Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern enterra la ‘llei Wert’ amb la nova reforma educativa

El ministeri inclou plans personalitzats perquè els alumnes repetidors puguin tirar endavant. S'eliminen els itineraris i l'assignatura de Religió no computarà al batxillerat

Alumnes en una escola pública de Madrid.
Alumnes en una escola pública de Madrid.

El Ministeri d'Educació ja té a punt la seva proposta per reformar l'actual llei educativa (LOMCE), coneguda com a llei Wert. A grans trets, recupera molts dels aspectes de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), la norma que el PSOE va aprovar el 2006, tot i que inclou novetats, com l'impuls d'un pla personalitzat per als alumnes repetidors, que podria incorporar continguts i exàmens diferents dels de la resta del grup. Els professors seran, de fet, els que hauran de decidir quina estratègia apliquen en cada cas. És la primera vegada que una llei preveu un pla d'aquest tipus. Segons l'informe PISA, un de cada tres alumnes de 15 anys estava repetint curs a Espanya el 2015, el triple que en la mitjana dels països de l'OCDE.

El document Propostes per a la modificació de la Llei Orgànica d'Educació, al qual ha tingut accés EL PAÍS, no conté una mesura clara sobre el conflicte lingüístic a les escoles de Catalunya. Només estableix que s'inclourà una regulació que acati les dues sentències del Tribunal Constitucional en contra de la llei Wert i el seu pla per garantir l'escolarització en castellà.

L'oposició política a la LOMCE va portar el 2013 els grups parlamentaris —a excepció d'UPyD i els dos diputats d'UPN i Fòrum Asturià— a acordar per escrit el compromís de derogar la LOMCE en la següent legislatura.

La reforma se sotmetrà ara a consulta de les organitzacions educatives i els òrgans de l'Administració —com la resta de ministeris— i la proposta definitiva s'elevarà al Consell de Ministres a finals d'any. Com ja va avançar la titular d'Educació, Isabel Celaá, se suprimeixen els anomenats itineraris a 3r i 4t d'ESO; s'eliminen les revàlides —que en l'actualitat estan suspeses—; s'inclou Ètica com a assignatura obligatòria —sota el nom d'Educació en valors cívics i ètics—; queda eliminada l'anomenada demanda social per a l'accés a l'educació privada subvencionada (concertada); i la Religió ja no serà matèria d'oferta obligatòria a 1r i 2n de batxillerat. Les qualificacions que obtinguin els alumnes que cursin l'assignatura catòlica no seran computables per obtenir la nota mitjana d'accés a la universitat.

Aquests són alguns dels punts principals de la reforma:

Concerts i accés. L'objectiu primordial és “millorar el sistema d'admissió” que impera a l'escola concertada. Per fer-ho s'eliminarà la referència a la demanda social, per la qual l'Administració ha de garantir als pares places en centres concertats. Celaá ja va considerar aquest concepte “un eufemisme que ha servit per propiciar en alguns casos que l'escola pública pugui ser considera subsidiària de l'educació concertada”.

Per evitar la segregació per sexe, es prescindirà en el text de l'al·lusió al fet que “l'educació diferenciada no es considera discriminació per gènere” i es donarà prioritat en el règim de concerts als centres en els quals es coeduca.

Es modificaran els criteris per establir els barems per donar més puntuació a les famílies monoparentals i a les víctimes de violència masclista i de terrorisme.

Equitat i inclusió. S'eliminaran els polèmics itineraris educatius per assegurar que “qualsevol opció” curricular triada a l'ESO condueix a la mateixa titulació. Ara els alumnes han de decidir quan acaben 3r de secundària el camí a seguir, si formació professional o batxillerat. I a 4t, assignatures com Matemàtiques ofereixen dos nivells de dificultat en funció del camí escollit, la qual cosa, finalment, determina si s'obté un títol o un altre. “La segregació a etapes primerenques, que dona lloc a diferents titulacions, impedeix que molts alumnes amb dificultats cursin batxillerat o FP de grau superior”, assenyala el document.

S'estableix un pla individualitzat per als alumnes repetidors. Els centres educatius i els docents seran els que decidiran com s'ha de configurar i si l'alumne ha de rebre uns continguts diferents o sotmetre's a exàmens diferenciats. S'incidirà en la necessitat que els centres adoptin “mesures educatives” que evitin que l'alumne repeteixi curs per evitar el seu fracàs acadèmic. La junta d'avaluació serà l'encarregada de decidir la proposta.

Religió. “Respectant els acords amb la Santa Seu”, diu el text, es deixa de considerar la Religió com una matèria específica a 1r i 2n de batxillerat, és a dir, la seva oferta no serà obligatòria als centres. Així s'evita que la qualificació obtinguda en cursar-la es tingui en compte per calcular la mitjana d'accés a la universitat o l'obtenció de beques. A més, s'elimina l'obligació de cursar una matèria alternativa a la Religió. Educació en valors cívics i ètics passa a ser obligatòria per a tots els alumnes en un curs de primària i en un altre curs de secundària encara per determinar.

Autonomia i direcció. L'objectiu és evitar que la direcció “sigui l'únic òrgan de govern als centres educatius”, assenyala la proposta ministerial. La LOMCE va treure poder als Consells Escolars, que ara recuperaran competències. A més, se'n modificarà la composició als centres concertats per reincorporar el representant de l'Ajuntament.

Es modificarà el procediment per seleccionar els directors, de manera que augmentarà la participació del Consell Escolar (integrat per les famílies i els docents). En l'actualitat, les comunitats autònomes decideixen si l'elecció del director recau en l'Administració o en el Consell Escolar, la qual cosa ha originat una gran dispersió de models.

A més, s'evitarà que l'autonomia pedagògica dels centres doni lloc a la selecció de l'alumnat, assenyala el document.

I s'eliminarà la possibilitat de contractar per “procediments diferents dels ordinaris” persones natives per a l'ensenyament de diferents assignatures en una altra llengua, una cosa que s'ha detectat que passa en alguns establiments educatius.

Avaluació i revàlides. Es prohibeix utilitzar els resultats de les avaluacions efectuades a l'alumnat per establir una classificació dels suposats millors i pitjors centres. Aquest punt es recupera de la LOE.

Les revàlides al final de 6è de primària i 4t d'ESO es convertiran en “avaluacions mostrals i plurianuals” que permetran conèixer l'estat del sistema educatiu i afavorir la rendició de comptes per part dels centres per millorar les polítiques públiques.

S'implantarà un “pla individualitzat” amb orientació acadèmica i professional per a l'alumnat que abandoni el sistema educatiu sense el títol de secundària obligatòria.

Etapes formatives. L'educació primària, dels 6 als 11 anys es torna a organitzar en tres cicles de dos anys cadascun. Ara s'avalua als alumnes cada any, curs per curs, de manera que poden repetir curs si el seu moment de maduració no està al nivell esperat. En avaluar-los cada dos cursos s'espera que les capacitats d'uns alumnes i altres es vagin igualant per passar de cicle amb el menor fracàs possible.

S'eliminarà l'elecció de totes les assignatures a cursar a 4t d'educació secundària i batxillerat. Només es farà referència a les matèries comunes, les altres es deixaran per a una regulació posterior —a través de reial decret— i, en el cas de les optatives, ho decidiran les comunitats autònomes.

El Govern central establirà més del 50% del contingut i les hores de cada matèria

Ana Torres / Jessica Mouzo

La proposta de reforma de l'actual llei educativa conté un setè capítol que amb el nom de Model territorial regula la distribució de competències entre l'Estat i les comunitats per definir els continguts curriculars i el nombre d'hores dedicades a cada assignatura. El document recupera la fórmula de la LOGSE (llei educativa del 1990) i de la LOE per la qual el Ministeri determina el 55% dels continguts de totes les assignatures que es cursen a les autonomies amb llengua cooficial, i el 65% a la resta.

Això vol dir que, per exemple, en l'assignatura de Matemàtiques, el Ministeri fixa el 55% del contingut i de les hores totals que s'han d'impartir d'aquesta matèria —en el cas de les regions amb llengua cooficial—. L'altre 45% el determinen les comunitats autònomes. Amb aquest model, el Ministeri busca un pla comú per a tot Espanya i que no hi hagi tantes diferències en el programa acadèmic entre una regió i una altra.

La llei actual (LOMCE) utilitza un sistema diferent: no fa servir percentatges. Divideix les assignatures en troncals (les obligatòries que fixa l'Estat), i opcionals i de lliure configuració (que determinen les comunitats autònomes íntegrament). Aquest altre model implica grans diferències entre les matèries que s'estudien a cada autonomia. El ministeri busca amb el canvi que planteja que hi hagi més consens i col·laboració entre l'Estat i les comunitats.

Respecte a l'ensenyament de les llengües cooficials, el document assenyala que s'aprovarà una “regulació concorde” a la sentència del Tribunal Constitucional del febrer. La resolució va anul·lar els articles de la LOMCE pels quals el Govern espanyol obligava la Generalitat de Catalunya a pagar ajudes per garantir que els fills de les famílies que ho sol·licitessin poguessin estudiar en castellà. “El sistema dissenyat per la llei per garantir l'ensenyament en castellà sostinguda amb fons públics no respecta el repartiment de competències” entre administracions, assenyalava la sentència.

La LOMCE fixava que l'Administració autonòmica hauria de compensar amb fins a 6.057 euros (el cost d'una plaça en un centre públic) els alumnes que volguessin rebre l'educació en castellà i davant la falta d'oferta d'aquesta opció en el sistema públic es veiessin obligats a matricular-se en un centre privat. Aquest punt de la llei Wert va rebre una forta garrotada de la justícia per invasió de competències.

Sobre el percentatge que haurà d'ocupar cadascuna de les llengües, el document de moment no conté cap especificació. El pes de les llengües cooficials a l'escola varia a cada comunitat, que disposa, al seu torn, d'un model lingüístic diferent: a Galícia s'imparteixen les matèries a parts iguals en castellà i gallec; a la Comunitat Valenciana s'estableix un 25% d'hores en castellà, un 25% en valencià i un 15% o 25% en anglès; a Balears, almenys el 50% de les classes s'imparteixen en català; al País Basc, els pares poden triar l'escolarització en qualsevol de les llengües cooficials, tot i que el model del basc com a idioma vehicular és el majoritari. A Catalunya hi ha el model d'immersió lingüística, on totes les matèries (excepte Llengua Castellana) s'imparteixen en català.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ