Selecciona Edició
Connecta’t

La indemnització per ATLL podria acabar eternitzant el cas als jutjats

El Govern conclou el seu informe de liquidació, que xoca amb l'exigència de 1.036 milions de la constructora

Desembocadura del riu Llobregat.
Desembocadura del riu Llobregat.

El Govern no només no pretén indemnitzar el consorci liderat per Acciona pel fiasco de la privatització d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL), sinó que pretén reclamar-li 38,4 milions d'euros. La seva resolució és als antípodes de la del grup que es va adjudicar el concurs, que fa unes setmanes va comunicar que reclamaria 1.036 milions a la Generalitat. Les diferències sobre qui i quant ha de pagar podria eternitzar el cas als tribunals, on ja ha estat cinc anys.

Des de les dues parts es donava per fet, aquest dijous, que el nou capítol de la crisi d’ATLL tornarà a escenificar-se als jutjats. No és únicament una diferència de números, sinó un xoc sobre el fons de la qüestió. L'argument de la Generalitat se sosté sobre la base que la sentència que va declarar nul el concurs i, com a conseqüència, el contracte d'explotació no determina culpables, per la qual cosa no cap la possibilitat d'indemnitzar per danys i perjudicis, com considera ATLL. Neguen aquests extrems els inversors, que consideren que la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratificada pel Tribunal Suprem aquest any no liquida el contracte, només el concurs públic que el va generar.

Mentre dirimeixen les seves diferències, la Generalitat es troba en una cursa contra rellotge per assumir l'explotació d’ATLL l'1 de gener, tal com va decretar. Aquest compromís va formar part d'un acord pressupostari signat amb la CUP. De moment, no hi ha senyal de la constitució de meses de treball per preparar el canvi de mans d'actius i passius de l'empresa que controla la xarxa de proveïment d'aigua en alta d'una gran majoria de la població catalana.

Tercer càlcul del Govern

“Queda exclòs el concepte indemnitzador, ja que una indemnització per danys i perjudicis només podria ser aplicable si una de les parts hagués estat declarada culpable, fet que no s'ha produït”, havia assenyalat aquest dijous el Govern català en un comunicat. Descartat aquest pagament, la Generalitat calcula la liquidació del contracte basant-se en els ingressos que ha tingut la concessionària (912,6 milions) i les despeses que ha hagut de suportar fins ara (874,17 milions).

En aquest càlcul té en compte els costos d'explotació, un marge industrial del 10% sobre els costos d'operació, les obres executades fins al desembre d'aquest any i els pagaments en concepte de cànon reportats per la concessionària des de la signatura del contracte. Segons aquests càlculs, “el resultat comptable de la liquidació és negatiu en 38,42 milions d'euros, la qual cosa comporta que la societat concessionària hagi de retornar aquesta quantitat a la Generalitat”.

És l'enèsim càlcul que fa la Generalitat, que va privatitzar la gestió d’ATLL pressionada per la necessitat d'efectiu a fi d'alleujar el dèficit del 2012. L'exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell va xifrar en 326 milions d'euros el que la Generalitat hauria de retornar. I, posteriorment, amb un canvi de govern pel mig, l’Executiu va provisionar fins a 380 milions per cobrir possibles indemnitzacions. És una incògnita si es tornarà a elevar aquesta provisió després de saber-se quina és ara la demanda d’Acciona, que abans d'acudir als tribunals presentarà al·legacions contra l'informe de l’Administració catalana.

Una portaveu d’ATLL Concessionària ha afirmat aquest dijous: “La proposta plantejada per la Generalitat és arbitrària i manca de fonament jurídic i rigor econòmic. A més, suposa una ruptura dels principis bàsics del model concessionari i posa en risc la imprescindible confiança dels inversors en el principi de seguretat jurídica”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ