_
_
_
_
_

Marta Rovira rebutja donar suport als Pressupostos de Pedro Sánchez

La secretària general d'ERC afirma que es tracta d'uns comptes "d'un Govern opressor i repressor"

Marta Rovira, en una imatge del desembre passat.
Marta Rovira, en una imatge del desembre passat.Albert Garcia

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'ha mostrat aquest divendres contrària al fet que l'independentisme negociï els Pressupostos Generals de l'Estat, atès que, segons ha dit, el PSOE "només vol negociar el que li interessa" i els Pressupostos "continuen sent els d'un Govern opressor i repressor".

Más información
Marta Rovira planta el Suprem i fuig a Suïssa
Jordi Sànchez: “No vull ser bescanviat per uns quants vots per als Pressupostos de l’Estat”
Iglesias després de reunir-se amb Junqueras: “Ja he fet la meva feina, ara li toca al Govern espanyol”

El rebuig de Rovira contrasta amb altres posicions del partit republicà, més favorables a negociar els comptes estatals. Una d'elles és la de la consellera de Justícia, Ester Capella, que en una entrevista recent amb EL PAÍS, va apostar per parlar de tot. "Veig marge per al diàleg i per parlar no només de pressupostos, sinó de tot", va assegurar.

En unes declaracions fetes a Catalunya Ràdio des de Ginebra (Suïssa), Marta Rovira ha indicat que després de les peticions de penes de la Fiscalia contra els presos independentistes no veu "que el Govern del PSOE estigui fent passos per resoldre políticament el conflicte". "Al contrari –ha precisat–, fa pocs dies hem vist que utilitza els instruments que té a l'abast per continuar la repressió".

En aquest context, s'ha preguntat "com algú s'atreveix a pressionar ERC" perquè aprovi uns Pressupostos de l'Estat "al mateix temps que demana 25 anys de presó per al seu president". "Quantes partides pressupostàries val la meva llibertat i que pugui tornar al meu país?", s'ha preguntat, abans d'afegir que "si de debò volen entrar en això que ho posin tot damunt de la taula", ja que, al cap i a la fi, "aquests Pressupostos continuen sent els d'un Govern opressor i repressor".

Vuit mesos de silenci

Rovira ha explicat que, després d'uns mesos en què ha procurat "certa estabilitat" personal i familiar, està en condicions de poder augmentar la seva presència pública. Després de relatar que abans de decidir "emprendre el camí de l'exili" per evitar el seu empresonament va tenir l'ocasió de parlar-ho amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, Rovira ha admès que els vuit mesos de silenci mediàtic obeïen no només a la necessitat d'organitzar la seva nova vida a Suïssa, sinó també a la seva voluntat de "no afegir tensió al debat polític".

La dirigent d'ERC s'ha mostrat molt crítica, en aquest sentit, amb la falta d'unitat de l'independentisme, que ha considerat "absolutament imprescindible", i ha apel·lat a superar diferències a llocs com el Parlament perquè en cas contrari, ha dit, "en lloc d'ampliar la base i ser més, som menys". "És imprescindible trobar la fórmula d'entendre'ns", ha insistit, abans d'indicar que "no és el moment de retrets i d'escriure llibres" sobre el que va passar l'octubre del 2017. "Com a mínim, jo no n'escriuré cap", ha puntualitzat.

Rovira també ha declinat valorar el que ha passat aquest darrer any. "Ara mateix és impossible parlar de tot el que va passar perquè tenim companys a la presó que en poc temps tindran un judici injust, i tot el que pugui dir podria suposar un retret contra les persones amb qui he compartit aquests últims anys", ha indicat.

La líder republicana, que ha explicat que a Ginebra té l'ocasió de parlar molt freqüentment amb l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i que totes dues coincideixen en la voluntat de treballar per la internacionalització del procés independentista, ha afirmat que "des de l'exili és molt difícil dirigir el partit o un país".

Rovira, que ha descartat anar de "número dos" darrere d'Oriol Junqueras en les eleccions europees, ha dit, així mateix, que "no podem renunciar a cap via d'avanç cap a la república", de manera que s'ha mostrat favorable "a un diàleg sincer i sense renúncies amb l'Estat", a la reclamació d'"un referèndum acordat que demana el 80% de la nostra població" i a "la desobediència civil i pacífica".

Sobre el judici als presos independentistes, Rovira ha dit que està convençuda que "la gent no acceptarà una sentència condemnatòria" i "no es quedarà asseguda al sofà de casa", sinó que hi reaccionarà en contra, tal com va fer "l'1 d'octubre i el 3 d'octubre [del 2017], uns dies en què la gent va sortir a exercir els seus drets polítics".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_