarà immediatament la creació de sis noves delegacions", ha difós a través de Twitter.

A través d'un comunicat, el departament que dirigeix Josep Borrell ha informat que el 17 d'octubre el Govern de Quim Torra li va comunicar la seva intenció d'obrir sis noves delegacions a Viena (Àustria), Tallinn (Estònia), Zagreb (Croàcia), Lisboa (Portugal), Estocolm (Suècia) i Beirut (Líban), amb l'objectiu de representar la Generalitat a Europa Central, els Països Bàltics, els Balcans, Portugal, els Països Nòrdics i Mediterrani Oriental, respectivament.

D'acord amb la Llei d'Acció i del Servei Exterior del 2014, tant el Ministeri d'Exteriors com els d'Hisenda i Funció Pública han d'emetre un informe previ a l'obertura d'aquestes delegacions. El primer d'aquests departaments s'hi ha pronunciat en contra perquè considera que la seva creació no és coherent amb “les directrius, les finalitats i els objectius de la política exterior, l'estratègia d'acció exterior i, en particular, amb el principi d'unitat d'acció a l'exterior” .

En un document intern d'Exteriors, difós per El Periódico de Catalunya, s'argumenta que les delegacions a l'estranger han estat "un instrument fonamental per intentar internacionalitzar el procés" i han servit per "denigrar la imatge internacional d'Espanya".

La Generalitat està obligada a sol·licitar l'informe d'Exteriors, però pot no acatar les seves conclusions i seguir endavant amb la iniciativa. Precisament per no complir aquest tràmit, el Ministeri d'Afers Exteriors va recórrer a l'agost davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra la reobertura de les delegacions catalanes a l'exterior (el Regne Unit, els Estats Units, Alemanya, Itàlia, Suïssa i França) que havien estat clausurades durant la intervenció de la Generalitat en aplicació de l'article 155 de la Constitució. En l'entrevista que va mantenir al juliol amb Borrell, Maragall es va comprometre a complir la llei.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ