Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Mal moment per a la Justícia

Potser el Tribunal Suprem es considera l'últim guardià de la integritat constitucional, després que ni els governs ni els parlaments hagin estat capaços d'abordar un conflicte de base política

Un jutge fulleja documentació i llibres de lleis.
Un jutge fulleja documentació i llibres de lleis.

El Poder Judicial espanyol no passa pel seu millor moment de credibilitat. Cal insistir que bona part dels òrgans jurisdiccionals treballen bé, ajustant-se escrupolosament a la independència i imparcialitat que la Constitució exigeix de la seva activitat. Però això no pot amagar la preocupació que genera l'obertura del judici oral contra els líders del procés i la decisió del Tribunal Suprem de canviar, en poques setmanes i per acord de sala, un criteri jurisprudencial que va aprovar recentment la secció especialitzada en tributs. Esperarem a conèixer l'argumentació d'aquest acord per entrar a valorar aquesta decisió.

En canvi, ja disposem de l'escrit d'acusació de la Fiscalia contra els líders independentistes. Un escrit que ha estat definit per molts especialistes com a desproporcionat i poc ajustat a la llei. La veritat és que crida molt l'atenció que, coneixent quin va ser l'esperit del legislador del 1995 a l'hora d'incorporar la rebel·lió al Codi Penal, la Fiscalia continuï defensant que sí que es va cometre aquest delicte. Tant dels debats a les Corts, amb els advertiments encertats del PNB, com d'una interpretació sistemàtica de la resta d'articles relatius a la rebel·lió es desprèn clarament que aquest delicte està pensat per castigar alçaments violents, cops d'Estat militars o amb armes. És més, el text de l'article 472 va ser modificat, precisament, perquè no hi tingués cabuda la possibilitat de confondre la rebel·lió violenta amb pronunciaments polítics, fins i tot extrems, de les institucions democràtiques, d'acord amb l'existència de partits independentistes amb representació parlamentària o funcions de Govern.

Crida molt l’atenció que, coneixent l’esperit del legislador, la Fiscalia defensi que es va cometre rebel·lió

On hi diu violència, el Codi Penal vol dir violència física. Interpretar una altra cosa és interpretar retroactivament i contra el reu una norma penal, cosa que prohibeix l'article 25 de la Constitució i també l'article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. És un principi bàsic del nostre sistema penal i una doctrina consolidada de tots els tribunals que les normes penals s'han d'interpretar de manera restrictiva, de la forma més literal possible, i que no es pot aplicar l'analogia (violència ambiental com a violència física) quan suposa empitjorar la situació de l'acusat. Hem viscut temps molt difícils, amb algun conat de violència individualitzat entre ciutadans, segurament moguts per la tensió provocada pels responsables polítics, però no hi ha hagut violència ni als carrers ni a les institucions. A més, caldria recordar que el sentiment de frustració, fins i tot de ràbia, d'una part important de la ciutadania de Catalunya pels abusos comesos no ha de tenir necessàriament el seu corresponent retret penal.

Tampoc la sedició sembla que encaixi en els fets esdevinguts. Hi ha aquí discussió sobre si la concentració multitudinària del dia 20 de setembre liderada per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart va ser un “alçament públic i tumultuari” per impedir que la Guàrdia Civil exercís les seves funcions en l'escorcoll que havien de fer per mandat judicial. Aquesta qüestió s'haurà d'analitzar amb molta cura, perquè considerar el que va passar aquell dia com “un alçament públic i tumultuari” pot generar unes conseqüències molt desfavorables en el futur exercici del dret de manifestació.

Hem viscut temps molt durs, però no hi ha hagut violència ni als carrers ni a les institucions

Sens dubte, va haver-hi incompliment de decisions judicials i normes legals, això és, delictes de desobediència que impliquen, per cert, una pena d'acord amb el tipus de conductes realitzades: la inhabilitació per a càrrec públic. Si un responsable públic porta la seva deslleialtat fins al punt d'incomplir els seus deures, haurà de ser apartat de l'esfera pública, per preservar-la i per mantenir la credibilitat en l'actuació de la resta de poders públics. Es compliria, a més, l'element de compensar la ciutadania que va veure ignorats els seus drets. La malversació, en canvi, sí que implica penes de presó elevades. Caldrà veure quins fets queden o no provats.

Si volem ser lleials al sistema constitucional, cosa que no vol dir conformistes o acrítics, hem d'aplicar les seves normes i principis de manera escrupolosa, proporcional als fets, sense que hi hagi cap retret posterior, tampoc internacional o europeu. Quan el Tribunal Suprem va forçar la interpretació de les normes penitenciàries per mantenir els condemnats d'ETA a la presó, el Tribunal d'Estrasburg va concloure que aquesta decisió era contrària a dret i això va suposar l'alliberament de tots els presos afectats per l'aplicació d'aquella doctrina.

Potser el Tribunal Suprem es considera l'últim guardià de la integritat constitucional, després que ni els governs ni els parlaments hagin estat capaços d'abordar un conflicte de base política. Esperem que els magistrats de la sala penal recordin a temps que la proporcionalitat de les acusacions, dins dels marges estrictes del tipus penal, és una manera òptima de preservar aquesta integritat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ